Als treballadors acomiadats estant de baixa se'ls descomptaran dies d'atur fins que els donin l'alta mèdica

Quan una empresa acomiada un treballador que està de baixa mèdica i aquest té dret a la prestació contributiva d’atur, s’activa una regla que sovint genera confusió: els dies d’atur acumulats poden començar a consumir-se encara que, en aquell moment, no s’estigui cobrant el subsidi com a tal. La clau, però, no és només l’acomiadament, sinó l’origen de la incapacitat temporal.

La normativa de la Seguretat Social estableix que, quan es passa d’una prestació a una altra, el temps de protecció no es pot "allargar" sumant períodes de manera indefinida. En aquest escenari, el sistema coordina la baixa i l’atur perquè el còmput total de cobertura no superi el que correspon per cotitzacions.

L’article 283 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) preveu que, si el treballador és acomiadat mentre està en situació d’incapacitat temporal per contingències comunes (malaltia o accident no laboral), el temps que continuï de baixa després del cessament i fins a l’alta mèdica es descomptarà de la durada de la prestació d’atur.

En canvi, si la baixa deriva de contingències professionals (accident de treball o malaltia professional), aquest descompte no s’aplica: els dies d’atur no es redueixen pel fet d’haver continuat de baixa després de l’acomiadament.

Com es coordinen el cobrament de la baixa i l’atur

Després de l’acomiadament, el treballador continua cobrant la baixa fins que s’extingeix aquella situació. Durant aquest període, l’entitat gestora abona una quantia equivalent a la que li correspondria per la prestació contributiva d’atur, un import que es calcula, entre altres factors, a partir de la base de cotització dels darrers 180 dies.

El canvi important arriba quan es rep l’alta mèdica: si es compleixen els requisits, és llavors quan es pot començar a cobrar l’atur. Ara bé, en el cas de contingència comuna, la durada de l’atur s’haurà reduït perquè es considera ja "consumit" el temps de baixa a partir de la data d’extinció del contracte.

A la pràctica, això significa que es pot acabar cobrant menys mesos d’atur, però mantenint el mateix nivell d’ingressos durant el temps de baixa posterior a l’acomiadament.

Un exemple: si una persona té reconegut un any d’atur i, després de ser acomiadada, està dos mesos de baixa fins a l’alta, quan pugui activar el cobrament de l’atur li quedaran 10 mesos en lloc de 12, perquè aquells dos mesos ja s’hauran descomptat (sempre que la baixa sigui per contingència comuna).

El Tribunal Suprem ho avala

El Tribunal Suprem ha confirmat aquesta interpretació i considera ajustat a dret que es descomptin dies de prestació quan la incapacitat temporal té l’origen en una contingència comuna. Segons el criteri del tribunal, la finalitat del sistema és impedir que les prestacions es dupliquin o que el temps de cobertura s’allargui de manera artificial.

Aquest mecanisme, en definitiva, busca encaixar baixa i atur dins del límit de protecció generat per les cotitzacions. Cal recordar que la prestació contributiva d’atur es pot percebre, com a màxim, durant dos anys (24 mesos).