La meitat dels ajuntaments gironins van aconseguir reduir el seu deute l’any passat malgrat les vicissituds de la pandèmia. Segons les dades del ministeri d’Hisenda, hi ha 114 consistoris gironins (un 51,58%) que durant l’exercici de 2020 van aconseguir reduir deute, mentre que només 33 el van augmentar. Els 74 restants el van mantenir a zero.
En conjunt, els 221 consistoris de la demarcació van sumar un deute acumulat de 313.458.000 euros. Són gairebé onze milions menys del que tenien l’any 2019, el que suposa una reducció del 3,38%. Es tracta del percentatge de reducció més baix dels últims vuit anys, però tot i això s’ha aconseguit mantenir la tendència a la baixa que s’ha anat experimentat des de l’any 2012. I és que, l’any 2010-en plena crisi econòmica-, els ajuntaments gironins atresoraven un deute acumulat de fins a 610 milions d’euros. D’aquesta manera, al llarg de l’última dècada, els ajuntaments gironins han aconseguit reduir el seu deute pràcticament a la meitat, passant d’aquells 610 milions d’euros de deute als 313,4 actuals. Concretament, una reducció del 48,61%.
Tot i això, la situació és molt desigual en funció dels municipis. Segons les dades del ministeri, l’Ajuntament d’Ogassa és el que té un major deute per habitant, amb 3.536,5 euros per cap. A continuació hi ha Portbou, amb 2.020 euros de deute per resident, i Vallfogona del Ripollès, amb 1830. Continuen el llistat dels municipis amb majors deutes per habitant Castell-Platja d’Aro (1.818), Bàscara (1.726), Tossa (1.010), Sant Joan les Fonts (903), Besalú (897), Arbúcies (883) i Riells i Viabrea (861).
En canvi, si s’observen les quantitats totals -i no per habitant-, els municipis més poblats de les comarques gironines són també els que acumulen un major deute. D’aquesta manera, el consistori amb un deute més elevat és el de la capital, Girona, amb 49,45 milions d’euros. El segueixen Lloret de Mar (32,2 milions), Blanes (26,9 milions), Figueres (24,1 milions), Castell-Platja d’Aro (20 milions), Olot (14,7 milions) i Castelló d’Empúries (9,1 milions), entre altres.
La reducció generalitzada de l’endeutament als municipis gironins es deu al fet que, durant els últims anys, la Llei d’Estabilitat pressupostària -imposada des de Brussel·les durant els anys d’austeritat- obligava els consistoris a invertir els seus romanents de tresoreria en reduir el deute, de manera que no el podien invertir en res més. Els ajuntaments d’arreu de l’Estat s’havien mostrat molestos amb aquesta llei, ja que els impedia gastar-se els diners del romanent de tresoreria en inversions o en altres actuacions necessàries.
A finals de l’any passat, tanmateix, el Govern espanyol va fer marxa enrere i va permetre que els ens locals poguessin utilitzar el superàvit de 2019 per poder generar inversions. La mesura va ser molt benvinguda pels ajuntaments, que ara han de fer front a les conseqüències de la Covid-19.
