Punt i final a la guerra de preus del cru iniciada per l’Aràbia Saudita i Rússia enmig de la pandèmia del coronavirus. Els ministres dels països de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i els seus països aliats han acordat aquest diumenge una retallada «històrica» de l’oferta amb l’objectiu d’estabilitzar els preus després de la caiguda de la demanda pel virus. La retallada puja a 9,7 milions de barrils diaris que a partir de l’1 de maig sortiran del mercat, una rebaixa sense precedents que equival a la desena part de l’extracció mundial actual.

«Al final de la reunió ministerial telemàtica dels membres de l’OPEP+ i dels que no formen part de l’OPEP+ es va firmar un acord per retallar la producció de petroli de 9,7 milions de barrils diaris durant dos mesos, a partir de l’1 de maig», va indicar en un comunicat el Ministeri d’Energia del Kazakhstan, un dels països inclosos en aquest grup anomenat OPEP ampliada, del qual forma part Rússia. La retallada és pròxima als 10 milions de barrils, anunciada dijous passat però que va topar amb la resistència de Mèxic, que no estava d’acord amb la quota de 400.000 barrils de reducció que se li imposava, segons van informar llavors mitjans russos.

Després de setmanes de jornades maratonianes de converses bilaterals i videoconferències entre ministres de tot el món, l’acord ha arribat tot i que Mèxic ha mantingut la seva actitud. No s’ha replegat, sinó que han sigut els altres països, que han acceptat la proposta del país llatinoamericà de reduir la seva producció a només 100.000 barrils, durant el maig i el juny, segons va recollir Efe del compte de la xarxa social Twitter del Ministeri de Petroli iranià.

La secretària mexicana d’Energia, Rocío Nahle, va assegurar a la mateixa xarxa social que l’acord a què han arribat els 23 països participants en la reunió telemàtica d’aquest diumenge, la segona després de la de dijous passat, va ser «unànime» i «donarà inici a una reducció en la plataforma petroliera de 9,7 milions de barrils». 

Els Estats Units assumiran aquests 300.000 barrils diaris de reducció «per compensar» la negativa de Mèxic a retallar la seva producció a 400.000 barrils, segons va informar el Ministeri d’Energia azerbaidjanès i recull Efe. Els Estats Units són clau en aquesta negociació, tot i que no està dins l’OPEP ni l’OPEP ampliada, com tampoc ho estan el Canadà o el Brasil; en els tres casos encara cal veure quina serà la xifra de la retallada. Segons Bloomberg, aquests tres països podrien contribuir amb uns altres 3,7 milions de barrils a mesura que disminueixi la seva producció, tot i que a última hora de diumenge aquesta xifra no estava confirmada com a definitiva.  

«Els Estats Units donen suport activament a l’acord (de l’OPEP+) i diuen estar disposats a aportar alguna cosa a la retallada de la producció. Sonen xifres d’entre 2 i 3 milions de barrils diaris», segons va indicar el ministre d’Energia rus, Aleksandr Nóvak, en una entrevista difosa pel canal Rossiya-1. «El gran acord petrolier amb l’OPEP ampliada està fet. Això estalviarà centenars de milers de llocs de treball energètics als Estats Units», ha proclamat el president nord-americà Donald Trump a través de Twitter. «Voldria agrair i felicitar el president Putin i el rei Salman de l’Aràbia Saudita. Acabo de parlar amb ells des del Despatx Oval. És una gran oferta per a tothom», ha celebrat. 

Els tres van recolzar en una conversa telefònica l’acord a què van arribar en el marc de l’aliança OPEP+ sobre la retallada per fases de la producció petroliera per estabilitzar el mercat, segons recull Efe. «Els líders van donar suport a l’acord a què van arribar dins l’OPEP+ sobre la limitació voluntària i gradual de la producció de petroli per estabilitzar els mercats mundials i garantir la sostenibilitat de l’economia global en el seu conjunt», va afirmar el Kremlin després de la trucada.