Antoni Abad, president de la Confraria de Pescadors de Roses, parla clar i sense embuts sobre el malestar dels pescadors de la Mediterrània per l’aplicació d’un reglament de control del sector pesquer, per part de Brussel·les, que redueix els dies de feina al mar. Com a president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, l’armador rosinc dona la cara per les flotes pesqueres que es veuen afectades per una normativa de la Unió Europea (UE) que resta dies de pesca anuals basant-se en uns estudis científics que, segons ell, no estan actualitzats.
Antoni Abad lamenta que, a Brussel·les, s’estiguin prenent decisions «des d’un total desconeixement de la realitat pesquera actual d’aquí», i mentre parla assenyala un mapa penjat a la paret de la sala de reunions que hi ha al pòsit de pescadors per exemplificar els seus arguments: «Nosaltres ja sabem des de fa temps que cal preservar les espècies, per això fa temps que fem molts esforços per preservar i protegir caladors».
La reivindicació del sector pesquer és ben visible al port de Roses en diferents pancartes de grans dimensions, en què es poden llegir frases com: «Els pescadors de Roses reivindiquem el dret a treballar» o «No al Pla Plurianual del Mediterrani. Som pescadors, no delinqüents».
A més de les vedes
Antoni Abad resumeix quina és la situació en què es troben ara mateix els pescadors: «A banda de les vedes que ja anem fent, de forma voluntària, això cal recalcar-ho, ara ens trobem que a causa de les noves restriccions cada embarcació deu perdre a la vora de 25 o 30 dies a l’any més d’anar a pescar». També hi afegeix una altra particularitat d’aquestes mesures: «Han marcat una diferència entre la pesca de profunditat, diguem-ne la de la gamba, i la pesca costanera, que és la que correspon a l’altre tipus de peix, el lluç, el roger... I, ara, a partir d’uns històrics de quatre anys, Madrid ha agafat i ha dit: «A tu et dono 130 dies de peix i 40 de gamba». D’aquesta manera, ens estan coartant la llibertat d’anar a treballar perquè ens obliguen a adaptar-nos a uns dies concrets per pescar segons què, sense tenir en compte quines són les necessitats del mercat a cada moment».
Antoni Abad, visiblement molest per aquesta situació, afirma contundent: «No només ens acoten els dies d’anar a treballar sinó que a sobre ens diuen si hem d’anar aquí o hem d’anar allà, sense cap llibertat per al pescador».
«No és rendible»
En aquest sentit, els representants d’aquest sector econòmic consideren que el pla de gestió que se’ls imposa està perjudicant «greument» les flotes, a causa de les restriccions horàries, de dies de treball i, fins i tot, de la limitació de les zones on es pot o no es pot feinejar. En aquestes condicions, segons admet Antoni Abad, ja no és rendible sortir a pescar i, per això, cada vegada hi ha menys barques i menys llocs de feina. «Se’ns vol convèncer que aquesta nova regulació té per objectiu aconseguir el 2025 el Rendiment Màxim Sostenible, però al final allò que aconseguiran és que les flotes vagin abandonant, perquè així no es pot treballar», assenyala el president de la Confraria de Pescadors de Roses.
Reconeix també que ha anat a picar portes per reclamar que la Comissió Europea i el Govern espanyol intercedeixin a favor dels pescadors per tal que, a Brussel·les, es replantegin una reglamentació que posa en perill la supervivència de tot un sector. El pessimisme, de tota manera, plana sobre el món pesquer, que, a sobre, està escàs d’un relleu generacional.
