Aagesen afirma que "no hi ha indicis" que Red Eléctrica fos objecte d'un ciberatac i ara s'analitzen "altres operadors"

La vicepresidenta tercera del govern espanyol, Sara Aagesen, ha afirmat aquest dimecres que "no hi ha indicis" que Red Eléctrica (REE) fos objecte d'un ciberatac en el marc de l'apagada general del passat 28 d'abril. "Crec que és una molt bona notícia", ha destacat en una compareixença al Congrés on ha afegit que ara s'estan analitzant "altres operadors" en una tasca que seguirà les pròximes setmanes. D'altra banda, ha exposat que el sistema elèctric va detectar oscil·lacions d'escala europea mitja hora abans de l'apagada i ara cal aclarir si aquests moviments estan relacionats amb l'incident que va deixar sense llum Espanya i Portugal.

L'apagada elèctrica es va iniciar amb pèrdues de generació a Granada, Badajoz i Sevilla

Segons ha detallat Aagesen, el govern espanyol està treballant a "tres nivells" per trobar els motius de l'apagada. El primer és l'operador del sistema (REE), el segon són els centres de control i el tercer són les instal·lacions de generació. "Hem sol·licitat informació a l'operador, als centres de control, a la distribució i a la generació de més de 1.000 Mw", ha apuntat. En total, més de 4.200 registres de les plantes de generació i 750.000 milions de dades del moment de l'apagada.

"Continuem treballant també a les dues oscil·lacions de trenta minuts abans del zero elèctric de la península i la seva possible, o no, relació amb l'incident", ha agregat. Així mateix, ha dit que hi ha altres factors que han pogut jugar un "paper fonamental" al col·lapse del sistema i els ha situat a Granada, Badajoz i Sevilla. Amb tot, ha asseverat que els diferents actors i agents, també europeus, s'han donat entre tres mesos i més d'un any per arribar a una conclusió. Tanmateix, ha anunciat que Espanya anirà al Grup Europeu de Coordinació d'Electricitat el 22 de maig per parlar de l'apagada.

Pel que fa al debat que ha obert l'apagada en allò relacionat amb el desplegament de l'energia renovable, Aagesen ha defensat les seves bondats tant de seguretat del subministrament com d'estalvi pels consumidors. Amb tot, ha dit que si els operadors elèctrics espanyols volen allargar la vida de les centrals nuclears -que van acordar tancar l'any 2019- això es pot "estudiar amb rigor" sempre que es garanteixi la seguretat de la població i l'estabilitat del preu de la llum.

Seguretat energètica

Tal com ha dit Aagesen al principi de la seva compareixença, el govern espanyol fa anys que actua per "reforçar la seguretat energètica" a escala estratègica i operativa. A més, ha destacat que el servei elèctric es va restablir en un "temps rècord" un cop va caure gràcies a la labor de tots els agents i operadors del sistema. "L'incident ha sigut excepcional, i per això treballem per identificar-ne les causes", ha remarcat tot lamentant que algunes veus volguessin trobar culpables des del primer moment amb afirmacions "taxatives" assenyalant, entre altres factors, el pes de les renovables.

"El nostre objectiu és tenir les causes com més aviat millor, i fer-ho sempre de la mà de les certeses", ha avisat. En aquest sentit, ha afegit que el sistema elèctric és complex i forma una "coreografia gegant" que encaixa Espanya amb la resta d'Europa i altres zones com el Marroc o Ucraïna. "Molts experts en matèria del sistema elèctric l'anomenen 'la màquina més gran del món', i ho és", ha recalcat.

Per Aagesen, cal tenir en compte elements com les "oscil·lacions inter àrees" que fan xocar una part del sistema amb l'altra. "Aquestes oscil·lacions es deixen notar més quan ets als extrems, especialment quan menys interconnexió hi ha", ha indicat tot recordant que Espanya està "a un extrem del sistema europeu". "Sabem per molts agents que s'han detectat oscil·lacions al sistema europeu mitja hora abans d'aquest zero elèctric", ha agregat.

"Encara hem de determinar fins a quin punt aquestes dues oscil·lacions que es van percebre 30 minuts abans del zero elèctric del 28 d'abril van tenir o tenen res a veure amb l'incident. Parlem d'un sistema altament complex amb fenòmens interrelacionats que van molt més enllà de culpabilitzar una font de generació o altra", ha manifestat. A més, ha dit que l'anàlisi no es pot tancar "en fals" i ha dit que Europa ha donat tres mesos a Espanya per elaborar el seu informe sobre els fets.

Reconstrucció del 28 d'abril

En la seva compareixença al Congrés, Aagesen ha reconstruït el que va passar el dia de l'apagada, el passat 28 d'abril. Així, ha insistit que es van detectar dues oscil·lacions a les "variables del sistema" que es van observar dins i fora de la península. "Una primera a les 12:03, que dura menys de cinc minuts, durant aquest esdeveniment, es donen fortes oscil·lacions de tensió i freqüència que continuem analitzant. La segona es dona a les 12:19, i s'esmorteeix en un termini de tres minuts. Aquesta ha sigut identificada i és més habitual al sistema europeu", ha agregat.

Segons la vicepresidenta, cal analitzar com van afectar aquests dos incidents en l'apagada que va sacsejar Espanya i Portugal en un moment en què la demanda era "baixa". "Pocs minuts després de les 12:30 es va produir un procés de pèrdua successiva de generació. El primer, a les 12:32 minuts, amb una pèrdua de generació a una subestació de Granada. El segon, a les 12:33 minuts, amb una pèrdua de generació a Badajoz i un tercer a les 12:33 a Sevilla", ha detallat.

Tal com ha dit, la suma de les tres pèrdues va retallar la producció de 2,2 Gw que va precipitar la "fase de desconnexió de generació en cascada per sobretensió" i de "sincronisme" entre la península i la resta del continent. Tot plegat, va causar un efecte dominó que no va evitar que s'arribés al que ha denominat "zero peninsulars", és a dir, l'apagada general a Espanya i Portugal que es va anar revertint durant la mateixa jornada i l'endemà.

El PP veu una política "fonamentalista"

Al torn de rèplica a la vicepresidenta, el diputat popular Guillermo Mariscal ha afirmat que la compareixença d'Aagesen ha sigut "lamentable" perquè ha dit "com una gran novetat" que l'incident no va ser fruit d'"un ciberatac". "Catorze dies després que ho digués Red Eléctrica", ha manifestat abans d'afirmar que la vicepresidenta hauria d'haver dimitit o haver sigut destituïda arran de l'apagada.

"Ningú ha assumit cap responsabilitat. Aquí l'apagada és quelcom que va passar i vostè n'és una víctima. Quina poca vergonya! Això és conseqüència d'una política energètica fonamentalista, irracional i irresponsable. Han debilitat el sistema elèctric, que era robust fins que van arribar", ha remarcat. En aquest sentit, ha alertat que la responsabilitat de l'apagada és del govern espanyol i de Red Eléctrica, empresa que ha "vinculat" a l'executiu.

Demandes d'ERC i Junts

Per part d'ERC, la diputada Teresa Jordà ha manifestat que l'apagada hauria de servir per enfortir el sistema i accelerar la transició energètica. "Farem alguna cosa?", ha dit tot assegurant que cal enfocar-se en reptes com l'emmagatzematge o la interconnexió de la xarxa. "És el moment de jugar fort, fer apostes valentes i fer canvis tècnics i normatius decidits", ha agregat abans de dir que s'ha de fer el tancament de les nuclears, però no de qualsevol manera.

Des de Junts, la diputada Pilar Calvo ha agregat que als informes difosos a la darrera junta d'accionistes de Redeia ja s'advertia que podia haver-hi una apagada. En aquest sentit, ha dit que la caiguda de l'abril va suposar un "macro test" que demostra que el sistema caminava des de feia temps per "la corda fluixa". "Hem descobert que estàvem una vegada i una altra en risc d'apagada", ha alertat tot dient que els dies posteriors Redeia ja ha rectificat reduint el pes de les renovables. "Volem renovables, especialment a Catalunya, però la nuclear o els cicles combinats aporten inèrcia", ha agregat.

En el cas de Podem, el diputat Javier Sánchez ha manifestat que malgrat que hagin passat dues setmanes de l'apagada encara no hi ha unes explicacions concretes sobre els seus motius. Tot i això, ha dit que a Portugal ja tenen clar que el motiu és la gestió del sistema a Espanya, i no de les renovables. "A què es deu aquesta diferència de criteri?", ha agregat tot acusant l'executiu de voler refredar l'enuig de la ciutadania i "guardar l'esquena" a l'oligopoli elèctric.