La història d’Empuriabrava té tants capítols com persones l’han protagonitzada. N’hi ha hagut moltes que han trobat en aquest punt estratègic de la badia de Roses el seu lloc de treball i d’altres que han fet de la marina residencial quelcom més que un punt de desenvolupament laboral i empresarial.

Entre aquestes darreres persones hi ha Glòria Crespo Trias (Figueres, 1954), qui va exercir d’administradora de finques col·legiada a la urbanització fins que, poc abans de l’inici de la pandèmia, va passar el relleu del negoci a Miquel Aymà i els seus fills. L’empresa, però, ha mantingut el nom de Glòria Crespo. «La decisió va ser fàcil. Com es diu habitualment, ella és geni i figura. Tothom la coneixia i va deixar un pòsit de seriositat i compromís amb els seus clients que no es podia obviar», argumenta Aymà.

Obres al voltant de la torre del Club Nàutic Emporda.info

El carisma de Glòria Crespo vessa per tots costats mentre parlem amb ells dos asseguts a la taula d’una cafeteria pròxima a l’avinguda Sant Mori, on hi ha la seu de l’agència. No hi ha minut que no s’aturi algú a saludar-la. Gent de diferents nacionalitats, residents satisfets o persones amb circumstàncies personals difícils que han trobat en ella un moment de conversa, d’ajut o de comprensió. «Empuriabrava és un món de mons, desconegut des de fora. Hi ha tota mena de gent i molts només volen que els escoltis».

De jove va marxar a estudiar dret a Barcelona i ho va deixar a tercer per a treballar en una agència com a autònoma. Es va casar amb un castelloní i va tenir tres fills. I ara exerceix d’àvia de quatre nets. D’aquella primera feina en va sortir una professió que la va marcar per sempre més. «Vaig arribar a Empuriabrava el 1977. Aquell ambient, aquella urbanització, no tenia res a veure amb la d’ara. Els primers clients van ser de l’edifici Delta Muga i el Poblat Típic». Glòria Crespo recorda molt bé quina era la tipologia de la clientela de l’època en el sector immobiliari, «sobretot els alemanys, propietaris de les cases, i els francesos, més interessats pels apartaments. D’alemanys, cada cop n’hi ha menys, la baixada de residents i propietaris d’aquesta nacionalitat s’ha fet notar». Ella sempre es va dedicar a la gestió de propietats horitzontals. Recorda que, en els anys setanta i vuitanta, «els propietaris eren molt joves, sobretot parelles amb fills petits, amb un poder adquisitiu molt alt si el comparàvem amb el d’aquí. Els preus, a més a més, eren molt competitius i les vendes les feien directament les promotores. Les empreses d’aquí tenien feina, però moltes de les grans constructores venien de Barcelona».

Glòria Crespo i Miquel Aymà davant del conjunt escultòric de l'avinguda Sant Mori Santi Coll

D’aquells primers clients en guarda bona memòria i ara, amb el pas del temps, riu quan pensa com ha canviat tot: «Venien aquí per passar llargues temporades de vacances i la seva única preocupació era que fes bon temps per a prendre el sol i poder anar a la platja».

La seva llarga trajectòria com a administradora de finques –té el número 333 del col·legi gironí– també li va fer conèixer la cara amarga de la vida. Costa que ho expliqui. Miquel Aymà ho deixa clar: «La Glòria ha ajudat a molta gent, però ella no ho diu mai públicament». I la Glòria ens mira dient: «Les coses bones són les que compten». I apareix un personatge que la saluda efusivament. Un enginyer estranger, d’edat avançada. S’intercanvien preguntes. Viu sol, amb problemes de salut, la família se n’ha desentès. Aquest «és un dels problemes poc coneguts d’Empuriabrava, gent gran, que viu sola, allunyada de la família. M’he trobat de tot, fins i tot clients que feia temps que eren morts en el seu apartament». També va fer-se càrrec d’una clienta que va estar més de dos mesos hospitalitzada, sense cap altra companyia. La llista és llarga.

Dona de principis i decidida, en el seu currículum hi consta haver lluitat per dignificar l’edifici Santo Domingo: «Dels 54 apartaments, 40 estaven ocupats il·legalment», recorda. La seva tossuderia va aconseguir la complicitat judicial per a precintar-lo per a iniciar un nou camí. «De bon rotllo amb els clients n’he tingut molt –diu–, però no es poden considerar amics. Els amics són una altra cosa», sentencia.