Un dels municipis amb un índex socioeconòmic més baix de Catalunya es troba a l'Alt Empordà

Sant Pere Pescador és, amb un índex socioeconòmic territorial (IST) de 62,9, el segon municipi amb més de 1.000 habitants amb un indicador més baix de Catalunya, només per darrere de Salt (59,8), que se situa a la cua al país, com cada any des de l'inici de la sèrie històrica. Seròs (65,4) segueix la població empordanesa, i la meitat dels municipis amb un IST més baix són a les comarques de Ponent. A l'altra banda de la balança, Matadepera torna a ser un any més el municipi amb un IST més alt de Catalunya. La població vallesana lidera el rànquing des de fa una dècada, quan Idescat va començar a elaborar l'indicador, que concentra les dades laborals, educatives, d'immigració i de renda en un sol valor. La mitjana catalana és de 100, i Matadepera té un índex de 129,9. Tiana (124,7) i Sant Just Desvern (123,9) completen el podi.

Per seccions censals, la zona del país amb un IST més baix és el barri de Marca de l'Ham, a Figueres (25,8), seguida de les rodalies de la plaça del Mossèn Sol de Tortosa (31). I l'índex més alt de tot el país es troba a Sant Just Desvern, als voltants del camp de futbol de l'Atlètic Sant Just i de l'edifici Walden (índex de 138,5). El segon és la zona dels jardins de la Vil·la Amèlia, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona (138,2).

Anàlisi

Dels 31 municipis amb el nivell socioeconòmic més baix, 16 són a les terres de Lleida, nou a les comarques gironines, dos a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona, i un a les Comarques Centrals i a l'Àmbit Metropolità. Per comarques, s'observa que tots els municipis de la Terra Alta estan per sota de la mitjana catalana, que és de 100, així com gairebé tots els de la Ribera d'Ebre, el Baix Penedès i el Baix Ebre.

D'altra banda, dels 42 municipis amb el nivell socioeconòmic més alt, un terç es troben a l'Àmbit Metropolità, nou a les comarques gironines i a les comarques centrals, sis a l'Alt Pirineu i Aran, tres al Camp de Tarragona i dos al Penedès. Per comarques, tots els municipis del Garraf tenen un IST per sobre de la mitjana, com pràcticament tots els del Moianès, l'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça.

Les dades d'Idescat també es presenten pels 73 barris de Barcelona. A la cua, destaquen Ciutat Meridiana (67,8), el Besòs i el Maresme (72,8), el Barri Gòtic (73,9), la Trinitat Vella (74,7) i Torre Baró (76,3). A l'altre extrem, hi ha nou barris amb un IST igual o superior a 120, entre els quals les Tres Torres (132,1), Sant Gervasi - Galvany (128,2), Sarrià (127,3), Sant Gervasi - la Bonanova (126,4) i Pedralbes (125,6).

L'indicador aglutina diverses variables socioeconòmiques en una sola xifra, però Idescat també ofereix el desglossament de cadascuna. Així, si a Matadepera el percentatge de treballadors de baixa qualificació és del 3% del total, a Salt és del 24,6%. Al municipi vallesà, la població amb estudis baixos representa el 3,9% i els joves sense estudis postobligatoris, el 5,2%. Aquests percentatges creixen fins al 28,2% i el 49,9% a Salt, respectivament.

Segons les dades, Campllong és el municipi català amb un percentatge de població ocupada de 20 a 64 anys més alt, mentre que Ulldecona és el que menys. Matadepera és on hi ha menys treballadors de baixa qualificació, i a Soses on més, mentre que a Vallromanes, hi ha la proporció més baixa de població de 20 anys o més amb estudis baixos, i a Salt és on està més disparat aquest indicador. A Fontanals de Cerdanya hi ha la menor proporció de població jove sense estudis postobligatoris, i la Jonquera està a l'altra banda de la balança. Maspujols, Monistrol de Calders i Muntanyola és on hi ha menys estrangers de països de renda baixa i mitjana, i a Guissona i Salt, on més. La renda és una variable que també es pondera, amb Riba i Matadepera liderant el rànquing, i Salt i Batea, tancant-lo.