Des d’abans de l’inici de la pandèmia de coronavirus, el Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (Semaf) ha sigut notificat d’una reducció de la plantilla de Renfe, en uns 1.000 treballadors menys. La crisi sanitària també s’ha utilitzat, segons el mateix sindicat, per reduir l’oferta de formacions de nous maquinistes, alentint els processos. A tot això, s’hi suma l’eliminació de trens i determinades circulacions que «a l’empresa no li interessava mantenir per qüestions econòmiques», com expliquen fonts oficials del sindicat Semaf.

«El que semblava és que l’estratègia consistia fer servir la Covid-19 per no reposar circulacions. I la manera òptima que van trobar per no retornar uns trens, era no tenir els treballadors que podien fer sortir aquell tren», argumenten les mateixes fonts quan es refereixen a la situació actual dels maquinistes i altres treballadors de Renfe. Davant d’aquesta situació, aquest col·lectiu professional, amb el suport de Semaf, va convocar una vaga a finals de setembre i principis d’octubre de l’any passat. La protesta va comportar nombroses queixes i reclamacions per part dels usuaris, pels incompliments dels serveis mínims.

Des del sindicat, afirmen que l’Audiència Nacional va establir uns nous serveis mínims, perquè els establerts per Renfe van ser considerats abusius, d’un 85% en hora punta i 75% en hora vall. Això va ocórrer un dia abans de la vaga, i per això l’empresa va haver de fer de nou les cartes de serveis mínims. «Les van enviar per correu electrònic, que en molts casos van acabar a Spam o que els treballadors no els va obrir. Perquè existeix la Llei de la desconnexió digital que diu que, quan no estàs treballant, no et poden ni trucar al telèfon. Llavors, l’empresa, en comptes d’organitzar-ho bé i entregar-ho a temps, van enviar un correu massiu als treballadors, que en la majoria no va arribar o no el van veure», exposen des del sindicat.

Les queixes dels usuaris ocasionades per la vaga, se suma a les nombroses incidències i retards que es produeixen diàriament en els serveis de Renfe. Els quatre factors que les provoquen, segons el Semaf, són la falta de personal, l’estat en què es troben els trens, les incidències d’infraestructura i el vandalisme. En altres ocasions, també s’han convocat vagues per part dels treballadors de Renfe i Adif, que és l’empresa administradora de les estructures ferroviàries, pel mal estat en què es troben molts dels trens que operen, com també les vies i les catenàries. Renfe té acostumats als seus usuaris a continus retards, incidències a les vies, accidents pel mal estat dels trens, i tots ells s’organitzen en grups de Telegram, per avisar-se de les afectacions. Grups com Afectats/des de Rodalies, creat per usuaris usuals de Rodalies, o Avisos Rodalies, que és el bot de Renfe que genera avisos immediats de les incidències produïdes en totes les seves línies.

El malestar dels usuaris també remet contra els maquinistes, però ells diuen que no es té en compte la pressió contínua a la qual estan sotmesos. El sindicat Semaf assegura: «Un maquinista és un professional molt qualificat, i durant els temps que està treballant ha de tenir una concentració molt gran, perquè està processant un munt d’informació, està aplicant un gran nombre de procediments de seguretat, de normativa de circulació, etc. Tot això suposa una gran exigència». També parla sobre com afecta els maquinistes que es produeixen intents de suïcidis a les vies de trens.

Cada any, segons el sindicat, es produeixen 80 morts per suïcidi a les vies del tren, la qual cosa suposa que, cada 4 o 5 dies, hi ha un intent de suïcidi en aquests espais. La majoria es concentren a les vies de Rodalies, seguides de les de Metro i les de Ferrocarrils de la Generalitat. Les empreses i administracions treballen conjuntament per reduir els suïcidis a les instal·lacions ferroviàries. Renfe ha posat recentment un programa a disposició de tots els maquinistes i altres professionals, perquè puguin disposar d’un suport professional.