Roses

El patrimoni històric i natural com a recurs de promoció social i econòmica de Roses

L’alcalde Joan Plana destaca el «triple valor científic, identitari i turístic» del conjunt local

L’alcalde de Roses, Joan Plana, acompanyant un grups de persones de l’ONCE durant una visita a la Ciutadella.

L’alcalde de Roses, Joan Plana, acompanyant un grups de persones de l’ONCE durant una visita a la Ciutadella. / Ajuntament de Roses

Santi Coll

Santi Coll

Roses és un parc arqueològic a cel obert que abasta totes les èpoques de l’acció de l’home en l’evolució del territori des del megalitisme fins als nostres dies. També és un clar exemple de biodiversitat amb la zona costanera i el litoral del cap de Creus com a punta de llança. Aquest ric patrimoni històric i natural ha estat en risc moltes vegades, i també ho està ara, pel que fa al paisatge marítim i la biodiversitat. Així i tot, l’Ajuntament fa anys que treballa amb aquestes eines per a convertir-les en l’aparador i l’escenari de la seva oferta turística, divulgada en l’àmbit nacional i internacional.

Infants rosincs descobrint el recinte medieval. | EMPORDÀ

Infants rosincs descobrint el recinte medieval. / Emporda.info

En el fons, hi ha la intenció de treure profit social i econòmic d’aquest paisatge i el valuós patrimoni. L’alcalde, Joan Plana, que alhora és historiador, té clar que «en primer lloc, el patrimoni de Roses s’ha d’entendre com el que és, un element de gran valor científic. Sempre que tinc l’ocasió d’acompanyar gent en una visita a la Ciutadella, m’agrada explicar que, fins allà on jo sé, és l’únic jaciment del país on, en un sol espai, pots recórrer dos mil tres-cents anys d’història. Repto tothom a buscar un altre lloc per desmentir-me. Som un referent que ens hem de creure, no només a tot Catalunya, sinó en el conjunt de la Mediterrània». Plana també creu que cal tenir en compte el patrimoni «des d’una perspectiva que es té poc en compte, però que és vital, com és el fet de generar identitat local. A molts municipis es dona per descomptada, però a Roses, per la seva història, per la seva evolució social i demogràfica, has de contribuir a construir-la, no n’hi ha prou amb tenir els elements que la generen, perquè de manera natural no sempre apareix».

Sobre la identitat local, el batlle rosinc posa com a exemple el fet que «moltes noves generacions del poble encara no han estat dins de la Ciutadella, desconeixen que hi ha restes del pas de civilitzacions cabdals com la grega, la romana, la població medieval o que no han entrat al castell de la Trinitat. Dies enrere –afegeix com a exemple–, vaig assistir a un sopar amb els equips de futbol del Roses City. Parlant amb un grup de noies va sortir aquest tema i dues terceres parts no hi havien estat mai o només de passada amb l’escola. Evidentment, em vaig oferir a organitzar visites per donar-lo a conèixer, és el nostre deure mostrar el patrimoni i fomentar aquesta identitat local».

La regidora de Turisme i exalcaldessa, Montse Mindan, actual presidenta de la junta rectora del Parc Natural de Cap de Creus, sempre ha tingut clar que «Roses té una potencialitat que no tenen altres municipis i que ens ajuda a oferir molt més que sol i platja, encara que aquesta oferta també la tenim sempre molt present. No s’ha d’oblidar que formem part del Club de les Badies més Belles del Món i això no ho pot dir tothom».

Per a ambdós responsables municipals, el conjunt del patrimoni rosinc és una aportació fonamental en la feina que fa el consistori per desestacionalitzar la temporada turística, per això es dona aquest aprofitament dels recursos arquitectònics, arqueològics i naturals amb vistes guiades constants i actuacions concretes, com ara rehabilitar i potenciar els camins de ronda o restaurar espais rellevants, com el castrum visigot.

Joan Plana creu que «aquest triple valor que té Roses: el científic, la identitat local i el turístic, no té cap ordre definit perquè la seva rellevància és molt gran, però sí que és important que el turisme no perverteixi els dos primers. Per sobre de tot hem de gestionar el patrimoni pel seu valor científic, també pel fet emocional i tot plegat ho hem de fer compatible amb treure’n el màxim rendiment turístic i, per tant, econòmic».

Amb aquestes tres línies d’actuació, Roses ha construït un relat propi que, a diferència d’altres municipis, es gestiona directament des de l’Ajuntament. L’alcalde Plana afegeix altres elements del patrimoni local «com ara el refugi antiaeri de la Guerra Civil, un episodi de la nostra història que hem de divulgar, també, a les noves generacions».

La creació del parc que envolta el castell de la Trinitat, les exitoses excavacions a la vila medieval de la Ciutadella són alguns projectes que avancen o han avançat. Per al futur queda desencallar l’espai de la bateria i el recinte del far de la punta de la Poncella.

El factor determinant de la propietat municipal dels monuments emblemàtics

Quan es tracta de parlar de patrimoni, Roses gaudeix d’un avantatge que marca la diferència respecte d’altres poblacions que també intenten aprofitar els seus recursos culturals, amb més o menys èxit. Així, mentre el recinte de la Ciutadella i el castell de la Trinitat són de propietat municipal, a l’Escala, per exemple, l’Ajuntament ha de conviure amb la Generalitat quan es tracta de promoure esdeveniments amb el jaciment d’Empúries. L’entesa ha estat bona, aquests darrers anys. A Figueres, el castell de Sant Ferran és propietat del ministeri de Defensa i encara que la ciutat sigui propietària de l’edifici del Museu Dalí, no és titular de la Fundació que el gestiona.