Entrevista | Xavier Albertí President del Consell Regulador de la DO Empordà

«L’enoturisme és una palanca de promoció cap a l’exterior»

El president de la DO Empordà, Xavier Albertí, diu que «ha de créixer gradualment i arribar fins a un sostre per evitar la massificació»

Xavier Albertí, president de la DO Empordà. | EMPORDÀ

Xavier Albertí, president de la DO Empordà. | EMPORDÀ / SÒNIA FUENTES. peralada

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

L’actual president de la DO Empordà és fill de Cassà de la Selva, pertany a una família vinculada amb la indústria del suro i és propietari del celler vinyes dels Aspres de Cantallops.

La DO quin paper juga en l’impuls de l’enoturisme a la comarca?

En el seu moment va assumir el rol de la dinamització enoturística el Patronat de Turisme Costa Brava que va crear la Ruta del Vi DO Empordà. Nosaltres ho podíem fer independentment, però en veure que cobrava importància, ells es van implicar i ens va semblar més lògic aprofitar tot l’actiu econòmic que té tant estructural com econòmic el Patronat. Ells tenen la majoria dels cellers adherits a aquest grup i altres establiments que tenen relació amb el turisme. Fa anys que fan aquesta activitat que ha ajudat molt al sector. Com a DO participem complementàriament. El festival Vívid que ja fa uns anys que es fa i és també iniciativa de la Ruta del Vi. L’enoturisme és un bon complement per assegurar el negoci i facilitar-ne la publicitat i cada cop són més els cellers que fan una aposta més seriosa dins aquest món.

Un sector a l’alça.

És cert que està agafant molta importància. Aquest any passat es calcula que s’ha fet un salt endavant en bona part gràcies a la incorporació del nou celler de Peralada i en general tots els cellers van incrementar les visites. L’Alt Empordà ha arribat a tenir 80.000 visitants en termes d’enoturisme. També és veritat que aquesta dada queda molt lluny dels tres milions de persones que visiten la Costa Brava, però s’ha fet un pas. Personalment, soc partidari que es vagi fent tot gradualment perquè hi hauria un perill real que hi hagués una eclosió i desbordar les possibilitats. Estem en una zona molt turística i no és gaire difícil atraure la gent.

Cal evitar la massificació?

Peralada ha significat un revulsiu, ho estàvem esperant en candeletes, però hem de vigilar que no se’ns escapi de les mans i Peralada ha tingut l’encert que tot i tenir moltes possibilitats i una infraestructura molt gran -de fet és el celler segur ament més interessant que hi ha a Catalunya- està actuant amb una austeritat a les formes a l’hora d’organitzar activitats d’enoturisme. Ha procurat que els grups fossin d’un màxim de 15 persones cada vegada per evitar la massificació. Ells hi han apostat molt per l’Empordà i segur que reboten aquests visitants a altres cellers i aquesta sinergia és molt important. Cal vigilar en això i fer que prosperi.

Les xifres, però, semblen ser prudents de moment?

En termes enoturístics són altes però en termes globals no. L’enoturisme hauria de créixer de forma moderada, en cap cas desbordar-se, però és un risc real. El dia que descobreixin que hi ha una rebotiga a l’Empordà que és més autèntica serà un risc. Ara mateix el turisme que hi ha continua essent molt nacional, gent del país, de Girona o turisme interior de Barcelona que té segona residència aquí, però això pot anar canviant. Estaria bé per donar-nos projecció a l’estranger, que vingui gent de fora, però llavors podria agafar unes dimensions que caldria gestionar correctament, ja que hi ha el perill que es massifiqués. És millor que vingui gradualment i fins a un sostre.

"La majoria dels cellers apostem per l'enoturisme com a complement, altres de forma més seriosa"

Alguns cellers ho estan explotant especialment, quin seria el futur de l’enoturisme aquí?

Tenim la sort que estem en un país on hi ha molt de turisme i de patrimoni i tots els cellers estem oberts a l’enoturisme. Alguns fan una recepció més passiva a l’hora de concertar la visita, sense gent especialitzada i n’hi ha d’altres que donen altres serveis com menjar o allotjament i que organitzen visites i activitats. És una decisió empresarial. La majoria dels cellers, pràcticament tots, apostem per l’enoturisme com una activitat molt complementària amb una atenció ara com ara molt directa del mateix celler, ja que acostumen a ser cellers petits. És cert que ja n’hi ha d’altres més grans i altres no tan grans que han fet una aposta més seriosa i ja organitzen activitats pensades per l’enoturisme. Ja hi ha algun celler que se’n refia molt en l’àmbit econòmic d’aquesta opció que evidentment té molts avantatges a escala comercial també.

Quins serien aquests avantatges

Representa un esforç, ja que és un negoci diferent del pròpiament elaborar el vi. El fet d’organitzar activitats i atendre al públic, això ja formaria part d’un altre món, però, per contra, tens un contacte directe amb el client amb la qual cosa l’adhesió a la marca és més gran i és una palanca de promoció que ens pot servir molt de cara a Barcelona perquè tenim molts visitants que venen d’aquesta zona. En termes econòmics la persona que ve paga la visita i acostuma a fer una compra més o menys interessant i en aquest cas sense intermediaris. Els avantatges són, doncs, importants tant per la promoció com per la mateixa venda.

"La DO Empordà exporta poc i aquest és, amb diferència, el punt que tenim més verd"

Quin perfil té aquest tipus de visitant?

Acostumen a ser visites de grup de gent nacional d’una edat mitjana, no venen ni els més joves ni els més grans. A tothom li agrada el món del celler i de la vinya encara que no siguin grans coneixedors del món del vi. Altres venen per gaudir de l’entorn perquè els cellers tenen vinyes i espais de molt bon visitar.

Quin moment viuen ara els vins empordanesos?

Tenim un creixement radial. Queda feina per fer a Girona, però hi tenim el peu ben posat. Fa uns anys que ens fixem més a Barcelona. Creiem que és un altre espai per conquerir, més difícil perquè estem més en competència amb altres DO catalanes. A Girona, per proximitat, s’ha aconseguit que la gent s’identifiqui molt bé amb el vi, però a Barcelona ens hem de fer valer. La qualitat de la nostra producció i aquesta coneixença de la DO Empordà i de la comarca és un avantatja que tenim. Però en general la DO exporta poc perquè el fet de poder vendre en proximitat, resulta més fàcil i còmode i no hem de posar tot l’esforç ingent que significa vendre fora. Anem fent de mica en mica, però l’exportació és amb diferència el punt que tenim més verd.