Aquests treballadors podrien endur-se un bon ensurt en la declaració de la Renda 2026

L'arribada de la declaració de la Renda sol generar inquietud entre molts contribuents. Per a alguns, la por té a veure amb la possibilitat de cometre errors; per a altres, amb l'opció que el resultat surti a pagar. Cada campanya fiscal reactiva els mateixos dubtes: si hi haurà devolució, si caldrà abonar una quantitat imprevista o si la situació personal i laboral del darrer exercici canviarà el balanç final. Aquesta sensació d'incertesa explica que cada any milers de persones revisin amb una atenció especial les nòmines, les retencions i les circumstàncies familiars abans de confirmar l'esborrany.

Aquesta por d'endur-se un ensurt no respon necessàriament a una multa d'Hisenda. En molts casos, el problema és més simple: durant mesos el treballador ha vist una nòmina una mica més alta i ha donat per fet que la seva situació fiscal estava equilibrada, però quan arriba el moment de presentar la declaració descobreix que els comptes no acaben de quadrar del tot. La declaració anual actua precisament com una regularització entre el que ja s'ha pagat a compte mitjançant retencions i el que realment correspon abonar segons l'IRPF definitiu. És aquí on alguns contribuents poden trobar-se amb un resultat a ingressar que no esperaven.

Canvis en l'IRPF

L'explicació d'aquest possible ajust es troba en un canvi normatiu aprovat a finals de 2022. El Reial decret 1039/2022, de 27 de desembre, va modificar el Reglament de l'IRPF per traslladar determinades reduccions al sistema de retencions aplicable des de l'1 de gener de 2023. A la pràctica, això va suposar que determinats treballadors passessin a suportar una retenció més baixa en els salaris. L'efecte va ser clar: a qui se situa en una franja de sous d'entre 22.000 i 35.200 euros se li va descomptar menys IRPF cada mes, de manera que va cobrar un líquid mensual més alt.

Per això l'ensurt pot aparèixer quan es presenta la declaració de la Renda. Si al llarg de l'exercici les retencions van ser inferiors, pot passar que la suma avançada a Hisenda no sigui suficient per cobrir la quota total de l'IRPF calculada al tancament de l'any. Quan això passa, la declaració regularitza la situació i exigeix ingressar la diferència entre el que ja s'ha retingut i el que realment corresponia pagar. Aquesta és la lògica que explica que l'ajust fiscal es pugui moure, segons els casos, en una forquilla d'entre 400 i 900 euros, tot i que no es tracti d'una xifra fixa ni automàtica per a tothom. El resultat dependrà de variables com les càrregues familiars, la situació personal, el nombre de pagadors o el nivell exacte d'ingressos obtinguts. En altres paraules, no tots els treballadors inclosos en aquest tram salarial tindran el mateix desenllaç en presentar el Model 100 de la Renda.

Tampoc l'impacte serà idèntic dins d'aquesta franja de rendes. L'ajust tendirà a ser més moderat en qui s'apropi al límit superior de 35.200 euros, perquè en aquests supòsits la distància entre l'IRPF real que els correspon i el que s'ha retingut durant l'any sol ser menor. En canvi, el desfasament pot ser més acusat com més a prop estigui el salari dels 22.000 euros, especialment si a més hi concorren càrregues familiars. La raó és que en aquests perfils les retencions aplicades a la nòmina van ser més baixes.

Deduccions

A aquest possible ajust cal sumar-hi un altre element important: les deduccions i les circumstàncies personals poden alterar el resultat final, sempre que es compleixin els requisits exigits per la norma. I és que la declaració no es limita a traslladar de manera automàtica el que s'ha retingut a la nòmina, sinó que recalcula l'impost real en funció del salari i de les dades personals i familiars del contribuent. Per això, el fet d'haver tingut retencions més baixes no implica sempre el mateix desenllaç. Hi haurà casos en què determinades deduccions esmorteiran aquest desfasament fiscal, i altres en què no n'hi haurà prou per evitar un resultat a pagar.