La Seguretat Social rebutja pensions de viduïtat si no s'acrediten aquests requisits

La Seguretat Social rebutja pensions de viduïtat principalment per no acreditar l'alta, per no complir els temps mínims de convivència en parelles de fet o per percebre ingressos incompatibles. Tot i que no hi ha canvis recents en la llei, el Tribunal Suprem avala denegar la prestació si no es formalitza la unió, i exigeix rigor en el compliment dels requisits legals.

En sol·licitar-la, la Seguretat Social analitza si la persona difunta va generar el dret a aquesta ajuda en funció de les aportacions realitzades al llarg de la seva vida laboral. Per això, abans d'iniciar el tràmit, és fonamental revisar la situació contributiva del causant.

Com que es tracta d'una prestació contributiva, s'exigeix que la persona difunta hagi cotitzat almenys 500 dies dins dels cinc anys immediatament anteriors a la defunció. Si no es compleix aquest requisit, també es pot generar el dret si s'acredita un període mínim de cotització de 15 anys al llarg de la vida laboral. No obstant això, quan la mort es produeix per accident (sigui laboral o no) o per malaltia professional, no s'exigeix un període mínim previ de cotització.

Edat, ingressos o càrregues

El dret també es pot reconèixer si la persona difunta ja era beneficiària d'una pensió contributiva de jubilació o tenia dret a percebre-la encara que no l'hagués sol·licitat. De la mateixa manera, escau quan era pensionista d'incapacitat permanent o reunia les condicions per accedir a un subsidi per incapacitat temporal en el moment de la defunció.

Pel que fa a la quantia, la pensió de viduïtat sol situar-se entre el 52% i el 70% de la base reguladora de la persona difunta. El percentatge aplicable dependrà de factors com l'edat de la persona beneficiària, el seu nivell d'ingressos i l'existència de càrregues familiars. En determinades situacions de vulnerabilitat econòmica, es pot aplicar el percentatge més alt per garantir una protecció més gran.

Pel que fa als requisits de convivència, si existia matrimoni i hi havia fills en comú, el cònjuge supervivent tindrà dret a la pensió sense necessitat d'acreditar una durada mínima de l'enllaç. En cas de no existir fills comuns, el matrimoni s'ha d'haver celebrat almenys un any abans de la defunció. Si no es compleix aquest termini, es pot reconèixer una prestació temporal de viduïtat destinada a oferir suport econòmic durant un període limitat.

També poden accedir a la pensió les persones que estiguessin divorciades o separades judicialment, sempre que percebessin una pensió compensatòria que s'extingeixi amb la defunció del causant. A més, les persones majors de 65 anys el matrimoni de les quals hagi durat més de 15 anys i que no tinguin dret a una altra pensió pública poden beneficiar-se d'aquesta prestació, fins i tot si no hi havia una pensió compensatòria vigent.

Convivència estable

En el cas de les parelles de fet, és imprescindible que la unió estigués inscrita oficialment al registre corresponent de la comunitat autònoma o de l'ajuntament, amb una antelació mínima de dos anys a la defunció. Així mateix, cal acreditar una convivència estable i ininterrompuda durant els cinc anys anteriors, i que cap dels membres estigués casat ni separat d'una altra persona durant aquest temps.

Finalment, la pensió de viduïtat és compatible amb ingressos derivats de la feina i amb altres pensions, com la de jubilació o la d'incapacitat permanent. Tanmateix, es pot extingir si la persona beneficiària contrau un nou matrimoni o constitueix una nova parella de fet, excepte en determinats supòsits excepcionals previstos per la normativa. Conèixer bé aquestes condicions permet afrontar la sol·licitud amb més seguretat i evitar possibles denegacions.