Els jubilats nascuts entre 1960 i 1970 podran sol·licitar fins al 100% de la seva pensió

Molts experts ja assenyalen la situació a què s’hauran d’enfrontar les persones nascudes entre 1960 i 1970 a l’hora de sol·licitar la pensió. En aquest sentit, si el jubilat pretén rebre el 100% de la base reguladora, caldrà complir una sèrie de requisits específics.

Un cop finalitzi el sistema de trams l’any 2027, les persones nascudes a partir de 1960 s’hauran de jubilar als 67 anys, amb la possibilitat de retardar el retir. L’única manera d’obtenir el 100% de la pensió serà haver cotitzat, com a mínim, 38 anys i 6 mesos.

Un nou mètode per calcular les pensions

En aquest sentit, tota persona que no arribi al llindar de cotització haurà d’esperar fins als 67 anys si vol cobrar el 100% de la pensió. A més, la Seguretat Social ofereix dos mètodes per calcular la prestació que es rep en jubilar-se:

• Mètode tradicional: es calcula la pensió basant-se en els últims 25 anys de cotització.
• Nou mètode: es tenen en compte els últims 29 anys cotitzats, descartant els dos anys amb pitjors resultats.

Cal esmentar que el 100% de la base reguladora no garantirá el cobrament màxim de la prestació. Això es deu a la implementació del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), una mesura que es planteja per compensar la jubilació massiva de persones d’aquest grup d’edat.

Precisament, els jubilats d’aquestes edats hauran d’estar especialment atents a les jubilacions anticipades, en concret a les que es facin de manera voluntària. En aquest cas, les persones que es jubilin abans de la data fixada pel Govern patiran una penalització directa sobre la quantia de la pensió, i no sobre la base.

Quins tipus de jubilació existeixen?

Actualment, la Seguretat Social reconeix cinc tipus de jubilació a Espanya, en funció de les circumstàncies de cada persona que vulgui retirar-se de la vida laboral:

• Jubilació anticipada: com ja hem comentat, aquesta tipologia de jubilació permet cessar abans d’hora l’activitat laboral, a canvi de reduir l’import de la pensió mitjançant els anomenats coeficients reductors. Dins d’aquesta, hi ha dues modalitats: la voluntària i la forçosa. A més, la llei estableix una tercera opció de jubilació anticipada per a col·lectius de treballadors específics (policies, bombers, miners, ferroviaris o treballadors del mar, entre d’altres).
• Jubilació parcial: aquesta opció permet compatibilitzar una pensió amb una feina a temps parcial. La condició principal és que el treballador redueixi la jornada laboral i el salari, a canvi de rebre una part de la prestació econòmica. Moltes persones solen triar aquest mètode com una mena de transició cap a la jubilació.
• Jubilació activa: aquesta modalitat també dona la possibilitat de treballar mentre es cobra una part de la pensió. Tot i això, sol ser la preferida dels autònoms, així com de treballadors que vulguin continuar la seva activitat laboral. En aquest cas, els jubilats rebrien el 50% de la pensió si continuen treballant; mentre que els autònoms podrien sol·licitar fins al 100% de la prestació, sempre que tinguin, com a mínim, un empleat al seu càrrec.
• Jubilació flexible: aquest cas es dona quan un pensionista torna al mercat laboral després d’haver-se jubilat. La jubilació de caràcter flexible permet continuar en actiu, ja sigui complementant ingressos o contribuint amb noves cotitzacions. Bàsicament, està pensada per als pensionistes que no volen deixar de treballar i prefereixen mantenir l’activitat professional.
• Jubilació demorada: finalment, la jubilació demorada recompensa les persones que decideixen retardar la sortida de l’activitat laboral. Molts treballadors trien aquesta opció pels incentius econòmics que comporta. En essència, la jubilació demorada es converteix en una manera de millorar la pensió que es percep i mantenir l’activitat laboral.