Més del 80% dels immobles espanyols suspenen en eficiència energètica, és a dir, tenen certificats energètics amb qualificació E o F, tal com queda reflectit en l’últim Cens de Població i Vivendes elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això significa que encara queda molt camí per recórrer a l’hora de descarbonitzar el parc de vivendes, i una de les grans feines pendents passa per eliminar definitivament relíquies del passat com les calderes centralitzades de gasoil i carbó.
Malgrat que molta gent es pugui estranyar de la seva existència en ple segle XXI, el cert és que a Espanya encara es poden comptar més de 140 calderes de carbó i al voltant de 9.750 de gasoil. Aquests aparells són responsables de part de les emissions contaminants i nocives per a la salut que existeixen en l’aire, especialment a les grans ciutats.
De fet, una caldera de carbó genera 216 mg/KWh de partícules PM10 (partícules amb diàmetre inferior a 10 micres), mentre que una caldera de gasoil genera 18 mg/KWh. En canvi, una caldera alimentada per gas natural genera a penes 0,7 mg/KWh, és a dir, una quantitat molt inferior. En el cas d’un altre dels contaminants més nocius com són els òxids de sofre (SOx), el carbó genera 1.577 mg/kwh i el gasoil, 340 mg/kwh, mentre que el gas natural no emet aquest tipus de gasos perquè està lliure de sofre en la seva composició.
Qualitat de l’aire a les grans ciutats
Si a les xifres anteriors s’hi sumen les partícules generades pel trànsit rodat, el resultat és que la qualitat de l’aire de les grans ciutats espanyoles deixa molt a desitjar. Per exemple, en zones del sud de Madrid com Getafe, Leganés, Fuenlabrada o Aranjuez s’ha superat les últimes setmanes el límit diari aconsellat de PM10, que és de 50 micrograms per metre cúbic. De moment, això sí, no s’han superat els límits anuals. I a l’Àrea Metropolitana de Barcelona també se solen superar aquests límits de partícules en suspensió, especialment en barris del centre de la capital com l’Eixample o en ciutats de la perifèria com Granollers o Montcada i Reixac.
Per això, qualsevol acció encaminada a reduir les emissions contaminants suposa un pas endavant en matèria mediambiental i també de salut. En aquest sentit, eliminar definitivament les calderes de carbó i gasoil suposarà una millora en la qualitat de l’aire que tots respirem, tant de manera directa (emissions) com indirecta, ja que extreure carbó i produir gasoil implica una elevada despesa energètica. A part, la legislació vigent prohibeix l’ús de combustibles fòssils d’origen sòlid (com el carbó) per alimentar les instal·lacions tèrmiques dels edificis, raó per la qual diferents administracions fa temps que llancen plans renove per erradicar les sales de calderes més contaminants.
Ajudes a la renovació
Salamanca és la localitat que compta amb més calderes contaminants de carbó i gasoil, amb un total de 1.109, seguida de Lleó (1.097) i Madrid (958). En el cas de la capital espanyola, les ajudes públiques disponibles obren la porta a les obres de substitució de les velles calderes per unes altres de gas natural que puguin rebre una subvenció de fins al 80% del cost total. Es tracta del Pla Renove de Sales de Calderes per a obres que es portin a terme fins al 31 de desembre, dins del marc del pla Madrid 360.
Aquest pla, al qual poden adherir-se lliurement les empreses instal·ladores i mantenidores, té per objecte la transformació d’antigues sales de calderes que utilitzin carbó, gasoil o bé altres combustibles contaminants, a noves sales amb calderes de condensació que facin servir el gas natural com a combustible. És a dir, que siguin més eficients i més segures. L’import dels incentius depèn de la potència final de les calderes instal·lades, amb un topall màxim una mica superior als 14.000 euros.
Així mateix, la Comunitat de Madrid ha anunciat recentment la posada en marxa d’un programa d’ajudes de fins a 350 euros per a aquells ciutadans que vulguin substituir les seves antigues calderes per altres de més modernes i eficients amb el fi de reduir el consum energètic. En aquest cas, es fa referència a aquells aparells individuals i no a les sales centralitzades. La mesura pretén arribar fins a 15.000 llars i podria suposar una reducció del 20% de consum de gas per vivenda.
En altres comunitats autònomes també segueixen vigents plans d’ajuda per a la millora de l’eficiència energètica de les llars que persegueixen la substitució de les calderes més contaminants. Al Principat d’Astúries compten amb un pla renove específic per a les calderes, mentre que les ajudes a Galícia, Catalunya i el País Basc s’inclouen en els programes de rehabilitació energètica de vivendes i edificis vinculades als fons europeus Next Generation.
Avantatges de la caldera de gas natural
La substitució de la caldera té grans avantatges tant a nivell econòmic com mediambiental. Sobretot perquè els últims anys les calderes de gas natural han experimentat tota una sèrie d’avenços tecnològics, millorant tant en seguretat com en eficiència, mentre que les calderes de carbó segueixen amb el mateix sistema obsolet. A més, es pot passar d’un sistema centralitzat a un d’individual, en el qual cada veí faci ús autònom de la calefacció i l’aigua calenta sanitària.
En primer lloc, el canvi es notarà a la butxaca, ja que si bé el cost de les matèries primeres és semblant, les calderes de carbó necessiten la contractació d’un tècnic que vagi diàriament a recarregar la caldera, cosa que incrementa bastant el cost del servei i, per tant, la quota de la comunitat. I pensant en el planeta, el gas natural contamina un 36% menys que un combustible fòssil com és el carbó. A més, la seva seguretat és molt més gran, tant per la seva tecnologia com perquè es revisen de manera obligatòria cada dos anys.
Per un altre costat, el treball d’innovació portat a terme pels fabricants ha desembocat en les calderes de condensació, que tenen la capacitat de reaprofitar la calor latent procedent dels vapors d’aigua, cosa que fa que el seu rendiment arribi a ser un 100% (o més) superior. Per això, a Europa només poden fabricar-se aquest tipus d’aparells des del 2015 i els plans renove n’impulsen l’adquisició per part dels ciutadans, ja sigui substituint les sales centrals o bé les antigues calderes individuals.
En comparació amb les calderes convencionals, i gràcies a la tecnologia d’aprofitament de la calor de condensació, aquestes calderes aconsegueixen un estalvi al voltant 30 % en el consum d’energia. Això es tradueix directament en una reducció de la factura del gas, raó per la qual la inversió en la compra d’una caldera d’aquestes queda amortitzada en pocs mesos. També redueixen les emissions contaminants i el seu funcionament és més silenciós.
És per això que les calderes de carbó i gasoil tenen, per fi, els dies comptats. I això és una bona notícia per al medi ambient i la qualitat de vida dels ciutadans. La Universitat Politècnica de Madrid calcula que gràcies a l’eliminació de les calderes de carbó i la reducció de les de gasoil a la meitat el 2027, objectiu fixat pel pla Madrid 360, es rebaixaran els òxids de nitrogen a la capital espanyola en 90 tones anuals. Un canvi substancial que suposa un pas endavant a l’hora de configurar ciutats més sostenibles i saludables.
