Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Guerra al Pròxim Orient

El consell de l'economista Luis Garvía davant la guerra al Pròxim Orient: "Recomano tenir efectiu per al supermercat, gasolina i medicaments"

L'expert aconsella disposar d'una reserva mínima per cobrir despeses bàsiques durant una o dues setmanes en un context marcat per la inestabilitat geopolítica

Segons l’expert, l'ideal és comptar amb un marge mínim per fer front a una emergència.

Segons l’expert, l'ideal és comptar amb un marge mínim per fer front a una emergència. / Arxiu / DPA - Europa Press

Redacció

Redacció

La guerra al Pròxim Orient ja comença a tenir efectes més enllà del front militar. La incertesa derivada del conflicte impacta en sectors com el turisme internacional i també en els hàbits financers de moltes famílies, que tornen a plantejar-se tenir diners en metàl·lic a casa com a coixí davant possibles imprevistos.

Aquesta sensació d’inseguretat econòmica no és nova. Ja es va veure durant la pandèmia i després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna: en contextos de crisi, una part de la població opta per retirar més efectiu per disposar d’una reserva immediata. Encara que per a moltes llars arribar a final de mes sigui complicat, la percepció de risc empeny a buscar fórmules de protecció bàsiques.

En aquest context, l’economista Luis Garvía, director del màster en riscos financers de la Universitat de Comillas, recomana disposar d’una quantitat suficient "per al supermercat, gasolina i medicaments, entre una i dues setmanes de despesa bàsica". Segons ha explicat l'expert en el programa Herrera en COPE, l'ideal és comptar amb un marge mínim per fer front a una emergència o a una incidència puntual en els sistemes de pagament.

Irán extiende su respuesta por Oriente Medio tras ataques que causan decenas de muertos

Un atac de la guerra al Pròxim Orient. / Arxiu

La recomanació encaixa amb altres orientacions institucionals. El Banc Central Europeu va situar l’estiu passat aquesta reserva entre 70 i 100 euros per persona, mentre que Suècia aconsella als seus ciutadans guardar l’equivalent a uns 90 euros en bitllets de diferents valors. Malgrat l’avenç dels pagaments digitals, la demanda de bitllets a la zona euro s’ha mantingut estable durant l’última dècada, amb petits repunts en episodis de tensió com l’actual.

El turisme, un altre dels sectors més sensibles

L’altre gran àmbit afectat per la inestabilitat geopolítica és el turisme. El president de la patronal d’agències de viatges, César Gutiérrez, ha advertit en declaracions a la COPE que la incertesa està frenant les reserves vinculades a l’Orient Mitjà i també genera prudència en altres rutes que inclouen escales en països del Golf.

Aquesta caiguda de la demanda, però, també té una conseqüència directa en els preus. Alguns vols cap a destinacions que obliguen a fer escala a la regió s’han abaratit, i això està permetent a alguns viatgers trobar tarifes més competitives de l’habitual. És el cas de trajectes cap a Bali amb escales a Doha, que s’estarien venent per imports d’entre 400 i 500 euros.

Al mateix temps, la situació pot afavorir Espanya com a destí refugi. Segons es va apuntar al programa, el mercat espanyol torna a posicionar-se com una opció segura i atractiva per a mercats emissors de gran valor, especialment el dels Estats Units, en un moment en què molts turistes prioritzen destinacions percebudes com a estables.

Tracking Pixel Contents