Recordo una tarda d'agost en la plaça major d'un poble en què va aparèixer un pregadeu religiós davant la mirada de dos ancians. Em va sorprendre la intransigència d'un d'ells que afirmava amb rotunditat que no era un pregadeu sinó una llagosta. En lloc de rectificar es va mantenir ferm en la seva creença. Va ser inútil l'esforç de l'altre ancià a explicar-li la diferència entre tots dos animalons. Quan un es nega a aprendre una cosa nova, es tanca en una bombolla d'autorealitat paral·lela.
El populisme d'Isabel Díaz Ayuso en el govern de la Comunitat de Madrid s'alimenta d'aquest gran substrat d'intransigència i intolerància altiva que va deixar sembrat el franquisme en part de la població. Es tracta d'un autoritarisme moral compost de valors com l'espanyolisme excloent, el recel a pagar impostos i la mentalitat anarcoindividualista de petits propietaris, rendistes, funcionaris i classes populars que no esperen serveis públics i consumeixen els 'fakes' de la premsa de dretes.
