L’economista i exalcalde de Figueres Joan Armangué continua amatent a l’evolució econòmica de la ciutat i l’Alt Empordà. Així ho va demostrar la setmana passada a l’auditori Narcís Monturiol del Cercle Sport, on va oferir la conferència Made in Figueres: torna la indústria a la ciutat?

La seva ponència va aixecar molta expectació i va ser seguida per empresaris, representants d’entitats, alcaldes i altres càrrecs públics i privats de la comarca, entre els quals hi havia el nou director general de Patrimoni, Josep Maria Aguirre.

L’empresari i president del Cercle Sport, Pere Padrosa, va ser l’encarregat de presentar la conferència. Durant la seva intervenció va posar en relleu que el territori «continua viu en el món econòmic, la qual cosa ens ha d’evitar l’exflagel·lació constant».

Armangué va explicar que la seva ponència volia donar continuïtat «a l’exitosa i rellevant exposició que hem pogut veure aquest any al Museu de l’Empordà i l’antic Escorxador, comissariada per Josep Algans, Francesc Guillamet i Manel Gràvalos, a través de la qual s’ha fet evident que Figueres era una ciutat amb molta indústria». A partir d’aquesta constatació, l’economista va anar desgranant dades i estadístiques que demostren que «l’àrea urbana de Figueres, formada per setze municipis, té molta vitalitat econòmica», però va deixar clar que existeix un clar «dèficit fiscal» entre els ingressos de la majoria d’aquests municipis i la ciutat de Figueres, derivat del fet que són els seus ajuntaments els qui ingressen els beneficis de la indústria que és present en el seu territori mentre la capital ha d’assumir tots els serveis de la majoria de treballadors que hi viuen. «El territori és més actiu, industrialment parlant, del que molta gent pot pensar. Figueres ciutat duplica l’ocupació industrial que té Girona», va dir.

Les seves afirmacions van recolzar-se en tot moment amb la projecció de dades estadístiques significatives, com ara que el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en el sector industrial a l’Alt Empordà ha passat de 3.584 treballadors el 1970 als 5.135 d’aquest 2022. «L’àrea urbana de Girona és més homogènia i la indústria es concentra en menys municipis en relació amb la de Figueres», assegurava.

En aquest punt, Joan Armangué compara el nombre d’habitants dels municipis de les respectives àrees urbanes dels dos territoris per a constatar que els de l’Alt Empordà tenen un nivell demogràfic molt baix «la qual cosa ens porta a reflexionar sobre el fet que aquests municipis amb activitat econòmica haurien de créixer en població. És molt clar que des de fa anys s’han blindat en el tema residencial», conclou l’exalcalde de Figueres.

Per explicar la «desigualtat fiscal» generada per aquesta situació, Armangué exposa que «el Far d’Empordà té una despesa per habitant de 2.536 euros, Pont de Molins de 1.990, Peralada de 1.963 i Vilamalla de 1.948, mentre que Figueres tot just arriba als 1.346 euros».

Per al futur, Armangué proposa apostar pel retorn de la petita i mitjana indústria de valor tecnològic en espais com el Parc de les Aigües i el sector Fages de Climent. «Hem de revertir la tendència de fer fora de la ciutat les empreses, la nova indústria vol estar dins i el seu perfil ja no és conflictiu com ho podia ser abans».