El sector ramader el més perjudicat per l'acord amb el Mercosur

Brussel·les ha ratificat l’acord entre la Unió Europea i els països del Mercosur després de més de dues dècades. I això malgrat el malestar escenificat pels agricultors. La creació del bloc de lliure comerç, format per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai, obrirà les portes d’Espanya a 13.400 milions d’euros en béns que procedeixen d’aquests països, tot i que les opinions continuen dividides sobre com impactarà aquest tractat en les diferents comunitats autònomes. L’Espanya rural més dependent de la seva indústria ramadera s’ha vist dividida en dos després d’aquest acord, una de més afectada, fonamentalment la que ocupa les muntanyes del nord-oest espanyol, davant una altra que en sortiria menys perjudicada i que se situa al sud-est de la península.

L’Executiu, a fi d’abordar les nombroses incògnites econòmiques, va encarregar una anàlisi de més de 500 pàgines sobre els efectes particulars que el pacte tindria a Espanya, elaborada per María C. Latorre, professora de la facultat d’estudis estadístics de la Universitat Complutense de Madrid. Tot i que l’anàlisi conclou que l’aliança Mercosur-UE "és beneficiosa per a l’economia espanyola" a llarg termini, matisa que no es veuran els efectes en l’economia real de manera immediata, sinó en 15 anys per l’escala dels compromisos transcontinentals.

Espanya va consumir 31,9 milions de tones de carn arribada des del Brasil al tancament de l’any passat que suposen 134 milions d'euros

Les vastes regions ramaderes del Brasil l’han convertit en el primer exportador del món de boví, amb les pampes argentines per darrere, i Espanya ja el consumeix en grans quantitats. Per posar-ho en context, Espanya va consumir 31,9 milions de tones de carn arribada des del Brasil al tancament de l’any passat, cosa que va suposar un valor de 134 milions d’euros, segons dades de la Secretaria del Comerç. En contrast, les exportacions càrnies al Brasil des d’Espanya van ser notablement inferiors als fluxos des del país sud-americà: únicament va exportar 2,2 milions de quilos per un import d’11,2 milions d’euros. En el cas de l’Argentina, la xifra va ser bastant menor, malgrat que significativa igualment. Així doncs, Espanya va importar 4,6 milions de quilos de carn del país sud-americà, per un valor de 3,8 milions d’euros. Atès que l’Argentina té una indústria càrnia rellevant, les exportacions des d’Espanya van ser tan sols de 326.934 quilos al tancament del 2025, que equival a 3,8 milions d’euros.

Competència deslleial

L’anàlisi de Latorre conclou que el gran perdedor de l’acord en qüestió serà la ramaderia espanyola. En concret, el sector carni, en què l’estudi preveu que per al 2041 el sector boví podria tenir una caiguda del 3,42% en les seves exportacions després de l’augment d’exportacions provinents dels països del Mercosur.

Giuseppe Aloisio, director general de l’Associació d’Indústries de la Carn d’Espanya (ANICE), explica a El Periódico, del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, que tot i que es mantenen "pragmàtics", el punt més sensible per al sector carni és el risc de competència deslleial que existeix respecte a la diferència dels estàndards i costos de producció en els dos mercats. "Europa ha construït un model amb estàndards elevats i això té un cost que han assumit tots els operadors", diu el director de la patronal. "Si importem productes que no compleixen amb exigències equivalents, es produeix competència deslleial i una doble vara de mesurar que penalitzaria el productor i la indústria europea".

"Si importem productes que no compleixen amb exigències equivalents, es produeix competència deslleial"

Giuseppe Aloisio

— director general de l’Associació ANICE

En una situació semblant es troben els cereals. El Brasil també domina el grup de països pel que fa a la producció de cereals, i en conjunt, unit a l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai, estem parlant de potències mundials en aquest sector. Aquesta producció al Brasil, per exemple, sobretot de soja, blat de moro i arròs, està en nivells de rècord, de 322 milions de tones. I el cas és que, per seguir l’exemple, el país carioca no compra res a Espanya en cereals, mentre que el nostre país va gastar 279 milions d’euros per adquirir 1.400 milions de quilos. Algunes fonts remarquen que els països americans del Mercosur són els responsables del 50% de la producció mundial d’alguns productes agrícoles.

Balança desigual

El cas es repeteix respecte a la indústria de lactis, també una de les que segons els experts pot ser més sensible a l’acord, i en la qual les comunitats de Galícia, Astúries i Castella i Lleó dominen la producció. Galícia va ser la responsable del 41% de la producció d’Espanya el 2025, amb Castella i Lleó per darrere (12,2%), seguida de Catalunya (10%), Andalusia (7,4%) i Astúries (7,2%), segons l’estadística làctia anual elaborada pel Ministeri d’Agricultura. De moment, Espanya ha importat només 2,9 milions de quilos de llet des de l’Argentina al tancament de l’any passat, que equivalen a 6,1 milions d’euros. L’Organització Interprofessional Làctia (InLac), que representa els principals grups del sector, ha declinat fer valoracions específiques sobre l’acord a El Periódico.

Espanya va gastar 279 milions d’euros per adquirir 1.400 milions de quilos de cereal al Brasil

Però per aportar dades, el Brasil és el gran productor lacti d’Amèrica Llatina, amb més de 24 milions de tones mètriques a l’any, seguit de l’Argentina, un gran exportador de llet en pols. Espanya supera els set milions de tones de producció i cobreix la resta de la seva demanda (no és gaire) amb importacions. L’anàlisi de Latorre també dona beneficis. Entre aquests, destaca que l’acord comercial pal·liaria els efectes negatius que va suposar el Brexit del Regne Unit en l’economia, i contempla que tindria un efecte positiu del 0,23% en el PIB espanyol el 2041.

Subscriu-te per seguir llegint