Vuitanta-dos pisos de compra. Trenta-dos que són propietat de l’Agència Catalana de l’Habitatge, però que gestiona la ciutat. Trenta-cinc per a casos d’emergència social que han passat de ser controlats pel Consell Comarcal a fer-ho el govern municipal. I quinze més que, gràcies a una subvenció municipal, els propietaris han pogut rehabilitar a canvi de cedir-los durant cinc anys al consistori perquè els llogui. En total, 164 habitatges que conformen, avui en dia, el parc públic d’habitatge de la ciutat de Figueres que, segons destaca l’actual alcaldessa, s’han «més que triplicat» en els últims tres anys perquè a l’inici del mandat aquesta xifra era tan sols de 46 pisos. «A Figueres, s’ha estat molts anys sense fer cap política d’habitatge, no és que no se’n fessin en l’anterior mandat, és que feia molts anys que no se n’havien fet», explica Lladó.
Entre els vuitanta-dos pisos que són, directament, de propietat municipal, s’inclouen la dotzena d’habitatges de l’avinguda Marignane que van destinats a lloguer d’entre 18 i 30 anys. S’han rebut més de 50 sol·licituds per llogar alguns d’aquests dotze pisos que costaran entre 220 i 300 euros al mes. La previsió municipal és que aquest gener es faci el sorteig per adjudicar els lloguers, que tindran una durada de cinc anys.
Una altra part d’aquest increment del parc públic d’habitatge de Figueres ha arribat per la rehabilitació de pisos al centre històric. L’Ajuntament ha subvencionat amb un màxim de 22.000 euros als propietaris que volguessin posar en bones condicions un immoble que tinguessin tancat. A canvi, durant cinc anys, els propietaris han de llogar aquell pis a través de l’Ajuntament a un preu estipulat. Al cap d’aquests cinc anys, els propietaris poden posar els pisos al mercat lliure. «Hem invertit 300.000 euros en aquests pisos, la majoria al centre, situats en les plantes superiors de botigues que, històricament, els feien servir com a magatzem i que, en alguns casos, no tenien ni accés directe des del carrer sense passar per la botiga», detalla Agnès Lladó que, en la setmana passada en una entrevista amb l’Empordà, ja havia marcat les dificultats per a l’accés a l’habitatge com un dels grans problemes de la ciutat.
«Els veïns de Figueres que han marxat a viure a poblacions de la primera corona, a menys de quinze minuts en cotxe del centre, no han fet per la seguretat com sovint es vol fer creure, ho han fet perquè aquí no troben l’habitatge que busquen», assegurava en aquella entrevista Lladó en una idea en la qual ara insisteix sostenint que el nou POUM i l’aposta de l’actual equip de govern municipal per fer polítiques d’habitatge acabaran per millorar la situació. Per Lladó, un exemple de la dimissió dels anteriors equips de govern de Figueres, respecte a les polítiques d’habitatge és la cessió al Consell Comarcal de la gestió dels pisos destinats a emergència habitacional. Una decisió presa en el mandat de Sant Vila, que en aquest s’ha revertit. «Se cedeix al consell i te’n despreocupes i, després, quan necessitis pisos per urgències de gent de la ciutat no en tens», lamenta Lladó. Més enllà d’aquests trenta-cinc pisos, l’Ajuntament de Figueres també fa servir habitacions d’hotels i pensions per a casos urgents.
Per altra banda, encara hi ha pendents de construir-se, els 51 habitatges de protecció oficial que es faran en uns terrenys del Parc de les Aigües gràcies a un conveni amb l’Incasòl, propietari del solar. Una operació que permetrà ampliar aquest parc públic d’habitatge de Figueres com, també, la ciutat està pendent de rebre ajudes europees dels fons Next Generation per rehabilitat més edificis.
