El sector agroalimentari s'autoimposa innovació i unió davant el repte climàtic

Com es pot congeniar la necessitat de ser sostenibles per afrontar amb valentia el canvi climàtic i continuar sent rendibles? Quines són les principals preocupacions del sector sobre l’efecte de la revolució del clima en les seves explotacions? En què cal avançar encara més profundament? Què pot fer l’Administració? Aquestes van ser algunes de les qüestions que es van plantejar en el transcurs de la jornada Planeta Agro, la veu del món rural a la Catalunya central, impulsada per Agrobank en col·laboració amb el celler Abadal i amb l’organització de Regió7, El Periódico i Prensa Ibérica. La jornada, celebrada al celler del Bages, va reunir quatre experts del sector agroalimentari que, des dels més diversos àmbits, van abordar el present i el futur de l’agricultura, clau per a Catalunya.

Valentí Roqueta, president de Roqueta Origen; Marta Arce, directora de l’Escola Agrària de Manresa; Antoni Trasobares, director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), i Miquel Bistué, responsable de medi ambient i tècnic del departament d’R+D+i de l’escorxador Mafrica, van aportar, en una taula rodona que va conduir la periodista de Regió7 Queralt Casals, valuoses reflexions sobre aquestes qüestions, que van permetre un debat obert, en acabar la sessió, amb el mig centenar d’assistents a l’acte, en el transcurs d’un esmorzar que va acabar d’arrodonir la jornada.

"Avui, les normes generals ens condueixen cap a la sostenibilitat a escala europea"

MARTA ARCE

— DIRECTORA DE L’ESCOLA AGRÀRIA DE MANRESA

Després de la presentació de la trobada a càrrec de la gerent de Regió7, Sandra Espinal, que va avançar els temes que es tractarien, Valentí Roqueta va obrir les intervencions assegurant que "el sector agroalimentari és la columna vertebral del país". Una vocació que ha de basar-se mantenint "una mirada llarga, i fer-ho amb fe i amb convicció", perquè "observar la tradició és l’ànima de la història". Un plantejament inicial al voltant del qual es va desenvolupar la jornada. Perquè el sector sap d’on ve i quins són els seus reptes: "Afavorir el relleu generacional, apostar per la innovació", va apuntar Marta Arce.

Uns objectius que s’han de desenvolupar en un entorn molt problemàtic, amb el canvi climàtic introduint cada dia nous reptes. "Cal ser atrevit i proposar maneres de fer diferents i a una escala més gran", va afegir Trasobares, que va detallar algunes de les accions que impulsa el centre que dirigeix, com la promoció de la recuperació de paisatges i de cadenes de valor que permetin que el negoci sigui viable. Trasobares va insistir al llarg de les seves intervencions que fa falta "un canvi de paradigma" i una governança que "aglutini l’interès particular i el general".

"Ens fa falta un canvi de paradigma, i una governança que aglutini l’interès general i el particular"

ANTONI TRASOBARES

— DIR. CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL

Innovar "amb voluntat, consciència i ajuda" són tres condicions de futur per a l’agroalimentari, va assegurar Bistué, per a qui es requereix "ampliar la mirada amb altres empreses del sector i els centres d’investigació. I fer-ho amb voluntat, perquè és important l’actitud de voler fer les coses no simplement per compromís".

La integració del territori, del paisatge, va ser una qüestió recurrent al llarg de la taula rodona. "Enfoquem la sostenibilitat d’una manera holística, integral", va dir Valentí Roqueta sobre la seva experiència al celler familiar. El president de Roqueta Origen va insistir que és necessari fer un manteniment dels sòls, "poder transmetre’ls a les següents generacions", i fer-ho amb programes regeneratius, que millorin la qualitat. No hi ha res de nou, en el treball a la vinya, perquè és una tasca basada en segles de coneixement i experiència, va venir a dir Roqueta, sinó que el que milloren són els processos. Sobretot aquells que estan vinculats a la transformació del clima. En aquest sentit, la gestió de l’aigua, va recordar Arce, s’ha convertit en una qüestió central, perquè estem condemnats a períodes de sequera i a altres de pluges torrencials. Una situació que obliga a treballar en "una bona gestió de la recollida d’aigües i de la canalització a les finques". Per això és clau la ciència, va apuntar Trasobares, perquè "anticipa les tendències i suggereix a les empreses i a les administracions quines han de ser les estratègies". Trasobares va recomanar "diversificar" per adaptar la transformació climàtica a l’economia i viceversa. Un canvi del clima que "es retroalimenta", va afegir Bistué. Es requereix, doncs, "aconseguir una economia descarbonitzada, que avui ens la creiem a mitges", perquè l’adaptació al canvi, va insistir, "té un límit".

"A Catalunya hi ha tendència a legislar més que en altres llocs, i no fa falta"

VALENTÍ ROQUETA

— PRESIDENT DE ROQUETA ORIGEN

Sí que hi ha més consciència sobre els reptes que ens imposa la natura, va dir Roqueta, i hi ha nous mecanismes per fer proselitisme, com ho és, des del sector del vi, que "mai havia tingut tan prestigi com avui", l’enoturisme, una experiència cada vegada més en voga que "ens permet compartir tots aquests continguts que estem abordant avui i establir una xarxa" amb els clients. Amb tot, es necessita una "aposta en una escala superior", perquè "s’ha d’anar a unes dues marxes" més encara, ja que "el clima no ens espera", va apuntar Trasobares, convençut que "es pot fer més i a un nivell més important".

El paper de l’Administració

En aquest context, la pressió europea és un element que rema a favor. "A l’Escola Agrària fa 30 anys que parlem de producció ecològica, però ara hi ha una reglamentació i les normes generals ens condueixen cap a la sostenibilitat a escala europea", va asseverar Marta Arce. "Si la regla general ens porta cap aquí, al sector no li queda cap altre remei", va continuar, concedint que "s’ha guanyat molt en canvis de reglamentació i en política agrària".

"L'Administració ha d'escoltar, però ajuda a modernitzar un sector que no destaca en innovació"

MIQUEL BISTUÉ

— MEDI AMBIENT DE MAFRICA

I és que l’Administració és clau en la transformació del sector cap a la sostenibilitat. "Hem de tenir les orelles atentes a allò que es necessita i donar-hi resposta. L’Administració té l’obligació d’escoltar i ajudar", va aportar la directora de l’Escola Agrària. També fa falta que aboni "el marc legal per facilitar els escalats del sector privat, generar l’entorn per a les inversions", va afegir Antoni Trasobares.

Des del sector privat, Miquel Bistué va coincidir que l’Administració "ha d’escoltar més per actuar millor", malgrat que va reconèixer que ha col·laborat al modernitzar un sector "que tradicionalment no ha destacat en innovació". "Que sigui facilitadora", va afegir Valentí Roqueta, que va reclamar "menys burocràcia i més deixar fer". El president de Roqueta Origen va lamentar que "a Catalunya hi ha la tendència a legislar més que en altres llocs, amb lleis més restrictives per marcar perfil propi, i això no fa falta". L’Administració, va acabar, "ha de posar el marc general i fer confiança als actors".

Ordeig insta a un "canvi de mentalitat" per obtenir un reconeixement global

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va demanar al sector més innovació, més inversió i una aposta pel talent per aconseguir un reconeixement global. Ordeig va enviar un missatge d’ambició per complir el qual, va dir, "cal un canvi de mentalitat".

Ordeig, que va començar mostrant la seva confiança en un sector "amb una història mil·lenària i amb molt de futur" i agraint l’impuls d’un "espai de reflexió" com el de la jornada a Abadal, va recordar els "reptes, problemàtiques i exigències ambientals, de salut, de producció sostenible i de competència global" en què viu immers el primari. "Com generar progrés econòmic però fent-lo sostenible" és l’objectiu de l’agricultura i la ramaderia locals, i reclama "fer les coses millors, sense esperar al mercat, treballar amb centres d’inovació, agrupar empreses per innovar col·lectivament". Per a Ordeig, "cal atraure talent, perquè sense talent no es va enlloc"; per això és necessari "generar una expectativa de progrés i d’oportunitat als joves".

El conseller també va reclamar més "inversió" en la indústria agroalimentària catalana, un sector en el qual "històricament n’hi ha hagut poca". Perquè la finalitat és "obrir-nos al món. Necessitem saber que s’està fent a l’altra punta del planeta, copiar-ho i adaptar-ho". Per això va instar a "un "canvi de mentalitat. És renovar-se o morir", una crida que va fer també al conjunt de la societat "per donar-hi suport i facilitats" perquè esdevingui "un pilar econòmic".

Ordeig va reclamar "treballar conjuntament els sectors públic i privat, deixar de fer guerres", perquè convé "un sector estructurat i organitzat" que requereix, però, "comunicar més i millor. Expliqueu-vos", va exhortar els professionals assistents.

CaixaBank es proposa ser "aliat estratègic" d’un sector "clau"

Carina Termens, directora d’AgroBank a la Direcció Territorial de Catalunya de CaixaBank, va recordar durant la jornada els programes que l’entitat financera destina per impulsar el sector primari. Térmens va insistir que es tracta d’un sector "clau, que no només és important per a la generació de recursos econòmics i crear llocs de treball", sinó perquè alhora "ajuda a vertebrar el teixit social a Catalunya". Per això, va apuntar, "en volem ser aliats estratègics".

Termens va insistir que "cal conèixer molt bé el sector", i que per això l’entitat disposa de "més de 130 centres AgroBank a Catalunya, amb treballadors amb formació específica", alhora que té presència en l’entorn rural amb el seu servei d’oficines mòbils.

La directiva va recordar programes de l’entitat com el de voluntariat, el Caixabank Dualiza i Terra d’Oportunitats, així com les "aliances amb institucions", com amb el Pla de Desenvolupament Rural del departament. Un seguit de projectes amb què l’entitat busca "donar suport tant a empreses grans com a pimes i explotacions familiars". "Creiem en el model que genera valor local i que aposta per la responsabilitat", va concloure Termens, que va recordar la intenció d’AgroBank de "mobilitzar per al sector 100.000 milions d’euros, "el 56% més que en el pla anterior", fins al 2030.