Catalunya i l’Empordà són de les zones d’Europa més vulnerables al canvi climàtic segons la Comissió Europea. Com la resta del planeta, el nostre país ja està notant les conseqüències del canvi climàtic, amb fenòmens meteorològics extrems –com el temporal Gloria–, llargs períodes de sequera, o l’augment de la temperatura mitjana anual. Una tendència que, segons Nacions Unides, avançarà de forma imparable si no accelerem la transició energètica per intentar revertir –o estabilitzar– la situació.
Aquí, encara estem molt lluny d’assolir els objectius de transició energètica establerts a la Llei del Canvi Climàtic de la Generalitat. La normativa catalana estableix que, l’any 2030, el 50% de la demanda elèctrica ha de cobrir-se a través d’energies renovables, i el 100% l’any 2050. Segons dades de PIMEC [gràfica 1], amb projectes d’autoconsum i autogeneració assoliríem, com a màxim, el 30% del que necessitarem el 2050.
Aquestes dades demostren que tots els projectes de renovables són necessaris, ja que més del 60% requerirà solucions de gran potencial de generació elèctrica. El mix energètic és l’única solució viable segons tots els experts per fer la transició energètica i lluitar contra el canvi climàtic.
Per tant, el debat sobre la transició energètica a Catalunya ha d’enfocar-se en com cobrirem la nostra demanda energètica: podem seguir cremant combustibles fòssils i perllongar la vida de les centrals nuclears –amb totes les seves conseqüències–. Podem importar energia neta d’altres parts de l’Estat o de França, pagant l’electricitat al preu que ens vingui establert i transportant-la a través de centenars de kilòmetres de noves línies MAT. O bé podem apostar per solucions renovables innovadores amb retorn directe al territori.
El primer projecte d’eòlica marina a l’Empordà
Un dels dos projectes d’eòlica marina flotant que s’han fet públics fins ara a la Costa Brava és el de Parc Tramuntana. Impulsat per SENER i BlueFloat Energy, el parc s’ubicaria a 24 km, mar endins, del Golf de Roses, i estaria equipat amb 35 aerogeneradors marins flotants que proporcionarien 500 MW d’energia neta i renovable, equivalent al 45% del consum elèctric actual de tota la demarcació de Girona.
Ja fa més d’un any i mig que va fer-se públic aquest primer projecte a l’Empordà, amb un clar compromís amb el consens, la participació de la ciutadania i el retorn al territori, així com amb la compatibilitat paisatgística, econòmica i mediambiental. Ho demostren les més de 200 reunions de treball mantingudes fins ara amb tots els actors de la zona, des d’administració pública (ajuntaments, Consells Comarcals, Diputació...) fins a pescadors, associacions d’empresaris, ecologistes, parcs naturals, sector turístic i nàutic, agricultors, investigadors, etc.
De fet, Parc Tramuntana ja ha adaptat la seva proposta inicial a algunes demandes del territori, com ara allunyar el parc de la costa, soterrar tota la via d’evacuació elèctrica (tant marina com terrestre), o ubicar el parc sobre una zona de veda definida pel sector pesquer. En aquest sentit, la postura de Parc Tramuntana està totalment alineada amb la política energètica de la Generalitat de Catalunya.
Plena integració i compatibilitat mediambiental
Tal com mostra la gràfica 2, la zona escollida per Parc Tramuntana es troba fora de qualsevol zona protegida, com ara les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), de migracions de cetacis, o Llocs d’Interès Comunitari (LIC).
La seva ubicació sobre la zona de veda de la Confraria de Pescadors de Roses, fruit del diàleg amb els pescadors, té com a objectiu afectar el mínim possible els caladors pesquers i, fins i tot, reforçar «l’efecte veda».
Els estudis ambientals realitzats fins ara confirmen que l’impacte de Parc Tramuntana sobre els ecosistemes presents a la zona serien compatibles. S’han seguit els estàndards més exigents en estudis ambientals i, addicionalment, es preveu un seguiment rigorós per part de la comunitat científica del Pla de Vigilància Ambiental, d’obligat compliment en aquesta mena de projectes.
Pel que fa a l’evacuació, l’electricitat es transportarà de forma totalment soterrada, tant per via marina com terrestre. Aquesta és una altra de les peticions del territori, i que els promotors han adaptat al projecte, per ser totalment compatibles amb la pesca, les activitats nàutiques, el sector agrícola, i no tenir impacte visual al llarg del traçat terrestre, entre altres.
El potencial de l’eòlica marina flotant
L’energia eòlica marina flotant és una evolució de l’eòlica marina, amb la gran diferència que els aerogeneradors no estan cimentats al fons marí sinó instal·lats sobre una plataforma surant, que queda fixada gràcies a un sistema de fondeig amb àncores.
A més, en finalitzar la seva útil (uns 30 anys en el cas de Parc Tramuntana) es desmantella al complet, deixant la zona tal com estava abans de la instal·lació.
En paraules de Sergi Ametller, cap d’eòlica marina de SENER, «aquesta nova tecnologia fa viable l’eòlica marina a Catalunya, on hi tenim grans profunditats. A més, l’eòlica marina és molt menys agressiva amb el fons marí i ens permet anar-nos-en molt lluny de la costa».
Segons Carlos Martín, CEO de BlueFloat Energy, «l’eòlica marina flotant està totalment alineada amb el concepte d’Economia Blava i avalada per organitzacions de referència internacional com Greenpeace o WWF. De fet, països del nostre entorn com França o Itàlia estan apostant amb força per l’eòlica marina flotant».
Diferents propostes al golf de Roses
Tot i que Parc Tramuntana ja fa més d’un any i mig que treballa el projecte de la mà del territori, el projecte encara es troba en fase de definició i consens, pendent que s’aprovin definitivament els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) per part del Ministeri. Els POEM són els que estableixen les zones prioritàries per al desplegament de l’eòlica marina arreu de l’estat.
L’estiu passat es va fer públic l’esborrany dels POEM, establint que la zona del golf de Roses és l’única de tot el litoral català apta per a la instal·lació d’un parc eòlic marí segons una llarga llista de condicionants. En cas d’aprovar-se definitivament els POEM, la zona s’obriria a concurs públic, amb la possibilitat que hi puguin concórrer altres promotors, que no necessàriament estiguin compromesos amb el territori, tal com demanava la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà.
De fet, Parc Tramuntana ja no és l’únic projecte presentat a la zona, tal com s’ha conegut recentment. Tenint en compte que només es podria implementar un d’aquests projectes a la zona de l’Empordà, caldrà comparar els diferents models i valorar la seva integració i retorn al territori per tal d’impulsar la transició energètica des de l’Empordà i per l’Empordà.
