Sitges vol ser alguna cosa més que una envejable postal mediterrània alimentada pel turisme, els congressos i la indústria audiovisual, un nou concepte de ciutat que podria ser entre les sitges i tobogans de rovell de la seva vella fàbrica de ciment. L’Ajuntament de la localitat està estudiant un projecte per transformar la cimentera en desús en un campus tecnològic orientat a la innovació i la indústria del coneixement. Un projecte que contempla al seu torn la construcció de vivendes, hotels, espais comercials i instal·lacions culturals, articulades totes entorn d’un parc fluvial que desembocaria a la platja. La proposta és d’enorme envergadura, però no està exempta d’obstacles, a l’estar enclavada en ple Parc Natural del Garraf.
El projecte que circula pels despatxos del municipi és alguna cosa més que una idea. El dossier amb els primers esbossos per transformar la zona, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, ha sigut elaborat pels estudis d’arquitectes Oua i Mias sota la direcció de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), l’empresa mare a la qual pertany la cimentera de Vallcarca. L’objectiu, sosté el document, és «regenerar aquestes instal·lacions amb un campus tecnològic d’alt nivell amb edificis per a activitats productives, residencials, hoteleres, comercials, equipaments esportius i culturals». Construir-ho destinaria prop de 80.000 metres quadrats a usos productius i d’investigació, i podria donar peu a la creació de 4.500 nous llocs de treball, segons afegeix el prospecte.
L’empresa de Carlos Slim
Fonts pròximes a l’Ajuntament de Sitges afirmen que la proposta «és sobre la taula, però encara ha de ser analitzada, consensuada i desenvolupada». I és que tot fa indicar que més enllà del municipi, hauria d’involucrar altres Administracions, atesa la magnitud i l’ambició que el projecte comporta. «El nou campus de Vallcarca hauria de convertir-se en un referent mundial com a pol estratègic de les indústries del coneixement i la innovació, sumant-se als nuclis i corredors industrials de l’àrea metropolitana de Barcelona», afirma el dossier. Un factor clau per aconseguir-ho, remarca, passaria per aixecar allà un centre de dades (actualment n’hi ha 37 a Espanya, nou d’ells a Catalunya). Un potencial que inclou a més convertir el que avui és el port industrial de Vallcarca en un punt de connexió de cables digitals submarins amb Àsia i l’Àfrica.
La vella cimentera, on s’han rodat desenes de pel·lícules i anuncis publicitaris en els últims anys, és propietat de Portland Valderrivas, empresa filial de FCC, un dels gegants espanyols de les infraestructures. Està presidit per Esther Koplowitz i participat majoritàriament pel magnat mexicà Carlos Slim. D’acord amb el seu prospecte, el projecte «està sent acompanyat per nombrosos grups empresarials i institucions», tot i que les úniques que es detallen amb noms i cognoms estan vinculades a Slim i FCC, que ha declinat respondre a les preguntes d’EL PERIÓDICO. Tampoc ha volgut pronunciar-se l’Ajuntament de Sitges, on governa ERC en coalició amb Guanyem i un grup independent.
La proposta remarca en tot moment la seva sensibilitat mediambiental i el seu alineament amb els compromisos climàtics. Un punt de partida indispensable si vol tenir alguna viabilitat, atès el seu emplaçament al mig d’una zona protegida. No en va el projecte està estructurat entorn de la «recuperació de la riera» de Vallcarca, que es convertiria en un parc fluvial que recorre el campus tecnològic i les àrees residencials amb zones verdes. «És la primera intervenció que explicita la voluntat de naturalitzar aquesta instal·lació industrial», assegura la proposta. També contempla instal·lar en el seu si un centre d’interpretació del Parc Natural del Garraf.
Ubicació al Parc Natural del Garraf
De les 19 hectàrees que ocupa actualment la zona industrial de Vallcarca, un 31% és espai natural, un àmbit que passaria a representar el 51% si prosperés el projecte, segons el document. També es reduiria la superfície ocupada, que passaria a ser de 15 hectàrees. En la seva concepció arquitectònica també hi ha voluntat de preservar el passat industrial d’una cimentera que va obrir el 1903 i va arribar a tenir una colònia de milers de treballadors que vivien al costat de la fàbrica. Només s’enderrocaria el 30% de la instal·lació. En la resta, s’aprofitaria la volumetria de sitges, edificis i enginys per construir les noves vivendes i usos del complex.
El projecte té a favor seu les comunicacions amb què ja compta, des de sortida directa de l’autopista, a un port propi i una estació ferroviària que és des de fa anys pastura de la mala herba. Però en contra té la seva pròpia ubicació, ja que està envoltada pel Parc Natural del Garraf. Actualment, l’espai de l’antiga cimentera està designat com a zona d’activitat econòmica, la qüestió és si podria preservar aquest estatus una vegada es modifiquin els seus usos. «El normal és que, sent un parc natural, els usos antics tendeixin a extingir-se per renaturalitzar la zona, ressituant l’activitat econòmica en una zona més pròpia», assegura el professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre. Arribat el cas, les normes que estableix la lletra petita del parc prevalen sobre el planejament urbanístic del municipi.
