Anna Cristina Comas Aleix (Lleida, 1982) treballa com a analista de software a la Fundació Salut Empordà, entitat que gestiona l’Hospital de Figueres, el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala i la Clínica Santa Creu. Va optar per una carrera tècnica seguint el camí dels seus pares, també enginyers. Es va formar a les universitats de Girona i Lleida, on ha treballat durant més de deu anys en diversos grups de recerca.

Què la va motivar a cursar estudis d’enginyeria informàtica?

Tenia clar que volia fer una enginyeria perquè els meus pares tots dos són enginyers, i ja quan feia batxillerat em vaig decantar per l’opció tecnològica, perquè les assignatures m’interessaven més i m’anava bé. Després, quan vaig començar a la universitat, que era l’any 2000 i hi havia l’auge de la informàtica, va ser una decisió d’última hora. Sabia que volia estudiar una enginyeria, dubtava entre industrials, potser química, i hi havia la possibilitat de la informàtica que era la novetat i ho vaig escollir per veure què... em vaig llançar a la piscina. 

No és una carrera professional que hagi atret molt a les dones fins ara, com és això?

Encara avui la proporció és molt desequilibrada entre homes i dones...

Sí, tot i que avui no està tan malament com quan jo vaig començar. A classe érem vuitanta a Girona, en dos torns de matí i de tarda. En el meu grup crec recordar que érem vuit noies, de vuitanta alumnes! Era molt exagerat. Però no hi havia cap problema, anàvem tots molt ben avinguts. Falta fer més divulgació sobre les carreres i els cicles formatius de caràcter tècnic per atraure les dones, que les vegin com una oportunitat real.

La seva especialitat és la programació. La sempre comentada intuïció femenina té algun valor afegit quan es tracta de programar?

No, a l’hora de programar no, però sí que és veritat, perquè m’ho han comentat i jo ho noto, que a l’hora de col·laborar amb els equips, la manera de fer o d’organitzar-se o, fins i tot, comunicar-te amb els companys, té un extra. Podria ser empatia i també la facilitat de comunicar i transmetre. 

Quin valor personal dona vostè a la feina d’equip?

És el més important. En la meva experiència professional mai he treballat desenvolupant res sola, sempre he treballat dins un equip, sigui perquè estàs dins una jerarquia, on els caps et manen el que has de fer o bé, en l’àmbit transversal, quan estàs programant necessites un dissenyador, el programador, el personal de sistemes -el hardware-; has de treballar en equip. És indispensable, hi ha poca gent que abasti tot el ventall de la informàtica per dur a terme els projectes ell tot sol. 

Quina feina desenvolupa a la Fundació Salut Empordà?

A la Fundació Salut Empordà sóc analista de software, treballo bàsicament analitzant dades per dos departaments: El Departament de Recerca i per la Secretaria Tècnica. La Secretaria Tècnica aglutina les peticions tecnològiques, planifica projectes innovadors a nivell tecnològic i de processos, coordina la Transformació Digital, organitza l’extracció de la informació de les diferents fonts d’informació i funciona com a oficina de projectes de l’organització. 

Treballar en una entitat de comarca, reconeguda per la seva qualitat assistencial, però amb recursos limitats, té influència en l’aprofitament del seu temps de feina?

Sí, realment s’ha d’anar al gra, però la meva sensació des que vaig començar a la Fundació Salut Empordà és que estem impulsant molt tota la part tecnològica i d’innovació en l’assistència. Els projectes d’innovació són primordials. Estan molt posats no només en la millora i renovació del servei, sinó també amb el desenvolupament de projectes amb finançament europeu. És una institució que està molt avançada en l’àmbit comarcal. 

Com influeixen les noves tecnologies en la Salut i quina importància té el Big Data?

Són molt importants. Avui en dia és bàsic l’aprenentatge amb els temes d’intel·ligència artificial. Tant en factors que afectaran el mateix sistema de salut, com en la salut de la persona. De totes les dades passades pots començar a conèixer o preveure les coses que passaran. Pots identificar millor les coses que estan passant i generar estratègies i previsions. 

Un bon exemple deu haver sigut la pandèmia i els seus efectes.

Sí, cada dia es fa el seguiment dels casos, el control de les edats dels afectats i es pot fer una previsió de com evolucionarà el problema.

Podem preveure com evolucionarà la salut de la gent de la comarca els anys vinents? 

És el que estem intentant esbrinar amb algun dels projectes que actualment treballem.

Quines feines ha portat a terme en els equips d’investigació de la UdG?

He sigut tècnica de gestió de projectes en un grup de recerca d’enginyeria on treballen en l’aplicació de tecnologies per la gestió de la salut. Sense buscar-ho, he estat vinculada a la salut i a la informàtica. Quan presentava el projecte final de carrera, aquell estiu vaig treballar d’administrativa en un hospital, ja devia ser premonitori. 

És una persona tecnològica fora de la feina?

No, fora de la feina no soc massa tecnològica, m’agrada distreure’m amb altres coses. Sí que estic al dia, però m’agrada dedicar-me a altres coses.

La dependència de les tecnologies és un mal dels nostres dies?

Sí, crec que sovint la gent s’hauria d’autocontrolar més.