«Els del 2023 són els pressupostos amb més suport parlamentari en 22 anys»

Amb un projecte pressupostari per aquest any ja registrat al Parlament, després d’una llarga negociació que s’ha saldat amb el suport del PSC i els Comuns i el reconeixement dels agents socials, la consellera d’Economia, Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979), es dona per satisfeta. Convençuda d’haver aconseguit un consens per als comptes públics amb pocs precedents, el mateix divendres ja rebia representants d’una agència de qualificació de riscos per explicar-los-hi, i aconseguir en un futur encara sense data, recórrer als mercats per finançar-se. El seu repte consisteix a aplicar uns pressupostos expansius davant un escenari de desacceleració econòmica. 

El president Pere Aragonès va ser investit amb els vots de Junts i la CUP i pacta els pressupostos amb el PSC i els Comuns. ¿Estem en l’etapa del postprocés?

Hem de separar el que és un suport a la investidura del que és per tirar endavant uns pressupostos, que són una eina per poder incrementar la capacitat de despesa i d’inversió de la Generalitat, recursos que reverteixen en la gent. 

Però sí que es dissolen els blocs fonamentats durant el procés. ¿Compleix amb la tesi del president Pedro Sánchez que s’ha neutralitzat el conflicte polític?

En cap cas. ERC no governa amb el PSC ni a l’Estat ni a Catalunya. Junts governa amb el PSC a la Diputació de Barcelona i no significa que els grups que volem una Catalunya independent dins el marc europeu no ens hàgim de posar d’acord en el futur.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, va dir que mai investiria un president del PSC. ¿ERC pot garantir el mateix?

El PSC és el principal adversari polític d’ERC, no hi ha cap previsió d’arribar a acords polítics més enllà d’aquest acord pressupostari. Fer política no pot voler dir bloquejar l’arribada de recursos.

"El PSC és el principal adversari polític d’ERC, no hi ha cap previsió d’arribar a acords polítics més enllà d’aquest acord pressupostari"

¿Què opina que Junts es plantegi una esmena a la totalitat?

Vam començar a negociar amb Junts abans que amb el PSC i puc dir que hem fet tot l’esforç possible per aconseguir un acord. Més d’un 80% de les peticions que ens van fer han sigut acceptades, però teníem discrepàncies en la part fiscal. Junts va posar sobre la taula qüestions extrapressupostàries, aquests macroprojectes, alineats amb el PSC, i hem pogut transaccionar un acord, així que tampoc hauria de ser un impediment perquè Junts se sumi a permetre la possibilitat que aquests recursos es despleguin.

En el projecte pressupostari no apareixen els grans projectes. ¿S’incorporarà alguna part via esmenes?

Això és així per la naturalesa de cada projecte. Dos d’aquests [l’aeroport i la B-40] són infraestructures de titularitat de l’Estat. El que hem intentat amb tots i, sobretot, amb l’aeroport, és que els projectes no vinguin definits a 600 quilòmetres de distància, sinó que puguem definir un projecte adequat al medi ambient i amb consens territorial. La Generalitat no ha de comprometre cap recurs per iniciar aquest conveni per fer la redacció del projecte. El que plantegem és que el Govern ha d’entrar en la governança d’aquest ens, assegurar una bona connexió entre els principals aeroports de Catalunya, anar més enllà d’una proposta que va entrar i va sortir d’Aena i activar una comissió d’experts que avaluï les diferents possibilitats tècniques. 

¿Com es guanya capacitat sense ampliar l’aeroport?

El que diu el text és que s’activa aquesta comissió d’experts sense apriorismes. No definim quin ha de ser el resultat final. Partim de visions diferents, la nostra és que es poden millorar les connexions intercontinentals amb màxim respecte per l’entorn, perquè no oblidem que en aquest context de canvi climàtic tenim el repte de l’escalfament global i de pèrdua de biodiversitat, que no és menor. És un dels aeroports més grans del món i potser és qüestió de fer una adequació de rutes, menys europees i més intercontinentals. La part tècnica l’han de dir els experts, no tenim per què quedar-nos només amb la posició d’Aena.

¿Però amb les dues pistes actuals és possible?

Depèn de què definim per capacitat intercontinental, amb la modificació d’algunes rutes europees sí que es pot guanyar amb la mateixa infraestructura.

¿Continua vigent la llicència del Hard Rock?

El projecte del Hard Rock és de fa temps, es va plantejar inicialment amb 12 grans casinos i es va acotar a només un. Hi va haver una llei, un pla de desenvolupament urbanístic, unes llicències atorgades i segueix un tràmit administratiu que ni es pot accelerar ni bloquejar. L’acord aconseguit amb el PSC en termes administratius és irrellevant perquè ha de seguir un procés administratiu. Aquí es pretenia mostrar una voluntat política que aquest projecte tirés endavant.

"L’acord sobre el Hard Rock amb el PSC en termes administratius és irrellevant perquè ha de seguir un procés administratiu"

En els comptes del 2023 no apareix cap partida reservada a la compra de terrenys i en els pressupostos anteriors era de 120 milions. ¿Aquest preu pot canviar?

En el moment que el promotor vulgui tirar endavant aquest projecte s’activaran els mecanismes per fer possible l’encaix de totes les peces, però avui dia no era necessari incorporar en els pressupostos cap partida perquè segueixi el seu curs.

¿El promotor s’ha retirat?

A nosaltres no ens ha arribat. És veritat que algun municipi ho va dir, però aquesta informació no està contrastada.

¿És el moment de convocar la comissió bilateral per abordar el traspàs de Rodalies?

L’acord estableix un marc per abordar les dues qüestions: traspàs d’infraestructures i traspàs de recursos. Hi ha un pla de Rodalies 2020-2030 en què fins ara la Generalitat no estava implicada i l’acord de pressupostos diu que la Generalitat ha de poder dir la seva. No puc concretar el calendari perquè desconec en quins termes es planteja.

¿Com pot augmentar el 7,6% del pressupost en una economia que es desaccelerarà fins a créixer l’1,7% després del 5,5% del 2022? 

Per aquest any, bona part de la previsió d’ingressos prové del model de finançament, que creix al voltant del 20%. Treballem amb la confirmació de la previsió d’ingressos derivats del model de finançament i de la liquidació del 2021 i la podem traduir en augments de despesa i inversió. I en la recaptació de tributs propis i cedits, amb menys pes, l’estimació és del 6% respecte al pressupost inicial. Aquestes previsions d’ingressos estan auditades per l’Airef i la UE. Ni podem subestimar ni sobreestimar els ingressos.

Malgrat els missatges, el pes de la despesa social en el conjunt es redueix del 74,6% el 2022 al 73,2% el 2023. ¿No suposa això menys dotació? 

La despesa social augmenta en realitat de 1.500 milions. Baixa en termes relatius lleugerament perquè és un pressupost amb dos grans objectius. Un de present: donar resposta a les necessitats immediates de la pressió sobre el cost de la vida d’empreses i famílies i continuar reforçant els sectors públics; però alhora, que sigui tan expansiu ens ha de permetre empènyer les transformacions econòmiques necessàries. Tots els països estan en un moment de grans transformacions per millorar la seva resiliència, la seva competitivitat i la seva capacitat industrial i tecnològica i no s’ha d’oblidar la qüestió climàtica. Aquesta part creix i fa que el percentatge sigui una mica diferent. Venim d’uns anys després de les retallades i des del 2014 l’economia catalana ha anat creixent de manera sostinguda per sobre de la mitjana de la zona euro i ha aportat recursos que hem destinat sobretot a revertir retallades i sanejar les finances públiques. La variable d’ajustament que no ha pogut millorar tant els últims anys ha sigut la inversió i ara és el moment. Els fons Next Generation ens ajuden però també hi ha un esforç pressupostari propi molt important en inversió, que el que fa és impulsar la transformació.

Però hi ha molta crítica, per exemple, respecte a les dotacions per a polítiques de vivenda.

De fet, en pressupost propi creixen un 11%. El còmput global incloent fons Next Generation cau, però en realitat no és així. El 80% d’aquests recursos europeus són per a inversió amb un període d’execució que arriba al 2026. L’any passat ja es van assignar unes quantitats que hem d’anar executant i, per tant, ja no es van incloure en els comptes d’aquell any. Només es pressuposten un cop. En definitiva, hi ha recursos per a vivenda que s’afegiran a la dotació del Govern i, per tant, les polítiques de vivenda d’aquest any seran superiors a les de l’any passat perquè les estarem executant.

Hi ha autonomies que han ajustat la tarifa autonòmica de l’IRPF a la inflació (deflactació). ¿Per què no s’ha fet a Catalunya?

En qualsevol de les opcions l’efecte individual és molt menor, d’uns 20, 30, 40 euros anuals sobre el 50% de població en els trams de renda mitjans i baixos. En els superiors, l’efecte seria una mica més gran, cosa que indica que és una mesura regressiva que beneficia els que més tenen. Però sobretot l’impacte global per a la capacitat financera de la Generalitat és molt important. Amb un impacte anual individual de 20 euros no se solucionen les pressions al cost de la vida. De fet, tots els organismes internacionals recomanen actuar per la via de la despesa i la inversió. Les polítiques fiscals generalitzades que redueixen molt els ingressos amb un impacte individual molt baix són polítiques per donar titulars però no són polítiques amb impacte real.

¿Per això hi ha poques novetats tributàries en els pressupostos?

En l’últim informe del Fòrum Econòmic Mundial veiem que estem en un moment molt dual de màxims nivells d’ocupació, amb un creixement econòmic que encara és molt sòlid però al mateix temps amb pressions en el cost de la vida molt importants i amb un entorn global d’incertesa amb la confluència de diverses crisis –l’energètica, la geopolítica...– que ens afecten. Tot això ha requerit en aquesta negociació per als pressupostos, que ha anat més enllà dels grups parlamentaris.

¿És aquest un tret d’aquests comptes?

Hem parlat molt amb els agents econòmics i socials, amb el tercer sector, amb el món de la cultura, el sector agrari... Hem activat una nova dinàmica de fer pressupostos. Compten amb un ampli consens. De fet, seran els pressupostos que comptaran amb més suport en termes d’escons al Parlament des de fa 22 anys. Però a més cal destacar el valor que té que s’ha fet amb els diferents agents econòmics i socials, molt diferents entre ells. Però hem pogut coincidir en prioritats com protegir els més vulnerables, deixar enrere les retallades i entrar en una nova fase de serveis públics però alhora afrontar el repte climàtic i oportunitats industrials i tecnològiques que s’obren per la reestructuració econòmica internacional.

¿Quin va ser el dèficit l’any passat?

Segurament vam tancar el 2022 per sobre de la taxa de referència del 0,6% del PIB. Ara partim del 0,3%. Però si no hi ha regles fiscals estrictes és perquè en l’àmbit europeu es fa una lectura que estem en un moment de canvis en què la resposta a Europa no s’ha de basar en l’austeritat, sí en una gestió prudent, però no en regles fiscals estrictes sinó que donin marge de maniobra per fer una política industrial i tecnològica, científica i d’infraestructures més intensa i alhora de protecció social. Estem en un moment amb un rol del sector públic que adquireix més rellevància no perquè hagi de ser l’actor principal però sí amb més inversions entre el sector públic i privat.

¿Ja tenen data per finançar-se en els mercats?

És un treball de fons de sanejament de les finances i millora de la nota de solvència. Ha de ser un dels elements necessaris però no l’únic. El nostre objectiu és reduir la dependència del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i, per tant diversificar les fonts de finançament. Però això s’ha d’analitzar amb el moment actual dels mercats financers en què el cost del deute ha augmentat i per tant s’ha de veure que no impliqui gaire diferència respecte al cost del FLA, ja que això implicaria menys recursos per a les polítiques públiques.