Els dies cotitzats de més no es guarden: així calcula el SEPE l'atur contributiu

La prestació contributiva per desocupació és l’ajuda principal quan una persona es queda sense feina, tant per l’import com perquè manté la cotització mentre es cobra. Precisament per això, el dret a percebre-la està condicionat a haver acumulat prou temps treballat: si s’ha cotitzat poc, no es pot accedir a l'atur contributiu.

La norma que ho regula estableix que la durada de la prestació depèn dels períodes d’ocupació cotitzada dels sis anys anteriors a la situació legal de desocupació (o al moment en què va cessar l’obligació de cotitzar), tal com recull l’article 269 de la Llei general de la Seguretat Social.

La taula de trams: de 4 mesos fins a 2 anys

El sistema funciona amb una escala per trams: en funció dels dies cotitzats, s’assigna un temps concret de prestació. A grans trets, això equival a aproximadament quatre mesos de cobrament per cada any cotitzat, amb aquests rangs:

• De 360 a 539 dies cotitzats: 120 dies de prestació (4 mesos)
• De 540 a 719 dies cotitzats: 180 dies (6 mesos)
• De 720 a 899 dies cotitzats: 240 dies (8 mesos)
• De 900 a 1.079 dies cotitzats: 300 dies (10 mesos)
• De 1.080 a 1.259 dies cotitzats: 360 dies (1 any)
• De 1.260 a 1.439 dies cotitzats: 420 dies (1 any i 2 mesos)
• De 1.440 a 1.619 dies cotitzats: 480 dies (1 any i 4 mesos)
• De 1.620 a 1.799 dies cotitzats: 540 dies (1 any i 6 mesos)
• De 1.800 a 1.979 dies cotitzats: 600 dies (1 any i 8 mesos)
• De 1.980 a 2.159 dies cotitzats: 660 dies (1 any i 10 mesos)
• A partir de 2.160 dies cotitzats: 720 dies (2 anys, el màxim)

Què passa si et queden dies al calaix?

El dubte és habitual: si una persona cotitza, per exemple, 500 dies, entra dins del primer tram (360 a 539) i té dret a quatre mesos. Però llavors, els dies que “sobren” fins arribar al següent nivell es guarden per a una prestació futura?

La resposta és clara: no es guarden. La llei indica que, per calcular els dies cotitzats que donen dret a una prestació, només compten les cotitzacions que no hagin estat utilitzades per reconèixer un dret anterior. Dit d’una altra manera: un cop s’ha fet servir un període de cotització per obtenir l'atur, els dies sobrants dins del mateix tram no queden reservats per més endavant.

El criteri del SEPE: "Els dies que sobren no es poden guardar"

Aquest criteri també el recull el SEPE en el seu apartat de preguntes i respostes: el còmput es fa amb una taula de rangs i, si estàs dins d’un tram, el temps de prestació és el mateix, hagis cotitzat el mínim del rang o el màxim. Com a exemple, el SEPE exposa que una persona amb 420 dies cotitzats cobra quatre mesos “com si hagués treballat 360”, i insisteix que els dies sobrants no compten per generar un dret posterior.