L’interès que li suscita a Carles Pàramo, exalcalde de Roses i expresident de la Diputació de Girona, tot allò que té a veure no només amb la pesca i el mar sinó també amb el seu poble l’ha portat a implicar-se de ple en la comissió d’organització dels actes del centenari del Pòsit de Pescadors.

Vostè ha treballat a la banca i també ha passat bona part de la seva vida en la funció pública i política, però, com a rosinc, quina és la seva vinculació amb la pesca?

Diria que totes les famílies que som originàries de Roses estem vinculades amb la pesca i també amb la pagesia. En el meu cas, tinc dos oncles, en Miquel Pastor, que és el pare d’en Josep Maria i en Miquel Pastor, els meus cosins, que encara tenen barca, i per altra banda hi ha en Jordi Ponsatí, que ja és mort, que havia anat a pescar amb un bot petit. Recordo perfectament com, de petit, anàvem amb el bot del meu oncle Jordi a l’Almadrava, a passar el dia, quan encara no hi havia carretera.

Com ha viscut vostè la pesca?

A part que molts dels meus amics i persones del meu entorn s’hi han dedicat, jo he viscut molt amb la pesca i he anat a pescar amb barques d’arrossegament. I va arribar un moment en què amb un company, fill de pescador, vam comprar una barca d’arrossegament a mitges. I aquella societat que després va canviar de socis ha anat evolucionant i continuem relacionats amb el mar professionalment.

Així, doncs, és armador.

Sí, des de l’any 1982. Em van fer alcalde per primera vegada el 1993 i, per tant, ja feia onze anys que teníem barca.

Molta gent de Roses es pot fer seu el centenari del Pòsit?

Ja ho crec! Hi ha moltes persones que han sigut significatives al poble de Roses no només per ser pescadors, sinó perquè compaginaven la feina al mar amb la pagesia o perquè formaven part d’entitats.