Xantal Llavina (Barcelona, 1975) és llicenciada en Periodisme i diplomada en Ciències Empresarials. Dirigeix i presenta el programa Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3. Divendres va conduir la inauguració de l’Espai d’Innovació Empresarial de Figueres.

A partir de la pandèmia i les seves afectacions, queda clar que per al món empresarial el renovar-se a morir és més vigent que mai.

Sí, com explico en els meus programes, vivim de ple en una revolució digital on les coses canvien molt de pressa. Amb el confinament, en no poder sortir de casa, moltes empreses s’han adonat que sense l’ús d’internet, de les webs, estaven aturades. El coronavirus ha accelerat aquesta revolució, entre cinc i deu anys. Això vol dir que el model econòmic de moltes empreses està canviant, encara que no es pot generalitzar i que hi ha coses que no es podran digitalitzar mai, com la feina d’un cambrer, per exemple. El contacte físic continua essent important però tothom, sobretot les empreses, han de pensar en la vessant digital.

La digitalització també té els seus perills.

Cert, pot comportar la pèrdua de llocs de treball. Per tant, no crec que hi guanyi tothom.

El sistema educatiu i formatiu està a l’alçada de les circumstàncies?

L’educació també ha canviat a causa de la pandèmia. Per sort hi ha pogut haver classes virtuals durant el confinament i ara hem tornat a les presencials, la qual cosa hem agraït tots els pares i mares d’aquest país. Jo que també col·laboro i conec com està treballant Educació amb el sistema híbrid, puc dir que els més petits ja estan molt relacionats amb la tecnologia: treballen molt més amb tauletes, amb ordinadors... La meva filla de sis anys està fent robòtica, per exemple. Si pensem en les feines del futur, ens cal una educació que hi estigui encaminada. L’arribada del mentor digital a les escoles serà molt positiva. Personalment, estic a favor de les eines digitals, però penso que el llibre ha de seguir sent molt present.

Com és que la dona és poc visible en aquesta revolució quan parlem d’enginyeries i cicles superiors d’informàtica?

Falten dones TIC, indubtablement. És un dels mantres que més hem repetit en els nostres programes de Revolució 4.0. N’hi ha, però no es visibilizen. Normalment les dones escullen carreres més socials, per això cal insistir que la tecnologia és un canvi social que afecta a tothom, a tots els sectors i que, per tant, és molt important que hi siguin les dones. Per exemple quan parlem de dades, que es el petroli del segle XXI. Estem envoltats d’algoritmes i seria molt important que hi haguessin és dones treballant-hi, programant-ho. Hem de canviar-ho encara que costi molt aconseguir-ho. Ara la tecnologia no és com abans, ara ja forma part de la vida de tots i de totes.