L’escalada de preus derivada de la guerra d’Ucraïna ha desafiat l’economia domèstica, un termòmetre roent que ha fet estralls des del rebost a l’estómac dels vehicles, en marxa, només en cas d’emergència. I el Banc dels Aliments de Girona no ha estat aliè a la sacsejada. Tot i que els productes que compra l’entitat només representen el 25% del volum total que reparteix, la inflació esgarraparà un gruix important de la cistella. I és que l’increment de preus, segons el president del Banc dels Aliments de Girona, Frederic Gómez Pardo, «provocarà que puguem comprar 75.000 quilos menys» de productes. Una situació, però, que no el preocupa. «És un dèficit important però, de moment, la situació no és alarmant». En gran part, va assegurar, perquè tenen garantides les 15 tones de fruita i verdura que reparteixen setmanalment (que els cedeixen gratuïtament), a banda del que recol·lecten de la retirada d’aliments propers a la data de caducitat procedents de les superfícies comercials o les donacions de les indústries agroalimentàries, aquests darrers, que reuneixen condicions de consum però no de comercialització.
L'esclat de la pandèmia va derivar en una allau de beneficiaris, passant de les 31.000 a les 47.000 persones. I el Gran Recapte de 2020 va posar a prova la solidaritat dels gironins. «Va ser gràcies a la generositat de la societat civil gironina i de les institucions que vam poder fer front a l’increment de la demanda», va recordar Gómez Pardo. A partir d'aquell moment, el nombre d'usuaris va tocar sostre i va començar a disminuir, fins a assolir els 38.629 beneficiaris actuals. Però no va ser l'únic que es va desinflar. També ho va fer, va lamentar el president de la delegació gironina, la recaptació per a satisfer les necessitats de les persones més vulnerables.
Però de moment, no s'ha aconseguit revertir la radiografia. Segons Gómez Pardo, al llarg del primer trimestre de 2022 «només» han repartit 553.134 quilos d’aliments, un 53% menys que en el mateix període de 2021, quan es va assolir la xifra de 1.193.693 quilos. Una davallada que, va confessar, és «una barbaritat». La rebaixa, va detallar, s’explica per dues causes. D’una banda, les xifres del Gran Recapte. «Durant el primer trimestre es reparteix el que hem aconseguit en la campanya del Gran Recapte, i com que vam recollir la meitat que el 2020, disposàvem de menys aliments». Sumat que, a més, l'entitat ha experimentat una disminució de beneficiaris en els tres primers mesos de l'any, que s'han reduït un 10% (dels 43.000 al 2021 als 38.629 al 2022). El segon motiu, va apuntar, és l'arribada de la primera fase de les ajudes de la Unió Europea (400.000 quilos), que l'any passat van repartir en el decurs del primer trimestre i enguany no es podran repartir fins al segon trimestre perquè acaben d'aterrar al magatzem de la delegació gironina.
Però ahir, el Banc dels Aliments de Girona va tornar a recuperar l’esperança amb el tret de sortida de la segona edició de la campanya «Cap llar sense aliments», impulsada per la Fundació La Caixa i CaixaBank. «Aquesta iniciativa és molt important per nosaltres perquè cobreix un dèficit molt necessari en aquests moments, ens permetrà comprar els aliments que més ens interessen en cada moment i cobrir les necessitats reals dels beneficiaris», va assegurar Gómez Pardo.
En el seu debut a les comarques gironines, la iniciativa va aconseguir recaptar més de 75.500 euros, que es van destinar íntegrament al Banc dels Aliments de Girona. La responsable territorial de la Fundació La Caixa, Yolanda Altimiras, va lamentar que «l’actual situació d'emergència està començant a afectar persones de renda mitjana» i, per a fer-hi front, l’entitat aportarà 1 milió d'euros. A més, també va fer una crida a la solidaritat per part de la ciutadania i el teixit empresarial. Per la seva banda, la tècnica d'acció social de CaixaBank, Núria Domingo, va posar l'accent en el compromís amb la «gran tasca» del Banc dels Aliments i va assegurar que tots els donatius que s’efectuïn des de les comarques gironines es destinaran al Banc dels Aliments de Girona.
