Europa, i més especialment Alemanya, treballen contra rellotge per diversificar el subministrament de gas i reduir la dependència de Rússia. Un dels seus possibles proveïdors alternatius és el Canadà, el setè productor de gas del món, i per fer-ho possible podria comptar amb l’ajuda d’una empresa espanyola: Repsol. El Govern del Canadà creu que l’empresa que presideix Antoni Brufau és el millor soci per poder exportar el gas al continent europeu, segons ha revelat el ministre de Medi ambient canadenc, Steven Guilbeault, en una entrevista a Reuters.

«Repsol és probablement el projecte més ràpid que es podria implementar perquè requereix un mínim de permisos: ja existeix una instal·lació i un gasoducte allà mateix», ha dit Guilbeault. Es refereix a la planta de regasificació Saint John LNG que la companyia que comanda Josu Jon Imaz té a la costa est del país, on caldria enviar el gas natural des de l’oest, a les províncies d’Alberta i la Colúmbia Britànica, on es produeix la major part del gas del país nord-americà.

Alemanya, que importa el 66% del seu gas de Rússia, ha advertit que, encara amb les reserves del gas al 100%, un tall del subministrament portaria a consumir-les en 10 setmanes i el govern de Justin Trudeau haurien mantingut ja una sèrie de reunions de cooperació. Al maig, el Govern canadenc va valorar, a més d’aquesta possibilitat, la de Pieridae Energy, una empresa canadenca amb la qual mantenia converses i que va proposar construir una nova instal·lació de gas natural liquat a Nova Escòcia, però finalment aquesta opció ha sigut descartada perquè la solució més ràpida és fer servir una infraestructura existent que pugui ser reconvertida, com és el cas de la planta de regasificació de Repsol.

Saint John LNG, propietat de l’empresa que lidera Josu Jon Imaz al 100%, és operada per la companyia des de l’any 2009 i compta amb unes modernes instal·lacions de càrrega i descàrrega, emmagatzematge de GNL i regasificació, a més d’una profunditat que permet que hi atraquin grans vaixells. Actualment, aquesta planta que rep gas natural liquat i el subministra, a través dels gasoductes de connexió, per a ús industrial i de generació elèctrica a l’est del Canadà i nord-est dels Estats Units.

Però més enllà de la ubicació, aquest actiu té potencial per poder afegir capacitat de liquació de gas natural a l’actual planta de regasificació per a l’exportació als mercats internacionals. «És un projecte que es podria implementar amb bastanta rapidesa, però encara estem parlant d’alguns anys» abans que pugui exportar GNL a Europa, ha dit Guilbeault. En aquest sentit, en una primera fase es podria desenvolupar un projecte amb capacitat de subministrar 2 milions de tones de GNL per any (3,2 bilions de metres cúbics de gas, equivalents al 10% del consum d’Espanya o el 4% del consum d’Alemanya) i la capacitat es podria ampliar posteriorment fins als 8 milions de tones (22% del consum d’Espanya, 9% d’Alemanya).