Un informe sobre habitatge de Càritas de Girona estima que hi ha unes 4.000 llars gironines que no tenen ni aigua ni llum (un 15% dels atesos per l'entitat) i que el 75% no disposen de calefacció. L'estudi, pioner en l'àmbit a la diòcesi gironina, conclou també que dels que tenen accés a aquests serveis bàsics, un de cada cinc no hi poden fer front econòmicament. A més, l'informe detalla que un 60% dels atesos viu en risc de patir dificultats d'habitatge i que més d'un 43% resideixen en habitatges ocupats, rellogats o cedits. L'entitat alerta que la pandèmia ha accentuat les problemàtiques relacionades amb l'ocupació i l'accés a l'habitatge i temem que les dades continuïn empitjorant.
Càritas ha presentat aquest dimecres l'informe 'Exclusió residencial: Informe sobre l'impacte de les problemàtiques d'habitatge a les persones ateses per Càritas', la segona publicació que l'entitat fa en el marc de la col·lecció 'Informes d'Impacte'. El document és fruit d'enquestes a una mostra de 400 de les 30.000 persones que Càritas va atendre l'any passat. L'enquesta es va dur a terme el mes de novembre passat i revela dades "preocupants", segons l'entitat.
Entre elles, que més de 4.000 llars gironines no tenen ni aigua ni electricitat i que el 75% de les llars ateses per l'entitat no tenen calefacció. Una dada que, segons Càritas, suposa que el 75% dels atesos viuen en una situació de pobresa energètica. Però no són les úniques xifres alarmants. L'informe també conclou que dels que tenen accés als subministraments bàsics, un de cada cinc afirma que no pot fer-hi front econòmicament i que un 60% dels atesos viu amb dificultats d'habitatge.
Del reguitzell de dades, l'estudi també revela que prop d'un 44% dels atesos viuen en pisos ocupats, cedits o rellogats. I, a més, un terç dels lloguers ni tan sols tenen contracte. Si desgranem aquestes xifres, un 11,6% de les famílies viu en habitacions rellogades, un 10,2% en situacions temporals d'acollida, un 18% en habitatges ocupats i un 3,8% en espais cedits.
D'altra banda, l'estudi conclou que un 70% de les llars acompanyades per Càritas destina més del 36% dels seus ingressos totals (la xifra recomanada és el 33%) de la família a l'habitatge. I per més inri, cal tenir en compte que en una de cada dues llars ateses no hi ha cap persona que treballi i una de cada cinc llars no compta amb cap tipus d'ingrés econòmic.
Una situació agreujada per la pandèmia
De fet, l'entitat assegura que la precarietat laboral i la reducció de recursos, agreujats per aquests dos anys de pandèmia, han accentuar les desigualtats i alguns dels problemes estructurals. El responsable de l'Observatori de la Pobresa, Josep Maymí, assegura que res fa pensar que la situació "hagi de millorar". "Si no empitjora, continuarà en aquesta tessitura. Per això cal ser valents", insisteix.
Propostes per revertir les dades
En aquest sentit, Càritas planteja algunes propostes per ajudar a revertir la situació. Per una banda i a nivell intern de l'entitat, intensificant la participació per promoure l'habitatge digne o impulsar grups d'ajuda mútua, entre d'altres.
Per altra banda, proposa mesures a nivell de les administracions, tant en l'àmbit local com nacional i estatal. Entre elles, la creació de serveis especialitzats per a persones sense llar; impulsar la declaració de municipis d'àrea de mercat tens; aprovar la proposició de llei sobre sensellarisme i, a nivell de l'estat espanyol, aprovar el projecte de llei del dret a l'habitatge amb els canvis "necessaris" o establir mesures per evitar desnonaments.
En relació a això, el president de l'entitat a Salt, Jordi Valentí, ha explicat que al municipi tenen constància d'una mitjana de dos desnonaments o intents de desnonaments setmanals.
