La renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant a Catalunya és de 18.200 euros l’any 2019, xifra que suposa un augment del 4,2% respecte de l’any anterior, i és el creixement més elevat des del 2014. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquest any totes les comarques han incrementat la renda per habitant, encapçalades per Aran (7,5%) i el Gironès (7,1%), i seguides de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Terra Alta amb augments entre el 6,7% i el 6,1%. Els increments més moderats se situen al Berguedà (2,1%), i a l’Alt Empordà (1,8%).
El Barcelonès continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada, amb 20.400 euros l’any 2019, i supera en un 12,2% la mitjana catalana, seguida del Baix Llobregat (18.900 euros), el Garraf (18.600 euros), el Vallès Occidental (18.500 euros) i el Maresme (18.400 euros). La resta de comarques se situen amb una renda inferior a la mitjana catalana, i n’hi ha quatre amb un nivell de renda inferior al 20%: el Baix Ebre (14.500 euros), la Noguera i les Garrigues (ambdues amb 14.300 euros), i el Montsià amb 13.200 euros.
Els principals components de la renda han crescut en relació amb l’any anterior. Pel que fa als ingressos, la remuneració d’assalariats va créixer un 5,3%, l’excedent brut d’explotació un 4,4% i les prestacions socials un 6,6%. Pel que fa als usos, les cotitzacions socials s’han incrementat un 7,7% i els impostos un 4,2%.
La remuneració d’assalariats representa el 58,8% dels principals recursos de les famílies a Catalunya, i és la principal font d’ingressos en totes les comarques l’any 2019, tot i que hi ha diferències en el territori. El Gironès i el Baix Llobregat són les comarques amb una proporció més alta de rendes salarials, amb un 62,2% i un 61,6%, respectivament. A l’altre extrem, aquesta proporció no arriba al 50% en 5 comarques: el Pallars Sobirà (49,9%), el Pallars Jussà (el 49,3%), el Berguedà (48,6%), el Priorat (48,5%), i la Terra Alta (42,7%).
Els ingressos procedents de les rendes empresarials i professionals (excedent brut d’explotació) representen per al conjunt de Catalunya el 21,4% en relació amb els principals recursos. La Cerdanya és la comarca que mostra una proporció més elevada d’ingressos per aquest component (33,9%). La segueixen el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Terra Alta, totes tres amb valors per sobre del 30%.
Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen al conjunt de Catalunya el 19,8% dels principals recursos. El Berguedà és la comarca que presenta un major pes d’aquest component (29,9%), seguida de la Terra Alta (26,9%) i el Ripollès (26,4%). A l’altre extrem, la Cerdanya (14,8%) i Aran (14,7%) presenten les menors proporcions de prestacions socials.
Sant Just Desvern, Matadepera, Cabrils i Alella, els municipis amb la renda per habitant més elevada l’any 2019
Dels 458 municipis estudiats (amb més de 1.000 habitants), només 109 se situen per sobre la mitjana catalana (18.200 euros). Sant Just Desvern (amb 29.700 euros per habitant) és el municipi amb el nivell de renda més elevat, un 63% superior a la mitjana catalana i es caracteritza per tenir una elevada proporció d’ingressos procedent de les rendes salarials (68,4%) i una baixa proporció procedent de prestacions socials (12,9%). El segueixen Matadepera (28.100 euros) i Cabrils i Alella (ambdues amb 27.600 euros), totes aquestes amb una renda per habitant per sobre del 50% de la mitjana catalana.
A l’altre extrem, se situen un grup de set municipis que tenen una renda per habitant inferior al 30% de la mitjana catalana: la Pobla de Mafumet i el Perelló (ambdues amb 12.700 euros), la Sénia (12.500 euros), Salt (12.400 euros), Lloret de Mar (12.300 euros) i, Ulldecona i Aitona, ambdues amb 12.100 euros. Aquests dos darrers municipis tenen característiques similars, amb una proporció d’ingressos salarials per sota la mitjana (52,0% i 52,7%) i una proporció de prestacions socials més elevada (23,2% i 23,6%).
En relació amb l’any anterior, pràcticament tots els municipis estudiats (438 dels 458) han registrat una variació anual positiva de renda familiar disponible bruta per habitant.
