L’Aran i el Gironès són les comarques on la renda per habitant va créixer més el 2019, amb un 7,5% (16.900 euros) i un 7,1% (17.600 euros) més respectivament, seguides de l’Alta Ribagorça (16.100 euros), l’Alt Urgell (14.600 euros) i la Terra Alta (14.700 euros), amb increments d’entre el 6,7% i el 6,1%.
Per contra, els increments més moderats es van situar al Berguedà (2,1%) i a l’Alt Empordà (1,8%), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, que ha analitzat la Renda familiar disponible bruta territorial del 2019, any anterior a la pandèmia.
Les rendes més altes es van registrar al Barcelonès, amb 20.400 euros i un 12,2% per sobre la mitjana catalana, seguida del Baix Llobregat (18.900 euros), el Garraf (18.600 euros), el Vallès Occidental (18.500 euros) i el Maresme (18.400 euros). Per municipis, dels 458 analitzats amb més de 1.000 habitants, encapçalen la llista Sant Just Desvern (29.700 euros), Matadepera (28.100 euros) i Cabrils i Alella (ambdues amb 27.600 euros).
Pel que fa la renda per càpita en xifres absolutes, la resta de comarques –excepte el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Vallès Occidental i el Maresme– se situen per sota la mitjana catalana, que al 2019 va ser de 18.200 euros. A més, quatre d’elles tenen un nivell inferior al 20%. Es tracta del Baix Ebre (14.500 euros), la Noguera i les Garrigues (amb dues amb 14.300 euros) i el Montsià (13.200 euros).
Els principals components de la renda van créixer en relació amb l’any anterior. Pel que fa als ingressos, la remuneració d’assalariats va augmentar un 5,3%, l’excedent brut d’explotació un 4,4% i les prestacions socials un 6,6%. Pel que fa als usos, les cotitzacions socials es van incrementar un 7,7% i els impostos un 4,2%.
La remuneració d’assalariats va representar un 58,8% dels principals recursos de les llars a Catalunya i va ser la major font d’ingressos en totes les comarques catalanes. El Gironès i el Baix Llobregat van ser les comarques amb una proporció més elevada de les rendes salarials, amb un 62,2% i un 61,6%, respectivament. Per contra, no arriben al 50% el Pallars Sobirà (49,9%), el Pallars Jussà (el 49,3%), el Berguedà (48,6%), el Priorat (48,5%), i la Terra Alta (42,7%).
D’altra banda, dels 458 municipis amb més de 1.000 habitants estudiats per l’Idescat, només 109 es troben per sobre la mitjana catalana, encapçalats per Sant Just Desvern (29.700 euros per habitant), juntament amb Matadepera (28.100 euros) i Cabrils i Alella (ambdues amb 27.600 euros). En l’altre extrem, se situa un grup de set municipis que tenen un renda per càpita inferior al 30% de la mitjana catalana. Es tracta de la Pobla de Mafumet i el Perelló (ambdues amb 12.700 euros), la Sénia (12.500 euros), Salt (12.400 euros), Lloret de Mar (12.300 euros) i, Ulldecona i Aitona, ambdues amb 12.100 euros.
Municipis destacats
Sant Cugat del Vallès és el tercer municipi de l’Estat amb una renda per càpita més alta, amb 21.122 euros, segons dades del 2019 publicades aquest dilluns per l’INE. Entre el rànquing de les deu ciutats amb més renda per habitant de l’Estat també hi ha Sant Quirze del Vallès, amb 18.931 euros de mitjana. Pozuelo de Alarcón (Madrid) –26.367 euros– i Boadilla del Monte (Madrid) –19.510 euros– lideren la classificació. Sant Cugat també és la localitat catalana més ben situada a nivell de tot l’Estat pel que fa a nivells d’atur (6,4%) i esperança de vida (84 anys). Barcelona i Madrid concentren els 10 barris amb major renda neta mitjana anual per habitant. Altres indicadors mostren que Girona és la cinquena ciutat de l’Estat amb major proporció de llocs de treball als serveis (86,8%).
