Les presumptes estafes amb criptomonedes com bitcoin o ethereum, han irromput amb força en els tribunals espanyols, on s’acumulen denúncies i querelles de milers d’afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d’euros mitjançant esquemes piramidals. Les criptomonedes o criptodivises són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d’aquestes ja existeixen prop de 5.000, tot i que només 40 d’elles presenten liquiditat dins del mercat. El setembre del 2020, la capitalització total d’aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.
De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.
L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.
Estafa piramidal
Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.
Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.
Blanqueig i organització criminal
Un altre dels casos que ja investiga l’Audiència Nacional és el d’Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros però que podria ascendir fins als 100 milions. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife a l’entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.
Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.
Frau fiscal
També a l’Audiència Nacional, el jutge de recolzament del jutjat central d’instrucció núm. 6, Elías Gadea, a finals d’abril va obrir diligències després d’una querella presentada contra la plataforma de criptomonedes Kuailian, fundada el setembre del 2018 per Cristian Carmona, David Ruiz de León, Javier Hermosilla i Miguel Tello. Segons la interlocutòria del jutge, els inversors canviaven euros per ethereum a través d’un moneder virtual amb un contracte de 1.000 dies de durada.
El jutge té indicis que, a més de l’operativa piramidal amb les criptomonedes, Kuailian podria haver comès frau fiscal, a l’estar domiciliada a Estònia tot i que opera a Espanya, així com blanqueig de capitals, si bé encara no ha quantificat el volum de la presumpta estafa.
