Amb un consum de 16.000 kilowatts-hora anuals de gas, David García va pagar el 2021 uns 1.500 euros de factura de gas a l’any. Tenia un contracte al mercat lliure. Fa uns mesos li va arribar una carta en la qual la comercialitzadora li anunciava una renovació de la seva tarifa que suposava elevar el seu preu fins a un total anual superior als 4.000 euros. Al mercat regulat, amb la coneguda com a Tarifa d’Últim Recurs (TUR) hauria pagat uns 1.300 euros l’any passat, segons el comparador de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), mentre que la tarifa lliure més barata en aquell moment, d’una altra comercialitzadora diferent, era de 2.400 euros.

El cas de David García no és aïllat. El preu del kilowatt-hora (kWh) s’encareix entre un 95% i un 291% en les ofertes del mercat lliure davant la tarifa regulada, segons l’últim estudi realitzat per Facua-Consumidores en Acció. Aquesta organització de consumidors ha realitzat una anàlisi a partir d’ofertes del mercat lliure d’Endesa, Naturgy, Iberdrola, Repsol, CHC Energia i Total Energies, analitzades el 8 d’agost, i les compara amb la tarifa regulada vigent des de l’1 de juliol.

En el gas natural hi ha tres ofertes diferents, en funció del consum de l’usuari. Si consumeix menys de 5.000 kWh a l’any, si demana entre aquesta quantitat i 15.000 kWh o una xifra superior. La comparativa de Facua pren com a referència els dos primers perfils. Segons Facua, amb la tarifa regulada, un usuari que consumeix 400 kWh mensuals paga actualment 35,92 euros al mes. En el mercat lliure, la seva factura se situa entre 63,85 euros i 121,65 euros, entre el doble i quatre vegades més. Per a un perfil d’usuari amb un consum de 800 kWh mensuals, amb la TUR que li correspon –la que s’aplica a consum entre 5.000 i 15.000 kWh a l’any– paga una factura de 67,76 euros al mes. En el mercat lliure, pot arribar a pagar entre 123,60 euros (un 82% més) i 251,10 euros (270% més).

La diferència entre mercat lliure i regulat de gas és la mateixa que en el cas de la factura de la llum. La tarifa lliure és variable i depèn del contracte que firmin les comercialitzadores de gas amb els usuaris, mentre que la regulada es regeix per les regles que fixa el Govern, qui la revisa cada tres mesos (a principis de gener, abril, juliol i octubre), en funció de l’evolució del preu del gas als mercats internacionals. Des del setembre de l’any passat, per evitar un increment desorbitat del preu després de la guerra d’Ucraïna que ha disparat el cost d’aquesta matèria primera, l’Executiu va establir que només es repercutirà un màxim del 15% d’aquest cost en les revisions trimestrals fins a finals d’aquest any. És a dir, ha limitat l’increment dels usuaris que tinguin aquestes tarifes. Mentre que en el cas del mercat lliure, les comercialitzadores han d’elevar els seus marges per cobrir-se davant un més que possible encariment de la cotització del gas a nivell internacional aquest hivern.

Malgrat aquesta divergència de preus, del total de 7,9 milions de clients de gas natural a Espanya, el 81% tenen una tarifa al mercat lliure, segons l’últim informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que inclou dades de l’últim trimestre del 2021. De fet, en aquells tres últims mesos de l’any passat, el mercat regulat va perdre 23.493 clients, mentre el lliure va guanyar 20.384 usuaris.

Un dels principals problemes a Espanya és que molts consumidors desconeixen quina és la seva tarifa i a quin mercat correspon cada empresa. Les denominades comercialitzadores de referència, tant per a llum com per a gas, són només quatre, però pertanyen als grans grups empresarials que també posseeixen comercialitzadores al mercat lliure i, per això, moltes vegades la confusió, segons ha estat insistint durant anys la CNMC. Les comercialitzadores regulades són Baser (del grup EDP), Energia XXI (del grup Endesa), Comercialitzadora Regulada Gas & Power (del grup Naturgy) i Cur Energía Último Recurso (del grup Iberdrola).