Els càmpings gironins guanyen pes fora de temporada i impulsen la desestacionalització

Els càmpings de les comarques gironines van generar l’any 2024 un impacte econòmic superior als 650 milions d’euros en nou municipis clau, segons l’estudi "Anàlisi del càmping a la Costa Brava 2025. El càmping com a eina de desestacionalització", elaborat per BIM Consultors. L’informe, presentat aquest dijous en el marc del congrés Girocamping Pro a Torroella de Montgrí, posa en relleu el paper del sector com a motor econòmic i de desestacionalització turística.

A més de la seva aportació en xifres, el càmping és també un sector laboral clau. Només a la Costa Brava hi treballen 7.100 persones, una xifra que supera la suma dels treballadors de Tarragona (1.637), Barcelona (1.007) i Lleida (250). L’estudi destaca a més l’eficiència del model gironí, amb un rati d’un treballador per cada 413 turistes, molt per sota dels 705 que es registren a Tarragona i dels 1.972 de Lleida.

Creixement sostingut

Durant el 2024, els càmpings gironins van registrar més de 8,7 milions de pernoctacions, un 8,8% més que l’any anterior i per sobre del creixement mitjà del sector a Catalunya. En total, 1,48 milions de turistes van escollir aquest tipus d’allotjament, amb una estada mitjana de 5,89 dies anuals. Tot i que l’agost continua sent el mes fort, amb una mitjana de 7,41 dies, la temporada baixa també mostra xifres rellevants, com els 3,3 dies de gener o els 5,9 dies de setembre.

"El càmping gironí no només ha aconseguit trencar la temporalitat estival i atraure visitants durant tot l’any sinó que s’ha convertit en el gran motor de la desestacionalització turística. Som un element essencial per a l’equilibri turístic i econòmic del territori", ha afirmat Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings de Girona, durant la presentació de l’informe.

Desestacionalització

L’estudi confirma que la demanda ja no es concentra exclusivament a l’estiu. De fet, mentre l’agost registra una lleugera davallada, les temporades de primavera i tardor presenten increments significatius tant en ocupació com en nombre de pernoctacions. Aquesta evolució també es reflecteix en l’obertura dels establiments: si el 2015 només un 8% dels càmpings de la Costa Brava estaven oberts tot l’any, el 2025 la xifra ha pujat a l’11%. Els que obren almenys nou mesos han passat de l’11% al 23% en una dècada, i la mitjana de dies d’obertura ha crescut un 21,5%, fins als 215 dies anuals.

L’informe desglossa les dades en nou municipis analitzats, que sumen més de 650 milions d’euros d’impacte econòmic. Torroella de Montgrí lidera el rànquing amb 133,6 milions, seguit de Blanes (91 M€), Sant Pere Pescador (90,5 M€) i Castelló d'Empúries (88 M€). També hi figuren Calonge i Sant Antoni (80 M€), Pals (78,2 M€), Palamós (37,1 M€), Lloret de Mar (28,5 M€) i Roses (23,1 M€).

Els càlculs reflecteixen que a tot arreu hi ha hagut creixements fora de l’estiu. Per exemple, Blanes ha incrementat un 46% el valor econòmic generat fora de temporada en la darrera dècada i ha arribat als 91 milions. Palamós ha crescut un 43% (37,1 M€), Roses un 36% (23,1 M€), Pals un 22% (78,2 M€) i Castelló d’Empúries un 20% (88 M€).

Gotanegra ha remarcat que el model gironí ha sabut combinar qualitat i sostenibilitat amb una oferta competitiva. "El càmping és avui un pilar essencial per a la nostra economia i per al nostre futur turístic", ha afirmat.

El congrés Girocamping Pro

La presentació de l’estudi s’ha fet en el marc de la setena edició del Girocamping Pro, celebrada a l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí. L’acte ha comptat amb la presència de Jordi Colomí, alcalde de Torroella, Xavier Guitart, delegat del Govern a Girona, Vanessa Peiró, diputada de la Diputació, i Miquel Gotanegra, president de l’entitat organitzadora.

El congrés ha reunit prop de 300 professionals del sector i 24 empreses participants, que al llarg de la jornada han pres part en activitats de networking i debat orientades a compartir experiències i generar sinergies. En aquesta edició, el focus s’ha posat especialment en la gestió del risc i la seguretat davant el nou context d’emergència climàtica. Segons l’organització, garantir la seguretat dels clients i dels equips és avui una de les grans prioritats del sector, i per això es treballa en noves estratègies, en l’aplicació d’eines tecnològiques i en la definició de protocols pràctics que permetin afrontar millor els riscos i donar respostes més eficients en situacions adverses.