A la Confraria de Pescadors de Roses, vetllen perquè no es perdi el llegat heretat per tantes persones que, d’una manera o una altra, han construït la seva història. La transmissió oral és una de les formes de potenciar i garantir la pervivència dels records.
Per això, Antoni Abad, el patró major, treballa amb la resta de representants de la comissió dels actes del Centenari del Pòsit de Pescadors sobre la idea de proporcionar un espai popular on cedir la paraula a totes aquelles persones relacionades amb la pesca a Roses que tinguin coses a explicar. «Tenim una magnífica Aula Gastronòmica al port on podem celebrar trobades, com converses de taverna, en què convidarem la gent més gran per poder parlar i, així, mantenir viva la memòria del nostre ofici, tot combinat amb la preparació de plats amb el peix com a ingredient principal», explica el president de la Confraria de Pescadors de Roses.
Segons ell, una mirada nostàlgica al passat permet entendre l’evolució d’aquests cent anys d’històries del mar a Roses. En l’últim segle, han canviat molt les coses, principalment la forma en què treballa el pescador. Com reconeix el mateix Antoni Abad, una activitat mil·lenària com és la pesca afronta, avui dia, un present i un futur incerts i, per aquesta raó, el sector reivindica una valoració d’aquesta feina i menys burocratització.
El Pòsit de Pescadors de Roses va néixer el 1921 per donar resposta a la necessitat d’un sector que, des d’aleshores fins avui, ha estat la principal font d’ingressos de moltes famílies rosinques.
Amb motiu del centenari, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, també ha volgut fer un reconeixement a les generacions que han precedit els pescadors que feinegen avui al port rosinc. «Un reconeixement –ha volgut subratllar la consellera– a l’habilitat i l’esforç de les dones de les famílies pesqueres, que sovint ha estat poc visible, en el desenvolupament de l’activitat tradicional i el seu esforç per diversificar l’economia i les activitats del nucli familiar a fi de buscar alternatives amb altres recursos i una gestió acurada quan l’economia familiar s’enfrontava a una crisi».
DATES ASSENYALADES DE LA HISTÒRIA DEL PÒSIT
1921
- És lany de la fundació del Pòsit de Pescadors de roses. La Confraria de Pescadors de Roses es va crear el 1921, però l’activitat pesquera en aquest municipi acumula segles d’història. La pesca ha marcat la història de Roses, un poble pel qual han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i, fins i tot, pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la Ciutadella o en el Parc Megalític.
1939
- Falta documentació. És difícil en l’actualitat trobar documentació relacionada amb el Pòsit de Pescadors de Roses anterior a l’any 1939 i aquest fet s’atribueix a la Guerra Civil, període en què es va perdre molta informació sobre les barques registrades al Pòsit.
ANYS 30
- El port. El projecte de construcció del port es remunta a abans dels anys 30, tot i que va ser en aquesta època quan es va començar a donar forma a la infraestructura portuària. Des d’aleshores i fins a l’actualitat, s’han dut a terme successives ampliacions i millores, les quals han format el port actual. Abans d’existir el port, les embarcacions fondejaven al mig de la badia. Durant el darrer segle, el port de Roses ha sigut un dels elements a tenir en compte en l’evolució històrica, social i econòmica del municipi. Actualment, ha esdevingut un dels tres ports pesquers més actius de Catalunya, tant pel volum de les captures com en nombre de vaixells.
ANYS 50
- Empreses navals. A la dècada dels cinquanta, a Roses hi havia quatre drassanes on es construïen i es reparaven les embarcacions. Amb el temps, van anar desapareixent i, avui dia, no en queda cap. Als anys 50, a més, es comencen a construir les cases dels pescadors, a iniciativa del representant de l’Institut Social de la Marina Ludgardo López, el qual dona nom al carrer principal d’aquest barri.
ANYS 70 I 80
- Auge d’embarcacions. L’any 1978 hi havia 42 barques d’arrossegament i 223 tripulants al port de Roses. El 1983, una barca menys, 41, però més tripulació, 239 homes. Van ser els anys de més auge pel que fa a flota. Quant a les teranyines, és curiós el descens progressiu d’embarcacions. Entre el 1939 i el 1948, la mitjana de barques va estar entre les 22 i les 23, però el 1983, un any d’estabilitat per a l’arrossegament, només hi havia quatre teranyines.
1985
- Innovació. La subhasta de peix deixa de fer-se cantada amb la implantació d’un nou sistema de venda electrònic, pioner a tot l’Estat.
1989
- Obra social. El Casal dels Pescadors es va fundar l’any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, i compta amb unes instal·lacions i serveis pensats per a la comoditat dels seus usuaris.
1992
- Jocs Olímpics de Barcelona. Pràcticament tota la flota del port de Roses es va engrescar a rebre la Fragata Catalunya provinent de Grècia. La fragata portava la flama olímpica que la tripulació del Glòria Mar va recollir per portar-la a Empúries. Aquest dia es va viure com una festa a la badia de Roses.
1996
- Distinció. El 1996, l’Ajuntament de Roses va concedir la Dracma de Plata a la Confraria de Pescadors amb motiu del setanta-cinquè aniversari del Pòsit, com a reconeixement a la seva llarga trajectòria.
2013
- Zona vedada al calador El Segon. L’any 2013, els pescadors del golf de Roses van prendre la iniciativa de deixar de pescar amb qualsevol tipus d’ormeig en una superfície d’uns 50 quilòmetres quadrats i una fondària mitjana de 130 a 140 metres, amb l’objectiu de protegir els juvenils de lluç del calador El Segon. Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar van ser els encarregats de fer el seguiment d’aquesta zona vedada de pesca durant un any, entre el març del 2015 i el març del 2016. És una iniciativa que va resultar ser pionera a la Mediterrània, que ha contribuït en l’actual model de la política pesquera que promou el Departament d’Agricultura de la Generalitat, i que està basat en plans de cogestió.
