Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Salut laboral

Les empreses multipliquen incentius i càstigs per frenar les baixes

A Catalunya, 167 convenis vigents condicionen una part del salari o dies lliures a l’assistència a la feina

Treballadors en una empresa.

Treballadors en una empresa. / RAMON COMET / EUROPA PRESS

Gabriel Ubieto

Barcelona

De la cervesera Damm a Cacaolat, passant per la cotitzada Repsol i l’empresa pública TMB, es multipliquen les companyies que aposten per premiar els empleats si no es posen malalts o castigar els qui acaben agafant la baixa.

Les clàusules antiabsentisme proliferen entre el mercat laboral català i cada vegada són més les companyies que intenten incloure alguna mena de bonificació condicionada a l’assistència d’una part dels treballadors al centre de treball.

Retallar una part del sou mentre s’està de baixa, donar dies lliures a qui no es posa malalt o pagar-li un plus per assistència a qui no s’absenta cap dia o només uns quants al llarg de l’any són algunes de les pràctiques per mirar de desincentivar que els empleats vagin a cal metge. Segons un informe elaborat per Adecco a demanda de la patronal Foment del Treball, un de cada quatre assalariats del sector privat està cobert per un conveni amb alguna mena de clàusula antiabsentisme.

"Les organitzacions empresarials i sindicals signants d’aquest acord manifestem preocupació pels indicadors d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes. En aquest sentit, volem establir línies d’actuació que millorin la salut dels treballadors", recollia l’últim acord estatal per a la negociació col·lectiva (AENC), una mena de conveni de convenis que signen les cúpules de CEOE, CCOO i UGT per orientar els seus sectorials.

Uns 190.000 treballadors a Catalunya falten algun dia de la setmana al lloc de treball per una incapacitat temporal, segons les dades facilitades a EL PERIÓDICO per l’INE. Són centenars els plecs que regeixen a Catalunya i que contenen alguna mena de clàusula vinculada a l’"absentisme", segons el terme que s’hi fa servir i signats pels sindicats. N’hi ha en firmes com la dels populars cereals Kellogg’s, empreses de missatgeria com GLS, automobilístiques com la Seat, petites empreses com Asfaltos Españoles SA i multinacionals com Schnellecke Logistics, entre d’altres.

Segons dades analitzades per El Periódico —diari del mateix grup editorial que EMPORDÀ— del Regcon (portal on es publiquen tots els acords laborals), només a Catalunya hi ha un total de 167 convenis col·lectius registrats i actualment vigents que contenen alguna mena de menció o clàusula relativa a l’"absentisme". S’hi poden afegir convenis estatals d’empreses amb milers de treballadors a Catalunya, com ara Mercadona. La cadena de supermercats deixa de pagar el 100% de salari als treballadors durant una baixa si dura més del que és habitual per al tipus de patologia o si el treballador s’absenta més del 2% de la jornada anual.

Retallar la paga durant la baixa

Les companyies intenten pressionar o desincentivar els empleats perquè no agafin la baixa de diverses maneres. Una de les més habituals és la practicada per Mercadona, és a dir, retallar la paga que un percep durant el temps d’incapacitat temporal. Altres empreses, per exemple les encarregades dels bingos, garanteixen el 100% de la remuneració des del primer dia en cas de malaltia comuna, però només si no se superen uns percentatges determinats d’absències totals –en el conveni esmentat es marca un 10% del total de plantilla, si bé en d’altres baixa al 7% o al 4%–. Si s’excedeixen, tot i que la baixa estigui acreditada per un facultatiu, es cobra menys.

Davant la via de la coerció, altres companyies aposten per donar un complement "per assistència". Aquest plus oscil·la entre diversos imports, alguns de no pas menors. Per exemple, a Urbaser, una de les grans empreses de la neteja viària, que gestiona dos dels quadrants més grans a Barcelona, un empleat es pot emportar fins a 400 euros bruts a l’any addicionals si no falta cap dia al lloc de treball. Si falta, tot i que només sigui un dia, aquest plus ja baixa a 200 euros i si supera les tres faltes no cobra res. En altres companyies, com el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el plus de productivitat, que entre altres coses està vinculat a l’absentisme, pot representar fins a més de 4.000 euros anuals.

No en va, pot arribar a tenir un pes rellevant en la nòmina i ajuda a explicar que més de la meitat dels catalans hagin decidit anar a treballar durant l’últim any tot i trobar-se prou malament per anar a cal metge i sol·licitar la baixa, segons l’última enquesta de qualitat i condicions de treball de la Generalitat.

Algunes companyies limiten el pagament d’aquesta mena de plus per assistència a determinades categories professionals, habitualment les menys qualificades i més mal pagades. D’altres concedeixen dies de festa addicionals als treballadors que no hagin agafat baixa per incapacitat temporal durant l’any, com és el cas de la central nuclear d’Ascó. També en el sector públic regeixen pràctiques d’aquest tipus. TMB, per exemple, amb centenars de treballadors i una plantilla fortament sindicalitzada, abona una prima que pot ser de més de 600 euros anuals i un 10% de la prima està condicionada al fet que l’"l’absentisme global no excedeixi del pressupostat en plantilla", segons recull el seu conveni.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents