El sector lleter s’ofega. Les administracions no garanteixen un preu mínim de la llet i les grans indústries retribueixen als ramaders amb un preu per sota dels costos de producció.

Actualment, el preu mitjà del litre de llet és de 0,32 cèntims, en contraposició al cost mitjà de producció que és de 40,78 cèntims, segons dades de l’Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya. JARC calcula que a Catalunya, una explotació lletera de mitjana perd uns 1.105 € al mes. Uns costos de producció cada vegada més alts i uns preus de venda inamovibles, que no els permet ni cobrir costos.

Aquesta crítica situació perjudica el sector, sobretot a les petites granges familiars. Segons dades del Departament d’Agricultura, en els últims 20 anys han tancat un 70% de les explotacions lleteres, unes 400 a tot el territori català. De fet, en els darrers 5 anys han desaparegut 72 granges a les comarques gironines. Encara que la majoria d’explotacions catalanes estan situades a les comarques del Gironès, la Cerdanya i l’Alt Empordà, les xifres són extremadament baixes comparades amb les del segle passat.

En aquest darrer any, el sector lleter s’ha trobat en un punt extremadament crític. Des d’Unió de Pagesos i les associacions de ramaders reclamen preus justos per revertir la situació. L’Observatori del Boví de Llet recomana fixar el preu del litre de llet a 34,5 cèntims, 2,5 cèntims per sobre del preu actual i 3,5 cèntims per sota de la mitjana del preu de la llet a altres països europeus. «Teníem l’aigua per sota el nas, i aquest any ens han agafat el cap i l’han fotut sota aigua» assegura Jordi Cros, ramader a Peralada i propietari de Can Magret.

Can Magret és una explotació de vaques de llet de Peralada amb més de 100 anys d’història que acumula 4 generacions familiars de ramaders. En Jordi Cros fa 5 anys que es dedica a jornada completa a la granja junt amb el seu pare: «Jo soc enginyer químic i havia estudiat i treballat durant molt de temps a Barcelona, però sempre m’ha agradat molt tot això. Veia que era una llàstima perdre la tradició familiar, la vida a l’entorn rural, i totes les conseqüències que comporta. Jo sempre ho dic, continuar en aquest món és entre inconsciència i vocació».

Un pressupost destinat a agricultura i ramaderia ínfim, ajudes amb uns requisits pràcticament impossibles d’assolir i un preu irrisori de la llet, provoca la mort imminent de molts ramaders.

Tot això provoca una estructura d’explotacions cada cop més grans i, per tant, amb un volum de llet més elevat. Segons dades de l’Informe Anual del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el valor de kg de llet és 17 vegades superior en comparació amb l’any 1992. S’ha passat de gestionar uns 123.514 kg de llet per explotació a uns 2.161.564 kg. Les petites granges familiars amb un baix volum de bèstia desapareixen per donar pas a les grans explotacions ramaderes que enriqueixen la indústria.

«Les petites granges són les primeres que han desaparegut i la gran culpable és la gran indústria. Perquè no els interessa anar a buscar llet a una granja que tingui 30, 40 o 50 vaques. I això provoca un territori totalment abandonat, incendis cada cop més importants, la pèrdua de la vida a pagès i a poble. Sembla que no ens estem adonant o l’administració es tapa els ulls, però estem creant un model de societat que serà insostenible. Si no hi ha vida a pagès, no hi haurà menjar, i provocarà un desequilibri natural que ni ens l’imaginem» sentencia el ramader de Peralada.

Les grans distribuïdores, com Làctia que treballa per Mercadona, no garanteixen un preu de la llet que cobreixi els costos de producció. Tampoc dona opció a la negociació amb els ramaders que reclamen que la Llei de la Cadena Alimentària fixi un preu mínim que s’adapti als costos i a la situació del sector. «Un preu establert avui en dia que dintre de tres mesos estarà totalment desfasat. I voldran vendre la imatge que ja ens han salvat, però això és mentida. Perquè ens fan firmar uns contractes que estaran totalment desfasats en res» explica Jordi Cros.

Davant aquesta problemàtica provocada principalment per les grans indústries del sector, sorgeixen cooperatives com Lletera Campllong que aglutina granges familiars del territori català i ofereix un producte que qualitat i proximitat als seus clients. Famílies del Gironès, el Baix Empordà, la Selva, Osona, el Segrià, el Maresme, el Vallès, el Baix Llobregat i el Pla de l’Urgell, que s’obren pas en el sector envasant la seva pròpia llet i garantint un preu i unes condicions dignes als ramaders.