"El problema que afronta el suro és la competència dels materials sintètics"

La Càtedra del Suro de la Universitat de Girona celebra el seu primer any de vida amb la satisfacció d’haver complert els primers objectius que s’havien delimitat. La seva directora, Rosa Ros, parla de la importància de la indústria, els reptes de futur i la necessitat de generar més recerca acadèmica al voltant d’aquesta matèria. 

Com sorgeix la iniciativa de crear una càtedra sobre el suro? 

L’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro feia temps que perseguien crear una càtedra perquè tot i que fa temps que hi ha un espai de difusió, calia aprofundir en el vessant de recerca. Fer difusió és important, però cal que hi hagi un impuls al darrere. A Palafrugell hi ha un lliga importantíssima amb el suro i encara avui hi ha empreses destacades del sector. Des dels inicis hem intentat que la càtedra sigui interdisciplinària, de manera que la integrem professors de diferents disciplines: des de ciències ambientals fins a química, biologia o economia històrica.

Com neix aquest lligam territorial cap al suro?

El suro comença a créixer com una indústria de taps a finals del segle XVIII. El vi barato es posava en botes, però el que anava reposat no. Al primer terç del segle XX el sector es diversifica i creix perquè apareix el conglomerat de suro. I en aquell moment, que no existien els plàstics ni els aïllants sintètics, el suro es converteix en un element fonamental per aïllar. De fet, s’utilitzava en edificis en la construcció arreu del món i hi ha nombrosos gratacels de Nova York amb aïllants de suro. La industrialització a Girona no es pot entendre sense el sector surer, però era una indústria molt exportadora i va patir una davallada important per culpa de l’aïllament del règim franquista. En aquell moment la indústria portuguesa se’n va aprofitar i va tenir un creixement molt extens. 

Què fa que el suro sigui tan característic? 

De suro se’n pot fer a molt pocs llocs del món. A nivell de producció, només creix a la conca Mediterrània (Catalunya, Extremadura, Andalusia), Portugal, Sardenya i el nord d’Àfrica (a Algèria i Tunísia). Però no n’hi ha més. La indústria ara està molt concentrada i és principalment de producció portuguesa. Un vessant important del suro també és el seu valor ambiental. L’ecosistema surer és molt ric i és un tipus de bosc que és molt resistent als incendis forestals perquè el suro protegeix molt bé l’arbre. 

En quins punts del territori gironí hi ha més arrelament surer? 

A les comarques gironines hi havia dues grans zones sureres. La més important i més gran era al voltant del Baix Empordà, el Gironès i la Selva Marítima. Aquí cal anomenar sobretot Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cassà de la Selva i Llagostera. Hi havia dos nuclis que eren els reis: Sant Feliu de Guíxols, que era la capital comercial, i Palafrugell, que era la capital industrial. L’altre territori que també va tenir relativa importància va ser a la frontera (Agullana, Darnius i la Jonquera).

Quines dificultats creu que afronta la indústria surera? 

Segurament la problemàtica més important que afronta és la competència dels substitutius sintètics. Cada vegada més, els vins que no s’han de conservar tants anys substitueixen el suro per materials sintètics. Un altre problema és que hi ha escassetat de matèria primera a nivell mundial. Pensa que el suro no es pot pelar cada any, de la primera pela a la següent han de passar mínim 15 anys. I la primera pela no és bona per fer taps. El tercer gran problema, és l’estat de les suredes perquè en alguns boscos la gestió és complicada. 

Quin paper pot tenir l’impuls de la recerca en tot plegat?

La recerca permet corregir problemes des de l’estudi del material i els ecosistemes. A nivell històric, també permet conèixer el lligam que la indústria té amb els municipis, pensi que per a molta gent és desconeguda aquesta importància però, per exemple, a Palafrugell i a finals del segle XIX pràcticament tothom treballava pel suro.

Com valora el primer any de càtedra? 

Positivament. Hem fet el que ens hem proposat. El primer pas ha sigut centrar-nos a crear un centre de documentació del suro que consisteix a elaborar una base de dades que recull les publicacions que s’han fet sobre el suro. També hem creat els premis Santiago Zapata, en honor a un professor que havia dinamitzat molt la recerca del suro i, de fet, fa anys va organitzar un congrés molt important a Palafrugell. Hem donat dos premis; un encarat a treballs de màster i un altre més per a investigacions postdoctorals.

Quins reptes de futur es plantegen a la càtedra?

Organitzem un cicle de conferències que s’allargarà fins a la primavera i comença el 24 de febrer amb la Marissa Molinas, ens explicarà què se sabia quan ella va començar i com ha evolucionat. També farem seminaris sobre aspectes concrets del suro. A la llarga ens agradaria fer un congrés més gran sobre el suro per implicar a gent d’arreu del món i, per descomptat, continuarem organitzant els premis de la càtedra.

Subscriu-te per seguir llegint