El director de l'Oficina de Recerca i Transferència de Tecnologia de la Universitat de Girona, Pere Condom-Vilà (Siurana, 1962) fa 25 anys que troba camins perquè el coneixement dels centres acadèmics i investigadors arribi a l'economia i a la societat. El professor i investigador empordanès acaba de participar, a Canàries, en una trobada titulada De la investigació científica a l’activitat econòmica innovadora: lliçons per aprendre. Pere Comdom-Vilà, enginyer industrial per la UPC, Màster en Direcció Financera i Comptable per la UPF i MBA per La Salle. Va ser director d’Emprenedoria de la Generalitat entre 2014 y 2019.

Potser aquesta pregunta resol tota l’entrevista, encara que sospito que no hi ha una fórmula màgica. Com s’aconsegueix que el coneixement passi a el procés productiu?

Porto vint-i-cinc anys intentant respondre a això, li he dedicat tesis doctorals i en el meu recent llibre (Ciència, tecnologia i startups) també tracto aquesta qüestió. No hi ha fórmula màgica. La meva conclusió és que Europa, des de fa dècades, té un problema. El 1995 es va fer famós El llibre verd de la innovació, en el qual s’abordava la paradoxa europea.

Què era o és?

Encara parlem d’ella. S’inverteix molts diners en investigació, però ja el 1995 es considerava que Europa era poc eficient convertint aquesta inversió en activitat econòmica. Aquest debat l’havia tingut Estats Units dècades abans. La humanitat ha abordat el problema quan ha sorgit i ha establert mecanismes perquè la investigació arribi a la societat i l’economia.

Per què inclou a la societat en l’eix de definició?

Per les solucions que aporta la ciència als grans reptes que té la humanitat. El millor que ens ha portat la pandèmia és la demostració que en només un any hem estat capaços de portar cent vacunes fins al procés de desenvolupament. Som capaços d’aconseguir enormes impactes positius en tots els éssers humans a força de ciència.

I sense pandèmia? Què es necessita per tancar el cercle?

Abans de res, ciència. Sembla una bajanada, però a Espanya ho oblidem sovint. La crisi de 2008 va iniciar una enorme disminució de diners dedicats a la ciència. Pressupostos a part, la ciència ha de tenir un caràcter emprenedor. Tenim camí recorregut, però es necessita més.

Què és tenir una mentalitat emprenedora?

Tenir clar que el càrrec rebut de la societat no és per crear únicament coneixement, sinó que aquest s’ha de convertir en cosa pràctica. Les OTRI (Oficines de Transferència de Resultats d’Investigació) espanyoles estan generant centenars de startups, 500 patents cada any ..., estem en el bon camí. Sense oblidar que necessitem una ciència potent i avui és feble.

Parla de país i penso en Barcelona o Madrid. La perifèria, pot aspirar a jugar aquesta partida o seguirem assistint a una eterna fugida de talent?

Per desgràcia el talent no se’n va per la ineficiència, sinó per la debilitat de el sistema. La Universitat de Stanford té un pressupost anual que supera els sis milions d’euros i 16.000 estudiants. Les 70 universitats espanyoles en el seu conjunt tenen 1,3 milions d’alumnes i disposen d’una quantitat que no arriba ni a duplicar la que té Stanford. Evidentment, els investigadors tenen condicions molt millors allà que aquí.

Els diners ho poden tot?

La manca de dotació econòmica defineix qüestions molt importants, com la pèrdua de talent investigador, però hi ha altres qüestions importants com la burocràcia, excessiva en el nostre cas.

Pot mesurar-se l’eficiència?

Perfectament, i és un altre element clarificador. El sistema espanyol genera una invenció per cada tres milions d’euros invertits, exactament igual que el nord-americà. El procés de conversió no està malament, però aquí la ciència és molt més feble i molt pitjor que fa vint anys.

Pitjor?

La inversió de R + D sobre el PIB espanyol marca una línia descendent fa molts anys, i de forma més intensa des de 2010. Avui estem en un 1,25%, molt per sota del percentatge de 2000.

És una tendència global?

No. Portugal, molt afectat per la crisi, ha iniciat una recuperació des de 2015 i avui estan per davant, 1,4%. Fins i tot Grècia o Polònia ens han superat, alguna cosa no es fa bé.

Si això és així, les possibilitats de pujar al carro són nul·les?

Parlava de grans números, però quan es baixa al detall, s’observen enormes fruits. Barcelona en els darrers 20 anys ha tret un suc a el camp bio. En aquest biopolo hi ha gairebé mil empreses. El 2014 hi havia sis inversors internacionals a Catalunya en aquest àmbit i avui són més de 70. Tot i no tenir un sistema com els grans països, apostar per la ciència dóna resultats econòmics i socials.