«No pot ser que Girona només produeixi l'1% de l’energia que consumeix»

El biòleg i catedràtic d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jaume Terradas considera que en la lluita contra el canvi climàtic «ens quedem curts» pel que fa a mesures que s’adopten, quan «hauria de ser una prioritat, perquè és una qüestió de supervivència». Jaume Terradas, que acaba de presentar el seu llibre El carro de fenc -Editorial Arcàdia-, explica que la creixent concentració de CO2 augmenta la temperatura, i que la reducció del gel àrtic a l’estiu redueix l’albedo terrestre i augmenta la captació de la radiació solar.

Aquest fenomen eleva la temperatura en tot el planeta i a més «es produeix la fusió del permagel en les latituds més altes, la qual cosa pot alliberar enormes quantitats de metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el CO2, que pot provocar que el planeta sigui inhabitable». Advoca, en aquest sentit, per implementar una política ambiental inspirada en el funcionament de la naturalesa, però adverteix que «existeixen forces molt poderoses empenyent a favor d’interessos que no són els de la majoria».

Segons Terradas, «a l’Estat espanyol l’educació ambiental ha avançat, però no ha canviat el rumb de la nostra societat en temes com les emissions contaminants». «Amb el canvi climàtic ens quedem curts» pel que fa a mesures que s’adopten, adverteix, quan «hauria de ser una prioritat perquè és una qüestió de supervivència, com a mínim de la civilització que coneixem».

Es mostra molt crític pel que fa a com s’actua a Catalunya: «No estem reaccionant com s’hauria de fer per intentar parar el cop que ve, perquè el canvi climàtic no és igual a tot arreu, i encara que intentem que la temperatura no augmenti més de dos graus, això està perdut i molt probablement estarem prop de tres».

Alerta que a Catalunya i altres zones del litoral «el canvi climàtic tindrà més impacte, ja que el Mediterrani s’està ‘tropicalitzant’ amb temperatures cada vegada més elevades».

«No és una prioritat»

«A Catalunya, el canvi climàtic no és una prioritat -lamenta-, i això ho veiem, per exemple, quan un grup de científics demanem una reunió amb el president de la Generalitat, i hem hagut d’esperar vuit mesos fins que ens hagin convocat el dia 14 d’abril».

Confessa, en aquest sentit, que esperaven una resposta més ràpida, després que aquest grup de científics van constituir la plataforma Renovem-nos, i creu que «el Govern hauria de crear un organisme assessor, com a altres països», perquè «tenim un alt nivell científic, però rarament ens demanen ajuda».

Terradas no creu que el retard que pateix Catalunya en renovables es degui a les grans corporacions, sinó a les traves per instal·lar-les i també «per factors com el ‘nimbysme’, és a dir, per l’actitud egoista dels qui no volen renovables prop de les seves cases». «Hi ha alguns que no rebutgen les renovables, encara que les volen lluny d’ells -lamenta-, però no crec que posar molins de vent en certs llocs sigui alguna cosa tan terrible».

En la seva opinió, la resistència de certes entitats a les plantes eòliques «és reaccionària», i recrimina que «no les hi veiés protestar quan es construïen urbanitzacions a la vora del mar, en primera línia, i això sí que perjudica l’ecosistema i enlletgeix el paisatge».

«No pot ser -afirma amb indignació- que les comarques de Girona només produeixin l’1 % de l’energia que consumeixen. Això és immoral, i comporta que hàgim de portar l’energia d’altres llocs amb uns costos molt elevats, i que siguem depenents».

Considera aquest biòleg que cal reconvertir l’urbanisme perquè les ciutats tinguin edificis més alts, i fer canvis en l’agricultura, per apostar pels cultius amb poc consum d’aigua, i en la ramaderia perquè sigui sostenible.

Defensa la necessitat d’invertir més en renovables i investigar perquè siguin més eficients, i veu «molt alarmant» que «la UE vulgui prioritzar les inversions en armament en lloc de destinar-les a combatre el canvi climàtic».