Terrades / Peralada / Cabanes

L’oli d’oliva baixa la seva productivitat de forma progressiva a l'Alt Empordà

La inestabilitat de la producció forma part del procés del sector agrícola, però a l’Alt Empordà el descens és molt irregular segons cada productor

Joana Pradell

Joana Pradell

La Comissió de l’Oli d’Oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) comunicà la setmana passada la caiguda dràstica de la producció d’oli. Les dades es redueixen a una collita inferior a 15.000 tones que equival a un -52%, segons expliquen en l’informatiu de la FCAC. La davallada a Catalunya ha estat més significativa a Lleida o a zones del sud, més que no a la comarca de l’Alt Empordà, coincideixen a dir el pagès Pep Minobis de Terrades i el tècnic agrari d’Agroassessors de Peralada, Martí Vila.

Anyades de les olives

La collita d’olives es du a terme entre els mesos d’octubre i gener, però segons els camps d’oliveres, «un pagès pot tenir una bona collita o una mala collita», explica en Pep Minobis, petit productor agrícola qui té un camp d’oliveres. En el seu cas, ha tingut una collita escassa, però al voltant de l’Empordà «companys et diran el contrari, que han collit moltes olives», i diu que «això depèn de molts factors». Minobis afegeix que «jo soc un petit productor i l’afectació que té amb mi potser no és representatiu amb tot el sector». Així mateix, Jaume Illa, l’administrador del Trull de Cabanes, recull que «nosaltres respecte de l’any 2022 no ha baixat un 50% la producció», tal com indica la FCAC, però «sí que ha anat per zones».

L’alternança de l’olivera

La disminució de les olives és causat per diversos motius, sequedat i «el moment de la pol·linització». En aquest cas, Minobis ha tingut una mala pol·linització «probablement per manca de pluges i debilitat de l’arbre». Encara que també «les olives tenen alternança, això vol dir que un any en tenen moltes i d’altres no tantes», aquest és un dels efectes principals a considerar, ja que té repercussions notables a la collita. Per aquest motiu, es denoten diferències en les anyades per zones, en funció de l’alternança de l’olivera. «Hi ha anys que reposen», detalla el pagès terradenc.

La sequera

Existeixen moltes causes, tot i que «la tendència actual és la sequera» exposa l’agroassessor Vila, i Minobis ho complementa dient que «Andalusia, la gran productora de l’oli, ha tingut poques olives i, per extensió, hi haurà poques olives aquí». Jaume Illa també corrobora que «cada vegada és més difícil preveure les collites».

D’aquesta manera, Illa i Minobis estan d’acord que «l’olivera tradicional és de secà i no de regadiu», així que depenen del clima meteorològic: les pluges. Per aquest motiu, davant la incertesa meteorològica i les previsions d’estius secs, s’avancen les produccions per tal d’evitar danys a les olives, així com una «inesperada tramuntanada» que pugui fer caure les olives que encara estan dèbils.

D’altra banda, l’Alt Empordà disposa de camps petits d’oliveres i «invertir-hi té costos elevats», fet que se suma a la discontinuïtat de l’ofici. En aquest sentit, implementar un sistema de regadiu, hauria d’implicar continuïtat dels camps durant anys, però «molts pagesos no tenen a ningú després d’ells» i, per això, «no compensa», manifesta Illa.

Visió i resultats finals

«Nosaltres tenim els arbres, els cuidem i collim les olives, però la part del procés més important la fa un tercer: el Trull», sosté Pep Minobis. És a dir, l’oliva «té una transformació» assegura i, per això, hi ha una indústria al darrere. De fet, Jaume Illa apunta que «fa dos anys que no hi ha produccions bones de l’oliva», cosa que provoca «una producció que gradualment va minvant». Per tant, suposa una disminució de l’oli.

Un increment de preus

Els preus han incrementat i, en conseqüència, els productes ho han hagut de fer de la mateixa manera. En concret, l’oli d’oliva ha augmentat el seu preu, en gran part per la seva demanda. En aquesta mateixa línia, «productors d’altres zones de Catalunya han vingut aquí a buscar olives», diu Jaume Illa, a causa de l’escassetat de producció de la seva zona. Tot i que els factors siguin múltiples, la principal problemàtica empordanesa és que «no hi ha sistema de regadiu».