No és un miratge ni un somni. Els carburants, que estaven ja en clara fase creixent abans del deliri bèl·lic de Vladimir Putin, no s’estancaran en els actuals preus màxims –fa setmanes que van trencar els seus valors històrics–. Ara s’acosten a la cota, fins fa poc impensable, dels 2 euros per litre. De fet, el preu mitjà de la gasolina 98 ja supera aquest preu a gairebé totes les gasolineres gironines i el de la gasolina 95 sense plom, el carburant més comú, va camí de fer-ho en pocs dies. I tots els experts pronostiquen que no tardarem a veure també el gasoil prop d’aquesta frontera psicològica. A més d’un nivell alarmant de preus, la velocitat a la qual s’incrementen i la incertesa que genera la invasió russa sobre Ucraïna avancen un escenari aterridor per a les butxaques del consumidor.

Fa una setmana, els carburants es pagaven de mitjana a 1,5 i a 1,6 euros, per al cas del dièsel i la gasolina 95, respectivament. En menys d’una setmana, els carburants s’han encarit entre 10 i 15 cèntims. La traducció per a les carteres? Omplir un dipòsit amb gasoil (per a un de 55 litres, per exemple) costa uns cinc euros més que fa només cinc dies. Ara mateix, un dipòsit sencer en un vehicle normal costa entre 80 i 95 euros en funció de la capacitat i l’estació de servei on repostem. En poques setmanes, molts conductors pagaran més de 100 euros per repostar. Perquè no hi ha cap senyal que aquest ral·li de preus hagi de perdre velocitat. El barril de Brent és l’indicador de referència per al mercat europeu dels preus del petroli: va començar l’any per sota dels 80 dòlars, i ja frega els 120 dòlars. En menys d’una setmana va experimentar una alça pròxima al 14%.

Elevades diferències de preu

Triar l’estació de servei en la qual omplir el dipòsit permet estalvis considerables. En els últims anys s’ha produït una expansió considerable de les estacions de servei de baix, on els usuaris han de subministrar-se ells mateixos el carburant després de passar per un caixer automàtic. Es tracta del model de negoci que més ha crescut. Els usuaris estan disposats a renunciar a l’atenció física si amb això s’estalvien uns cèntims. L’estalvi entre aquestes gasolineres barates i les estacions de servei tradicionals pot superar els 10 euros per dipòsit. De fet, entre la gasolinera més cara i la més barata de la província hi ha fins a un 25% de diferència de preu pel mateix tipus de carburant. Segons les dades que les mateixes estacions de servei comuniquen al ministeri, la gasolinera més barata de Girona per omplir el dipòstit és la Cepsa del Port de la Selva. En el cas del gasoil A, és la Galp situada a la plaça de Salt de Girona.

Per què puja tant el preu

«Els mercats energètics mundials ja estaven tensats [abans de la guerra]. Anys de falta d’inversió, juntament amb una demanda increïblement forta, significaven que els inventaris de petroli i productes eren deficitaris, i els de gas tenien un dèficit important», interpreta l’analista energètic de la gestora Schroders, Mark Lacey. «Donat l’escàs pes econòmic global de Rússia (1,5% de l’economia mundial), les matèries primeres són una de les seves poques armes econòmiques», complementa el responsable de sistemes d’informació de la consultora Edmond de Rothschild, Lars Kalbreier. «Rússia representa el 40% de les importacions de gas d’Europa i el 25% de les de petroli», recorda aquest analista.