Les dones gironines cobren un 16% menys que els homes

Les dones de les comarques gironines cobren, de mitjana, un 16% menys que el homes. Malgrat que aquesta xifra continua sent significativa, Girona registra una de les bretxes salarials més reduïdes de Catalunya: només la demarcació de Lleida presenta una diferència inferior, del 12%, mentre que Barcelona se situa en el 20% i Tarragona en el 21%, segons un informe elaborat per Eurofirms, la companyia gironina especialitzada en recursos humans.

L'estudi, que analitza en detall la realitat laboral de les quatre demarcacions catalanes, posa de manifest que la bretxa salarial no és un fenomen uniforme, sinó que varia de manera notable en funció del sector econòmic. En el cas de les comarques gironines, el sector serveis concentra la desigualtat més elevada, amb una diferència salarial del 20% en perjudici de les dones. En contrast, el sector primari —que engloba activitats com l'agricultura i la pesca— redueix aquesta distància fins a un 5%, una xifra que s'aproxima de manera notable a la paritat. Segons l'informe, aquest contrast posa en relleu que la desigualtat retributiva no respon a un únic patró, sinó que està estretament lligada a l'estructura productiva de cada territori i al pes relatiu de cada sector en l'economia local.

Ara bé, la composició sectorial és una de les claus interpretatives, però no l'única. Els experts apunten que la bretxa salarial també té arrels en la naturalesa de les feines que ocupen moltes dones i en la seva major presència en contractes a jornada parcial, una modalitat laboral que comporta retribucions inferiors i que, estructuralment, afecta més la població femenina. Aquests factors ajuden a entendre per què el creixement en el nombre de dones que accedeixen a llocs de responsabilitat no es tradueix de manera automàtica en una reducció equivalent de les diferències salarials. L'informe d'Eurofirms subratlla precisament que l'accés a càrrecs directius no elimina per si sol les desigualtats retributives, i que cal anar més enllà de les xifres de representació per valorar la qualitat real de la igualtat.

Més dones directives

En el conjunt de Catalunya, les dones ocupen el 43% dels càrrecs directius, una proporció que ha crescut més de deu punts percentuals des del 2022 i que situa el territori per sobre de la mitjana espanyola, fixada en el 36%. Malgrat aquest avenç notable, la bretxa salarial global a Catalunya es manté en el 17% en detriment de les dones.

L'anàlisi sectorial de l'informe revela, a més, que el lideratge femení continua sent profundament segmentat. El creixement de la presència de dones en càrrecs directius es concentra principalment en sectors orientats als serveis, mentre que la indústria i la construcció mantenen nivells de representació femenina molt inferiors. Eurofirms identifica en aquesta dinàmica un tret estructural del mercat laboral: les dones progressen sobretot en àmbits vinculats a les persones, la comunicació i els serveis, mentre que les posicions de lideratge en els sectors industrials i tècnics "continuen sent eminentment masculines". Aquesta situació perpetua, segons l'informe, les diferències salarials entre àmbits d'activitat, atès que els sectors on les dones estan més representades solen tenir, en general, retribucions inferiors a les de la indústria o l'enginyeria.

Eloi Tarrés, responsable de l'àrea de Revenue d'Eurofirms Group, considera que les dades demostren que és possible avançar en la representació femenina en posicions de lideratge, però adverteix que la igualtat retributiva real i la presència equilibrada de dones en múltiples sectors "continuen sent reptes estructurals".

En aquest marc, l'informe conclou que la igualtat en el lideratge no és únicament una qüestió de justícia social, sinó també un factor estratègic per a la sostenibilitat empresarial i per al desenvolupament econòmic del territori. Eurofirms defensa que "garantir que el talent es valori sense condicionants estructurals" contribueix directament a reforçar la capacitat d'innovació de les organitzacions, la seva resiliència i la seva competitivitat a llarg termini.

Subscriu-te per seguir llegint