La crisi de preus que castiga des de fa mesos les economies del Vell Continent no està afectant de la mateixa manera totes les butxaques. Mentre que la gran majoria de treballadors veuen com els seus salaris es mantenen congelats o pugen per sota de la inflació i les pimes miren de preservar uns balanços en positiu, les empreses de l’Ibex 35 acumulen entre totes uns beneficis rècord. Les energètiques i la banca concentren el repunt dels guanys de les cotitzades espanyoles, que són, en conjunt, el 60% superiors als registrats el 2019. Mentrestant, els sous dels treballadors del conjunt de l’economia es revaloritzen durant aquell mateix període a un ritme substancialment menor, concretament des del 2019 han crescut el 7,4%, segons dades de l’INE, és a dir, han crescut vuit vegades menys que els beneficis de l’Ibex.

El passat 21 de setembre l’empresa fotovoltaica Solaria va presentar els seus resultats del primer semestre de l’any, l’última de les 35 referències de l’Ibex en fer-ho, i va tancar així una desfilada de xifres que deixa el següent balanç. Entre totes sumen entre gener i juny uns beneficis totals de 31.310,5 milions d’euros durant el primer semestre del 2022, una xifra el 12,7% superior a la registrada en el mateix període del 2021 i el 61,6% superior a la registrada el 2019, abans de la covid.  

«Quan puja la inflació a nivells com els que estem veient sempre hi ha guanyadors i perdedors. Hi ha actors que tenen la capacitat d’incorporar dins dels seus marges aquests creixements de preus i d’altres que no la tenen, com els treballadors, però també les pimes», explica el professor d’economia, finances i comptabilitat d’ESADE Pedro Aznar. Les firmes de l’Ibex es troben entre les primeres, en una espècie d’oasi de bonança que les allunya de la realitat majoritària entre el teixit empresarial espanyol, segons coincideixen les diferents fonts consultades. 

Per apuntalar la seva tesi, el director de conjuntura i anàlisi internacional de Funcas, Raymond Torres, recorre a les dades de la central de balanços del Banc d’Espanya, acabades d’actualitzar. Segons aquestes, l’últim any els excedents empresarials han crescut el 4,3% respecte al 2019, tot i que descomptant l’efecte IPC, un 2% per sota dels nivells prepandèmia a preus corrents. És a dir, els marges empresarials van a l’alça, però es troben molt lluny dels creixements registrats per les cotitzades.

«Fins i tot dins de l’Ibex tampoc hi ha un comportament homogeni. Clarament les referències de la banca i les energètiques són les que expliquen aquest augment tan pronunciat dels beneficis», assenyala el professor de finances i comptabilitat de la UPF-BSM Andrei Boar. «D’una banda, els nivells de consum elèctric són pràcticament iguals ara que fa un any, però amb un preu molt més elevat. I, d’altra banda, l’increment de tipus d’interès beneficia clarament la banca. Ja estem veient com l’Euribor està pujant i les hipoteques a tipus variable s’estan encarint. Però aquesta escalada no s’està produint en la remuneració de l’estalvi, cosa que millora el marge d’intermediació dels bancs. En els pròxims mesos el previsible seria que els beneficis de la banca augmentessin fins i tot més», afirma el professor d’economia, finances i comptabilitat d’ESADE Pedro Aznar.

Salaris sota mínims

«El cop de la pandèmia ha sigut perjudicial per a tots, especialment per a les empreses, i el de la inflació també està tenint un elevat cost, però sobretot per als assalariats», afirma el director de conjuntura i anàlisi internacional de Funcas, Raymond Torres. Les dades de l’enquesta trimestral de costos laborals així ho avalen. Segons aquestes, el salari per hora efectiva treballada és el 7,4% superior si es compara amb el 2019, si bé descomptant la inflació acumulada, els salaris són avui el 3,8% més baixos que abans de la covid.

«Les mateixes empreses haurien d’estar interessades que hi hagi una evolució relativament compassada entre el creixement dels beneficis i dels salaris. Perquè un desequilibri massa persistent pot dificultar la recuperació del consum i, per tant, afectar la pròpia inversió, com ja han alertat l’FMI o el G-20», apunta el director de conjuntura i anàlisi internacional de Funcas. «A més, pot generar una espiral inflacionista, perquè els treballadors d’un sector determinat poden considerar que han perdut molt poder adquisitiu, mobilitzar-se, forçar increments superiors i generar un efecte en cascada a altres sectors. Cosa que provocaria una pèrdua de competitivitat a tota l’economia. Per això és tan important tancar un pacte de rendes», afegeix.