Per què van triar fer una carrera d’enginyeria?

Anna Arnau: Sense tenir una vocació molt definida sí que m’agradaven més les ciències que les lletres. Bé, puntualitzo, veia més futur en la tecnologia que en la humanística, professionalment parlant. En els cursos de BUP vaig escollir ciències i pel COU vaig optar per la Química i el Dibuix tècnic. Tot i que la part artística sempre m’ha atret. De fet, quan vaig començar 1er d’enginyeria tècnica a la Politècnica feia 7è de piano i vaig haver de deixar la música per dedicar-me de ple als estudis universitaris. 

Van tenir el suport d’algú a l’hora d’escollir la seva carrera? Algú les va animar?

Raquel Rabionet: No. Va ser casual. Estava acabant FP i estava en una situació similar amb una amiga. Vaig veure aquesta sortida. M’agradava la química i una per a l’altre ens van animar. 

Què li dirien ara a una noia que s’està plantejant iniciar uns estudis tècnics? Raquel Rabionet: Li preguntaria quines inquietuds té i intentaria resoldre els seus dubtes. Potser el que frena és pensar que són carreres difícils. Però tot és provar-ho. 

Han notat mai alguna mirada de desaprovació pel fet de ser dones en el seu terreny professional?

Anna Arnau: Temps enrere era més descarat però encara avui, tinc la sensació que hi ha alguna suspicàcia … sobretot a l’hora d’afrontar càrrecs de responsabilitat i/o de rellevància tècnica. 

Raquel Rabionet: Estem guanyant molt. Jo no m’hi he trobat.

Falten més dones en el seu camp professional? Com es pot fer per incrementar el nombre?

Anna Arnau: El nombre de noies estudiants a la Universitat Politècnica encara és minoritari. El nombre de col·legiades, al Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics de Girona, no arriba al 8%. Les noies haurien de fer un pas endavant, atrevir-se i trencar aquest estigma que ens predisposa a escollir professions més humanitàries. L’enginyeria requereix la visió de la dona, el punt de vista femení i les solucions que podem aportar com a col·lectiu qualificat segur que són un plus per progressar cap a un món més sostenible i millor. L’única forma que se m’acut és treballar per despertar aquestes vocacions des de ben petits, des de la llar d’infants i des de la primària per tal que en un futur, el món de l’enginyeria sigui més paritari. Amb l’arquitectura ja s’ha aconseguit. Ara toca l’enginyeria!.