Càritas Alt Empordà Interior destaca en la memòria d’activitat de l’any 2021 que si bé les xifres d’alguns projectes, centre de distribució d’aliments, el rober i el servei d’assessorament jurídic, tenen un lleuger descens respecte a l’any 2020, en plena crisi sanitària, encara estem per sobre l’atenció d’abans de la pandèmia. També s’han duplicat les ajudes econòmiques a famílies en risc d’exclusió per fer front a les despeses bàsiques: s’han atorgat 130 ajudes i s’ha invertit 8.430 euros. I entre els col·lectius afectats hi ha la creixent mala situació de les famílies monoparentals i dones, els nous rostres de la pobresa. L’entitat ha donat un pressupost de 475.089 euros a serveis socials, un 91,93% dels recursos. S’han atès des de l’entitat 72 persones.
L’entitat ha vist duplicar-se la seva activitat respecte a l’any passat, pel que fa als serveis de cobertura de necessitats bàsiques, el centre de distribució d’aliments i el rober, un dels programes més populars i a la vegada més desconeguts de Càritas que en el cas de Figueres i l’Alt Empordà interior es canalitza a través de la botiga De Cap a Peus. També s’ha incrementat servei d’assessorament jurídic a l’immigrant.
«La pobresa ha augmentat, hi ha pobresa cronificada, però hem notat que cada cop n’hi ha més». Ho explica el president de l’entitat, Josep Ramírez. Entre aquests col·lectius amb necessitats ha aflorat un altre tipus de pobresa. Es refereix a les famílies monoparentals que han sortit del treball submergit i amb la pandèmia això s’ha fet visible. Està per veure com evolucionarà la situació i el mercat laboral perquè, com constata el president de Càritas, «aquest any torna a reactivar-se el turisme a l’estiu i veurem què passa a la tardor».
Una altra de les problemàtiques afegides és la dificultat que ha comportat accedir a les ajudes amb els sistemes imposats per la pandèmia que ha obligat a tramitacions en línia. «La gent, que atenem nosaltres, difícilment té accés a un ordinador o internet i els tràmits són força feixucs. Això fa que qualsevol intervenció s’allargui en el temps».
Pel que fa als serveis, un dels que consideren més important és el servei d’acollida perquè és la porta d’entrada per atendre i fer acompanyament de les persones, que sempre estan en el punt de mira de l’entitat. «Acollida ha atès majoritàriament a persones que formen nuclis unipersonals masculins, joves migrants. El 50% d’ells sense cap ingrés (que es pugui acreditar), ja sigui per mancances formatives i d’habilitats o bé pel fet de ser persones en situació irregular». L’acompanyament que fan és integral, detecten les necessitats, cobrim les bàsiques i es fa un pla de treball. Es tracta de persones que fins i tot es veuen obligades a ocupar habitatges, sovint en molt mal estat. Les persones no es poden empadronar, viuen en males condicions pel que fa als serveis i les necessitats acaben creixent i les sortides són més difícils, afirmen. «El servei d’aliments, rober i jurídic ha augmentat perquè tenim persones en situació d’irregularitat», conclou el president de l’entitat.
«No hi ha habitatge social per a les persones que el necessiten»
El president de Càritas, Josep Ramírez, posa de manifest una problemàtica que fa anys que està sobre la taula del govern municipal també. «No hi ha habitatge social a Figueres per poder donar cobertura a les persones que el necessiten». Per exemple, explica que arran de la Covid a les persones sense llar se les va primer posar en un pavelló i després del pavelló es va intentar un servei d’acollida temporal en pisos. «Però hi ha una caducitat i aquest any torna a rebrotar», es lamenta.
La problemàtica de l’habitatge està sobre la taula del govern municipal des de fa anys
Es constata en el cas de Figueres, que un 78% de les persones que s’adrecen a Càritas viuen en condicions d’infrahabitatge, ocupant immobles sense aigua, llum ni tancaments adequats, o bé directament al carrer. Des de Càritas es fa un treball de carrer per detectar nous casos, es fa seguiment dels casos crònics i d’acord amb els serveis socials (qui ha de donar recurs a aquestes persones), «fem seguiment intensiu i, a més, som l’enllaç i el pont amb serveis socials». L’objectiu és que les famílies amb necessitats puguin disposar de pisos d’acollida per als diferents col·lectius afectats, des de sense llars a famílies monoparentals. Al mateix temps s’intenta cobrir les necessitats bàsiques d’una pobresa que constata que ha crescut.
L’any 2021, des del servei Sense Llar i Sense Habitatge de Càritas es va atendre 47 persones, un 19% de les quals no tenien documentació. Als pisos d’acollida temporal per a la inclusió hi ha hagut quatre persones ateses, les quatre dones amb fills, de manera que en total s’han beneficiat 12 persones. Un 75% d’aquestes persones no tenen cap ingrés.
