Jubilat amb 42 anys cotitzats: "Em vaig jubilar amb més diners dels que mai hauria imaginat tenir, tot i que la seguretat financera no et dona un propòsit a la vida"

Sovint, quan la vida laboral d'una persona s'acaba després de molts anys de feina, la jubilació se sol considerar un període de descans i tranquil·litat. Tanmateix, també hi ha el cas d'aquells pensionistes que no aconsegueixen trobar un propòsit de vida, o que fins i tot prefereixen aquella productivitat i utilitat que els atorgava la feina.

Més de 35 anys treballant en una asseguradora

Aquest és el cas d'un jubilat que, després de més de 35 anys treballant com a supervisor en una companyia d'assegurances, va patir una crisi d'identitat quan va arribar la seva etapa de jubilació. Segons aquest home, trobar maneres de mantenir-se actiu és el més complicat, ja que no sempre és fàcil buscar passatemps o aficions amb què mantenir-se ocupat.

Per al jubilat, la seva feina formava part de la seva identitat, perquè li atorgava responsabilitat i assumptes per tractar en el dia a dia. "Durant 35 anys vaig saber exactament qui era: tenia targetes de presentació, reunions que em necessitaven i decisions per prendre", assenyala amb nostàlgia.

La manca d'un "propòsit de vida"

Aquest home reconeix que els primers dies són "fantàstics", ja que la tranquil·litat i el fet d'alliberar-se de les responsabilitats laborals és molt positiu. Així i tot, aquesta alegria no duraria gaire. "Al cap d'un temps comences a preguntar-te quin dia és. Mires el telèfon constantment encara que ningú no t'estigui trucant. Fins i tot t'inventes encàrrecs només per tenir algun lloc on anar", sentencia el pensionista.

D'altra banda, assegura que els diners no sempre són la solució en aquests casos, ja que la seguretat financera no t'atorgaria un "propòsit de vida". A més, tampoc no considera que mantenir-se ocupat sigui el més recomanable. El seu cas n'és un exemple: tot i apuntar-se a cursos de golf, senderisme o clubs de lectura que el mantenien ocupat, considera que estava omplint el temps amb activitats sense una veritable importància.

Una 'reconnexió' amb el món

Tanmateix, la pitjor part li va arribar al sisè mes de jubilació, juntament amb una depressió inesperada. En aquest període, el principal repte va ser trobar "una raó per començar el dia", cosa que, sens dubte, va poder suportar una mica amb l'ajuda de la seva mascota. "La meva golden retriever, la Lottie, va ser qui em va treure d'aquella etapa. Als gossos no els importa si ets gerent o jubilat: necessiten el seu passeig a dos quarts de set del matí", assenyala.

Aquests petits passejos amb el seu gos el van ajudar a crear una rutina diària, i va poder reconnectar amb el món. Aquest punt seria clau, perquè li va permetre vincular-se una altra vegada amb el seu entorn "quan sentia que estava completament perdut".