100 anys. La presència de pescadors a Cadaqués es remunta documentalment a l'època medieval, com apareix als pergamins més antics conservats, i abans amb tota seguretat. No ens podem estar de fer esment del magnífic manuscrit de les Ordinacions de la Pesquera que reflecteixen la important presència de lluny d'aquesta activitat econòmica al Cap de Creus. La formació legal com a confraria seria de principis de l'any 1921, tal com està inscrita al Registre d'Associacions de Govern Civil de Girona, com la veïna població de Roses i un any després de la del Port de la Selva.
Un primer reglament imprès a nom del pescador Josep Renart Pairot porta per data el 5 de març del 1921 i seria el document més antic conservat del Pòsit de Pescadors de Cadaqués. La finalitat principal era la completa redempció del pescador, és a dir, que pogués ser propietari dels mitjans de producció amb la consegüent eliminació de tots els intermediaris que negocien amb l’activitat pesquera. Per l’acompliment dels objectius principals organitzaren una secció de socors mutus, una cooperativa de venda d’efectes pesquers, un servei de préstecs, una secció cultural i una societat de socors mutus, montepío. El model i els mecanismes de funcionament són idèntics a la resta de confraries del país.
Componien aquesta primera Junta de Govern de la Confraria de Cadaqués: Joan Duran, Nicolàs Ballesta Deulovol, Firmo Ferrer, Delfí Birba, Melitó Escofet, Josep Giró Ferrer i Artur Nadal. Tenia la primera seu al carrer Doctor Trémols núm. 376, ara l’actual carrer Vigilant, 2, a l’espai de la marmessoria del General Escofet, on actualment hi ha ubicada la guarderia municipal. Els patrons majors que la documentació ens permet relacionat són: Lidio Pell (1935), Joan Francesch Gomis (1944- 1948), Enric Giró Dalmau (1948- 1950), Joan Marquès Palau (1951-1957), Francesc Fortuny (1958/1966), Pere Fortuny Torrent (1960-1963), Josep Marquès Massot (1966-1970), Manuel Vehí Seriñana (1970-1987), Alejandro Contos Vehí (1987-2003), Rafel Llinares Bueno (2003-2020) i José Luis García Jaen. La secretaria ha estat ocupada per: Sebastià Gibert (1944-1955), Josep Ferrer Benejam (1955-1987), Jordi Pujol Noguer (1999-2003) i Sílvia Clavaguera Noguer (2003-2021). Curiosament durant anys cada un dels vocals era responsable específicament de la pesca de llagosta, a l’encesa, teranyina, tresmalls i sardinals.
El nombre de pescadors associats a la Confraria era realment molt alt, ja que l’economia del poble estava basada en la pesca, la vinya i l’olivera fins ben bé entrada la dècada dels 60 en què començà a arribar un turisme sostingut que permetia obrir a poc a poc els primers negocis per atendre’ls. Va ser un moment de canvi d’activitat econòmica, en què després de la crisi del camp amb els efectes de les glaçades del febrer del 56 es va passar al sector serveis de manera lenta, però sostinguda.
El nombre de pescadors superava durant dècades el centenar i el nombre de barques, la trentena.
Una enquesta del 1960 diu com el jovent volia treballar a la construcció i no pas al mar on es depèn massa de la climatologia. El nombre de pescadors superava durant dècades el centenar i el nombre de barques, la trentena. Des del 1955 hi ha associats bussejadors corallers que l’any 1963 declaren haver extret 451 quilos durant la temporada, com Roberto Díaz, Miquel Borràs, Antonio Campos, Joan Estrena, Eusebio Escardibul, Xavier Casadejust, Antonio Cruz, Josep Nonell i alguns més.
Suposem que es devien perdre algunes barques durant els anys de la Guerra Civil, però és informació que no ha quedat recollida documentalment. Sabem com les dones, d’amagat, sortien a pescar de nit totes soles. Uns anys més tard, calgué adaptar-se a la nova situació jurídica vigent i per ordres rebudes de l’Instituto Social de la Marina, s’integraren a l’Organització Sindical mitjançant la CNS de Barcelona i el Sindicat Vertical de la Pesca, segons el que disposava l’Ordre Ministerial de Treball del 31 de març del 1943. El primer Llibre d’actes conservat comença el 1944 amb la transcripció d’acords de manera molt simple, aprovació de comptes i poca cosa més. Interessant va ser la proposta el 1956 d’intent de construcció d’habitatge social per a pescadors al paratge Maltret, però que pocs van arribar a acollir-s’hi. El 1966 es va rebutjar la construcció d’un embarcador a la Platja Gran, així com altres projectes posteriors de dàrsenes que, de moment, no han prosperat mai.
El pòsit pescador
El Pòsit de Pescadors de Cadaqués garantia als seus associats el proveïment de combustible necessari per a les barques, ja que podien adquirir tota classe de carburs en la cooperativa de consum i efectes pesquers; aquests, com la resta d’articles que posaven a la venda, eren proveïts directament als consumidors. Tenien tota classe d’efectes pesquers que es necessitaven com peces per a la reparació de les seves xarxes –fils, suros, ploms, salabres, flotadors, cotó marí...– i de les seves embarcacions – quitrà, làmpades, rems, quadernals ...– al millor preu. Acabada la guerra començaren uns anys difícils amb la carestia de productes i l’organització de cartilles de racionament i les confraries controlaven la distribució de carburants per a les barques de motor que portaven llum i tenien cupo de benzina; així el maig del 1949 declararen 37 barques que els calia proveir de combustible.
Els ingressos de la confraria, com tots, procedien de les quotes dels associats, que solien ser un 2% de la pesca obtinguda i un 1% més per a l’assegurança que més endavant passà a ser una quota fixa. Molt interessant pel moment social en què es vivia va ser l’assegurança social que cobria qualsevol imprevist que es podia patir. Més endavant, la Mutualitat d’Accidents del Mar i Accidents de Treball tenia com a finalitat principal atendre els treballadors del mar, per tal d’afavorir la seva millora moral, professional i economicosocial. Tots els socis o tripulants mutualitzats que havien sofert un accident laboral tenien el dret de rebre, durant els dies que no podien treballar, una part del salari consignat en la pòlissa d’assegurança; a més, restaven cobertes totes les despeses mèdiques i de farmàcia. Es recorden els metges del poble Lluís Mallol Pasqual, J. Artiola, Manuel Vergara...
L’escola d’orientació marítima
L’Instituto Social de la Marina va oferir, el 1944, la possibilitat de posar en funcionament una escola que pogués aportar als fills dels pescadors una sèrie de coneixements relacionats amb l’ofici com primers auxilis, nusos, reparació de veles, higiene, fenòmens naturals, meteorologia, frases fetes marineres, vida els animals ... Les classes eren impartides pel mestre del poble que rebia una gratificació per la feina extra que li representava; la resposta de les famílies va ser molt positiva. Encara és recordat el mestre José Luis Laserna.
Les dones dels pescadors
El paper de les dones, mares, esposes i filles de pescadors, en les comunitats assentades al litoral és molt important, ja que s’han ocupat tradicionalment del que diríem les feines de terra, des d’esperar les barques a la platja per anar a vendre a petita escala el peix del dia a restaurants o al detall, com la Núria Barrachina a es Portal, i abans un llarg llistat de dones de pescadors com la Dolcina Oriol i la Carme Caminada que venien/intercanviaven pel poble el peix del dia, en canastrons de tres quilos. També s’ocupaven de la reparació diària de les xarxes de pesca.
El llistat més antic conservat de cosidores de xarxes o remendadores és del 1956 i aplega set dones –Catalina Llorens Pujol, Maria Marés Godo, Margarita Soler Noguer, Mercedes Pujol Cullell, Elvira Francesch Descamps, Mercedes Puig Cusí i Antònia Pujol Mallol-. Curiosament totes són majors de 45 anys. L’aparició del niló, cap als anys seixanta, va fer les xarxes més resistents i així les remendadores van començar a desaparèixer. Són generacions molt lligades als valors tradicionals de la domesticitat i el patriarcat que es va imposar a tot el país durant dècades. A Cadaqués, mai ha existit una indústria conservera relacionada amb la Confraria, encara que la salaó de peix va ser una activitat present al poble on treballaven les dones fins al 1936, així cal recordar la fàbrica del Sr. Pont.
La imatge de la dona de pescador que espera a la riba mentre contempla l’horitzó forma part de l’imaginari de la nostra cultura.
La imatge de la dona de pescador que espera a la riba mentre contempla l’horitzó forma part de l’imaginari de la nostra cultura. El llibre Cadaqués, de Josep Pla, explica la tragèdia de les noies en les famílies de pescadors i se centra en la història del suïcidi d’Aurora de Cadaqués, esdevinguda el 1922. La seva família eren pescadors pobres, com devien ser la majoria dels de la costa catalana. Ella decideix desafiar el seu destí anant a la festa major de Castelló d’Empúries una nit amb un noi foraster, que no és pescador, sinó lampista. Això és interpretat per la família com una gran ofensa, de manera que la pressió social arriba a ser tan forta que té un final tràgic.
Nous temps
Amb l’augment del nombre d’embarcacions d’estiuejants i passavolants per la badia de Cadaqués i davant dels inconvenients que suposava la descàrrega de les captures i l’ocupació de les boies reservades a la confraria, es va optar per deixar només el moll de Portlligat com a port únic per als pescadors des de fa una vintena d’anys. Cal comentar com el seu nombre ja havia iniciat la davallada que ha arribat a comptar només amb dos socis actuals inscrits amb embarcacions d’arts menors –Joan Antoni García Jaén i Moisès Tibau Serva–. Ha tingut les seves últimes oficines a l’avinguda de Caritat Serinyana, dins l’espai conegut com les Galeries. A diferència de la majoria de confraries de la Costa Brava, no ha tingut mai subhasta pròpia i els armadors venen localment al detall a peixateries, bars i restaurants i puntualment han venut a la llotja de Roses i del Port de la Selva.
Les espècies més significatives que es pesquen a Cadaqués són: escórpora, molla, mero, déntol i llagosta i tota classe de peix de roca del cap de Creus.
Les espècies més significatives que es pesquen a Cadaqués són: escórpora, molla, mero, déntol i llagosta i tota classe de peix de roca del cap de Creus. La ubicació de la Confraria de Pescadors de Cadaqués a la zona de Portlligat, la fa de per si un atractiu turístic. El port i la confraria han estat oberts a visites i col·laboren amb les escoles i l’Ajuntament en la realització d’activitats. Per Sant Jordi, durant la setmana cultural, la Confraria de Pescadors de Cadaqués organitza un dinar popular i cuina plats mariners. També celebren la festivitat de la Mare de Déu del Carme amb la processó marinera amb la verge a bord de la barca Gala de passatge de Salvador Dalí. El 12 de juny de 2021 s’acorda fusionar la Confraria de Cadaqués amb la de Roses. En data d’avui s’estan fent les gestions necessàries per fer efectiva l’esmentada fusió. Si voleu donar un cop d’ull a la documentació conservada: tuit.cat/yMd5n.
Agraïm la col·laboració dels cadaquesencs Sílvia Clavaguera i de Joan Manuel Tajadura per l’ajut ofert en la redacció d’aquest text.
