Transports

Recomanen instal·lar una nova terminal ferroviària a Vilamalla per afavorir el transport de mercaderies

La proposta de Ferrmed també contempla una altra gran instal·lació a i Riudellots de la Selva i una de més petita a Celrà

El president de la cambra de comerç de Girona, Jaume Fàbrega, amb l'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Joan Plana.

El president de la cambra de comerç de Girona, Jaume Fàbrega, amb l'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Joan Plana. / ACN

Gerard Vilà

L'Associació Ferrmed, dedicada a l'estudi del transport ferroviari, recomana instal·lar tres noves terminals ferroviàries a les comarques gironines, per tal de poder arribar al 30% de transport de mercaderies a través d'aquest mitjà. Un percentatge fixat per Europa i que actualment a la demarcació amb prou feines arriba al 6%. L'entitat contempla aquestes tres noves infraestructures als polígons de Vilamalla i Riudellots de la Selva, on preveuen terminals de grans dimensions, i una altra de més petita al polígon industrial de Celrà. El president de Ferrmed, Joan Amorós, deixa clar que "cal un canvi" per poder arribar als objectius mediambientals que marca la Unió Europea.

Aquest dijous s'han presentat a la Cambra de Comerç de Girona les conclusions de l'Associació Ferrmed. El lobby ferroviari europeu -nascut a Catalunya- és taxatiu pel que fa a les diferents instal·lacions que fan falta a la demarcació. Segons l'informe, actualment només es transporten per tren 2.000 tones de mercaderies cada dia, quan el que seria convenient seria que fossin entre 25.000 i 30.000. Això és conseqüència de la incapacitat que té el transport ferroviari d'absorbir la demanda diària.

"Si s'han de complir amb els objectius mediambientals vol dir que hauríem de transportar 30.000 tones però la realitat de la vida és que estem a 2.000"

Per això, explica el president de Ferrmed, Joan Amorós, el que cal és invertir en un sitema que permeti arribar a aquestes xifres i fer vies "paral·leles a les carreteres". En aquest sentit, l'estudi contempla dues grans terminals de mercaderies, una a Vilamalla i l'altra a la zona de Riudellots i l'aeroport. A aquestes dues, caldria afegir-hi una tercera, més petita, que s'ubicaria al polígon industrial de Celrà.

"Si s'han de complir amb els objectius mediambientals vol dir que hauríem de transportar 30.000 tones però la realitat de la vida és que estem a 2.000. Per això necessitem aquestes terminals de primer ordre per poder-ho afrontar", ha assenyalat.

A més, com ja va avançar l'estudi ara fa dos anys, la proposta també preveu implementar l'ample de via europeu entre Figueres i Portbou i considera que la proposta d'integrar passatgers i mercaderies seria "un desastre".

Espanya, a la cua

La realitat gironina, però, no és molt diferent a la resta de l'estat espanyol. En concret, el tren només transporta el 4% de les mercaderies, una xifra que deixa Espanya a la cua dels països europeus. De fet, que arribin al 30% només hi ha Àustria, segons ha revelat aquest estudi de Ferrmed.

Amorós ha explicat que hi ha països de l'est que s'hi acosten però que els falten inversions d'altre tipus. Alemanya és l'economia més important que transporta més mercaderies per carretera. El país germànic arriba al 23%, mentre que Itàlia està al 14%, França al 10% i els Països Baixos al 6%."Si no canviem aquesta dinàmica no ens en sortirem. Aquest és el panorama actual. Si anem tots de la mà podem fer-ho, però cal voluntat", ha lamentat Amorós.

El corredor mediterrani, una "presa de pèl"

Per acabar, Amorós ha carregat contra "gairebé tot el que s'ha fet fins ara en el corredor mediterrani". El president de Ferrmed lamenta que tot està pensat per "anar cap a Madrid" i ha recordat que des de Catalunya "passa tot".

"No s'està fent el que s'hauria de fer. Quan la línia paral·lela arriba a Tarragona en comptes d'anar a València se'n va cap a Madrid. Després consideren que tot el tram que va d'Almansa a Alacant és corredor mediterrani i el tram d'Antequera a Granada. Realment, l'únic tram que ho és de veritat és el de 65 quilòmetres que va de Tarragona a Ventalló, la resta és una presa de pèl", ha conclòs Amorós.